Fins a dia d'avui, Gal·les ha hagut "de demanar permís als diputats i Lords de Westminster per tenir el dret a fer lleis", explica la portaveu del grup 'Tomorrow's Wales', Elin Wyn, però avui és possible això comenci a canviar. Gal·les avui ha de decidir si es convoca un referèndum per obtenir poders complets per legislar sobre les competències de què ja disposa. De fet, després d'una dècada d'autogovern, l'Assemblea de Cardiff és a punt d'aprovar de demanar un model d'autogovern similar al d'Escòcia i tot apunta que tant conservadors com liberal demòcrates estan disposats a votar a favor de la proposta del govern de coalició de laboristes i independentistes del Plaid. Un cop aprovada la petició, Londres haurà de decidir si permet que s'organitzi però Wyn s'ha mostrat tranquil·la: "Políticament seria molt difícil per Westminster rebutjar la voluntat de l'Assemblea Nacional de Gal·les, especialment si s'aprova per unanimitat", la qual cosa significa que el Regne Unit podria celebrar dos referèndums sobre l'autogovern el mateix any: un per Gal·les i un per Escòcia. 

El jurista, vicepresident del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i profesor de Dret Constitucional de la UPF, Hèctor López Bofill, presidirà la Junta Electoral Nacional per a la segona onada de consultes independentistes, que tindran lloc a una setantena de municipis del Principat de Catalunya el proper 28 de febrer. Uns 300.000 catalans podran votar en aquesta setantena de municipis en aquesta segona onada. Així ho ha anunciat la Coordinadora de la Consulta sobre la Independència, que ha recordat que la funció de la Junta és "acreditar que la Consulta sobre la Independència compleix amb tots els requisits que ha de complir un referèndum democràtic per ser considerat com a tal i aconseguir la validació de les institucions internacionals". La Junta elaborarà un informe acreditatiu que serà enviat a les institucions de la Unió Europea, a tots els Estats que en formen part, a la ONU, i a d'altres fundacions i entitats no governamentals a nivell internacional.

Els encausats per delicte electoral per haver recollit signatures a favor del dret de decidir durant la jornada electoral de les eleccions espanyoles del 9 de març de 2008 hauran de comparèixer davant del jutge els dies 23 i 24 de febrer. El jutjat d'instrucció número 2 de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) ha citat a declarar els dotze penedesencs acusats, entre els quals hi ha el regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Vilafranca, Xavier Navarro que, arribat el cas, podria ser inhabilitat del seu càrrec. La CUP ha fet explícit el seu suport als encausats a través d'una conferència de premsa en la què hi ha participat el mateix Navarro, Llorenç Casanova, regidor també de la CUP de Vilafranca i Anna Gabriel (Sallent), Joan Garriga, Joan Torrents i Anna Gavaldà (Sant Pere de Ribes) i Montserrat Vinyets i Albert Ventura (Sant Celoni). A més a més la CUP ha organitzat dos actes solidaris: el primer, una calçotada el dia 21 de febrer a les 11 del matí a la plaça del Tívoli de Vilafranca. Els diners que es recullin seran destinats a cobrir les despeses de la campanya, d'advocats i de possibles sancions econòmiques. El segon, un acte de suport el dia 24 de febrer, a les 8 del vespre, a la sala d'actes de l'Escorxador també de Vilafranca. Al matí s'hauran fet les declaracions davant del jutge. A l'acte hi intervindran Xavier Navarro i el seu advocat i altres persones encausades.

Els exhibidors i distribuidors de cinema del Principat asseguren que el doblatge de pel·lícules al català que la Generalitat marca a la nova Llei del cinema de Catalunya, podria fer-los perdre diners. Afirmen també que doblar films a la llengua catalana és costós, que no hi ha demanda de cinema en aquesta llengua, i que traduir els films al català implicarà pèrdues. Fins i tot van imposar un tancament patronal de sales per oposar-s'hi. El fet és però que moltes de les pel·lícules que s'han exhibit fins ara als cinemes de Catalunya en castellà, sí disposaven d'una versió en català. Ho han confirmat dos dels dobladors més coneguts del país, Jordi Boixaderas (wiki) i Joan Carles Gustems, en una entrevista [mp3 - 2min] a Ràdio Flaixbac. Boixaderas afirma que "nosaltres hem fet molts doblatges que no han sortit enlloc; compres el DVD i no hi és el doblatge en català (...) i l'hem fet nosaltres!". I què se'n fa d'aquests doblatges? "els paga la Generalitat, i TV3 se'n queda els drets per quan pugui emetre el film" per televisió. "A més a més hi ha l'acord que sigui un doblatge que es publiqui als suports en què es publica la pel·lícula, i això moltes vegades no es compleix", assegura Boixaderas.

Convergència i Unió ha posat avui damunt la taula un gran pacte a l'Estat espanyol per fer front a la crisi econòmica. D'aquesta manera, CiU s'ha ofert al PSOE per pactar una sortida a la incertesa que plana avui entorn de la política econòmica. La proposta de CiU, de moment, sembla que ha estat ben rebuda des del PSOE i també des d'altres de les forces polítiques amb representació a les Corts espanyoles. En aquest sentit el portaveu del grup parlamentari Català al Congrés i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha afirmat que ara no és moment d'impulsar mocions de censura ni de de generar "desconfiança" en els mercats financers sinó que és el moment dels grans acords polítics i d'un gran pacte d'Estat per l'economia". Aquestes declaracions de Duran es produeixen després de que des d'alguns cercles del PP es proposés -a porta tancada- una moció de censura o la possibilitat d'un gran govern de concentració que convoqués eleccions imminents, una proposta que segons publiquen alguns mitjans també seria ben vista per alguns sectors del PSOE.