Si el gonellisme secessionista semblava que perdia força els darrers temps a les Illes Balears, l'arribada del nou president del PP illenc, José Ramón Bauzá, l'ha tornat a situar en primera línia mediàtica. En una entrevista al Diari de Balears, Bauzá prova d'eludir primer la pregunta de si considera que mallorquí i català són la mateixa llengua, assegurant que "cal traslladar la naturalitat del carrer a l'administració". El periodista li recorda que els darrers anys el PP illenc havia assumit amb naturalitat que a Mallorca s'hi parla el català de Mallorca, però Bauzá només assegura assumir "que aquí deim moix i no deim gat, tassó i no got". Davant la insistència del periodista perquè respongui si "és català que parlam o no", Bauzá respon que "és malloquí, per mi és mallorquí". El president popular també carrega a l'entrevista contra el decret de normalització del català a la sanitat, on el català és un requisit, i Bauzá el vol convertir en mèrit. Diu també que cal "normalitzar" el castellà a les Illes.

Mentre vora 50.000 catalans passaran avui la seva tercera nit sense subministrament elèctric, d'ençà de la nevada del dilluns, el president de la Generalitat, José Montilla, ha dit avui que si la controvertida línia de Molt Alta Tensió (MAT) ja estés operativa a les comarques gironines, els problemes amb la llum haurien estat "molt menors". Segons Montilla, tot i que "la MAT que s'està construint no és l'única solució als problemes viscuts (...) sense ella els problemes han estat més grans". Ho ha afirmat avui a la sessió del ple del Parlament de Catalunya, davant la mirada dels seus socis de govern, ERC i ICV-EUiA, que s'oposen a la construcció de la línia de Molt Alta Tensió. Montilla també ha defensat l'actuació de la Generalitat davant el temporal del dilluns, assegurant que "no hi ha hagut ni desídia ni manca de dedicació" i que el govern "va actuar correctament".

A partir del proper 12 d'abril, el Nord d'Irlanda tindrà les competències en justícia i policia. Tal com expliquen des de Móndivers, ahir l'Assemblea nord-irlandesa va aprovar assumir la transferència de les competències en matèria de justícia i policia, les quals, fins ara, romanien sota el poder de Londres. 88 vots a favor (provients de tots els partits excepte l'UUP) van ser decisius i descaradament superiors als 13 de contraris a aquest traspàs, de manera que, després d'una llarga negociació entre el Democratic Unionist Party (DUP) i el Sinn Féin, ahir s'arribava al final del túnel. De moment es preveu que el Partit de l'Aliança, una formació no adscrita oficialment ni al camp unionista ni al republicà irlandès, assumirà aquesta nova àrea, la de justícia i policia.

Tal dia com avui, però de l'any 1995, moria Ovidi Montllor. L'artista valencià polifacètic i compromès amb la terra va ser i esdevenir un referent tant com a persona com a cantautor i actor. Fa formar part del moviment de la nova cançó catalana i ha estat al nivell de les grans patums com Llach, Raimon o Serrat. Autor de peces musicals que han esdevingut himnes, podem destacar La samarreta, La fera ferotge, Homenatge a Teresa, Perquè vull o L'escola de Ribera entre el seu historial i va musicar textos d'Espriu, Papasseit, Estellés i Pere Quart amb l'acompanyament de Toti Soler. Pel que fa a la seva carrera en l'art dramàtic, l'any 1962 va debutar amb el grup teatral La Cazuela, d'Alcoi i, a Barcelona, va actuar amb grups de teatre independents com el de CICF o les companyies de Núria Espert i d'Adrià Gual. Tota aquesta carrera i el seu ferm compromís pels nostres trets d'identitat el van portar a rebre diferents reconeixements, com el nomenament de Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Miquelet de València, l'any 1994, o l'homenatge que se li va fer a Alcoi (el seu poble natal) cinc mesos abans de la seva mort. 

Aquest dissabte, Las Palmas de la Gran Canària (Estat espanyol) va acollir una manifestació de milers de persones a favor de la independència de les Illes Canàries. 2.000 persones segons la policia local i 3.000 segons l'organització van desfilar pels carrers de la ciutat convocades per formacions independentistes, organitzacions juvenils i grups com el Congreso Nacional Canario, Alternativa Nacionalista Canaria, el sindicat nacionalista majoritari Intersindical Canaria i el Movimiento por la unidad del pueblo canario, entre d'altres. Els convocants van afirmar, a través d'una nota on es valorava la manifestació, que "volem crear consciència: hi ha molta gent a les illes que pertanyent a sigles polítiques diferents comparteixen una mateixa idea sobre la necessitat que Canàries s'independitzi".