La retallada de l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha avivat l'anhel independentista dels catalans. Les dades de la tercera onada del Baròmetre d'Opinió Política d'Estiu del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fetes públiques ahir corroboren que la voluntat de la ciutadania d'aconseguir l'estat propi és un fet palpable al carrer que es va fer palès en la manifestació multitudinària del passat 10-J. Si en l'onada anterior del Baròmetre, publicada el mes de maig, el 17,8% dels enquestats se sentia només català i el 26,5% més català que espanyol , els percentatges han crescut fins al 19,3% i 28,1%, respectivament. D'aquesta manera, el catalanisme ha guanyat 3,1 punts en un trimestre. Recordem que les dades es van recollir entre el 28 de juny (dia en què es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut) i el 8 de juliol (dos dies abans de la manifestació). 

El Baròmetre d'Opinió Política d'Estiu del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) evidencia algunes impressions que des de fa dies planen sobre el territori català. Segons les dades recollides entre el 28 de juny (dia en què es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut) i el 8 de juliol (dos dies abans de la massiva manifestació del 10-J), a la pregunta 'Si demà se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya, quin partit o coalició votaria?', un 25,3% es decantaria per CiU. Així doncs, la federació nacionalista guanyaria els comicis i el PSC quedaria en segon lloc, amb un 14,2% dels vots. Pel que fa a la resta de partits, ERC obtindria el 6% del suport, ICV-EUiA el 5,6%; el PPC el 3,8%; C's l'1% i Reagrupament.cat el 0,6%. Cal tenir en compte, però, que no va ser fins el 27 de juliol quan Solidaritat Catalana va anunciar que es presentaria a les eleccions.

A la llista de municipis catalans que han condemnat la sentència dictada pel Tribunal Constitucional espanyol (TC) cal afegir-n'hi dos més: Capellades (Anoia) i Solsona (Solsonès). Ahir al vespre, el ple municipal de l'Ajuntament de Capellades va aprovar la moció que va presentar Vila de Capellades - Candidatura d'Unitat Popular (CUP) que instava la vila a declarar-se "moralment exclosa" de la Constitució espanyola. Els vots favorables de CiU, ERC, Vila de Capellades - CUP i d'un dels dos regidors del PSC (l'altre va votar en contra) va permetre que la proposta fos aprovada. Al mateix temps, l'Ajuntament de Solsona va aprovar per unanimitat instar el Parlament a iniciar un procés democràtic mitjançant la celebració d'un referèndum per decidir "l'horitzó nacional". L'alcalde solsoní, David Rodríguez, ha explicat que el text mostra el rebuig a "la vulneració de la voluntat popular" que va quedar palesa a la consulta sobre la independència del passat 13 de desembre i serà tramès a la presidència de la Generalitat, al Congrés dels Diputats, a la Casa Reial i al Parlament Europeu.

La Llei de registres i notaria té, segons el Tribunal Constitucional espanyol (TC), un article inconstitucional. És arran d'això que ahir el TC va retocar per enèsima vegada una llei catalana. En aquest cas es tracta del punt que establia que en cas de discrepància entre un notari que ha fet una escriptura i el registrador de la propietat que s'encarrega de registrar-la, qui ha de dirimir-la és la direcció general de Drets i Entitats Jurídiques de la Generalitat en tots els casos, apel·li o no al dret català. Amb el retoc, el TC ha suspès la capacitat que es donava a la direcció general d'abordar també els contenciosos que apel·lin al dret civil vigent a la resta de l'Estat.

Els membres del Tribunal Constitucional espanyol (TC) són "persones no grates" a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). El ple de l'Ajuntament va aprovar ahir la moció que declara el municipi moralment exclòs de la Constitució espanyola presentada per Sant Pere de Vilamajor Decideix, la qual també incloïa aquest punt, pioner entre totes les mocions aprovades fins al moment en resposta a la retallada de l'Estatut. Els vots dels dos regidors d'ERC, el d'Independents de Sant Pere i dos dels tres de CiU van permetre que la moció prosperés. Així doncs, el municipi vallesà ha respost a la sentència sobre l'Estatut català assegurant que es "qüestiona la sobirania espanyola sobre Catalunya" i es declara "moralment exclòs de l'àmbit de la Constitució espanyola en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica de resposta a aquesta sentència humiliant".