Representants d'entitats, sindicats i partits polítics [vegeu-ne el llistat] es van concentrar ahir davant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat valenciana per presentar públicament el manifest a favor del coneixement del valencià per a l'accés a les places laborals de les administracions valencianes. Ho van fer quan es compleixen 26 anys de l'aprovació de la Llei d'Ensenyament i Ús del Valencià (LUEV), malgrat que aquesta assenyala que tot el personal de les administracions i dels seus serveis que atenen al públic han de tenir un "coneixement suficient del valencià". 26 anys després, però, la Generalitat encara no ha desplegat legalment aquest precepte, que no s'aplica. De fet, i ho dèiem ara fa just un any, només l'1.2% dels funcionaris del govern valencià -tret dels tècnics lingüístics- disposa de competència lingüística en valencià. Per tot això els signants del manifest han reclamant a l'executiu valencià que no vagi per darrera de la societat valenciana pel que fa al reconeixement de la llengua pròpia dels valencians. Reclamen simplement "el respecte de l'administració al dret dels ciutadans a usar les dues llengües oficials al País Valencià, i per tant poder ser atesos en valencià", i per tant que el requisit sigui inclòs a la reforma de la Llei de la Funció Pública Valenciana.

CiU i ERC disposen de majoria al Parlament de Catalunya, però finalment tal i com es preveia no la tindran al Consell de Garanties Estatutàries (PGE) del Principat, l'òrgan que substitueix el Consultiu, que vetlla pel compliment de l'Estatut, la funció principal del qual és tutelar l'activitat legislativa, assegurant el desenvolupament dels drets establerts i reconeguts en l'Estatut, i assegurar-se que l'Estat espanyol no envaeix competències de la Generalitat. El juliol d'enguany un pacte entre tripartit i PP (ratificat posteriorment al Parlament) propiciava l'acord per elegir 6 dels 9 membres del Consell, amb 2 representants de CiU, 2 del PSC, 1 d'ERC i 1 del PP. CiU considerava que l'acord no s'avenia a la representació de cada partit a la cambra catalana (amb la Llei d'Hondt, tocaven 3 per CiU, 2 del PSC i 1 d'ERC). Ara la Generalitat ha designat els 3 darrers representants, Enric Fossas Espadaler, Marc Carrillo i Eliseo Aja.

Ja hem parlat diverses vegades de les barreges constants entre política i esport a què ens tenen acostumats tant la premsa -esportiva o no esportiva- espanyola, com polítics, institucions i administracions espanyoles. Tant uns com altres, especialment pel que fa a la premsa, mostren igualment una curiosa obsessió a veure que som els catalans qui mesclem esport i política, mentre que la seva barreja, lluny de ser "ideològica", es tracta de "normalitat". Tot plegat ve al cas per una resolució aprovada al Parlament basc amb els vots del PSOE, PP i UPyD, on es demana que la selecció espanyola de futbol jugui a Euskadi. I davant aquesta barreja de política i esport, què n'ha dit la premsa espanyol(ist)a? Ho ha vist com a un gest de "normalitat", i ha aplaudit amb les orelles. És el cas del director del diari AS, Alfredo Relaño, que com en altres ocasions ens ha fet fruir amb les seves reflexions en un articles publicat la setmana passada.

Mentre que més del 55% de l'alumnat del País Valencià sol·licita estudiar en valencià, només el 33% ho pot fer. Per mirar que els centres escolars puguin establir programes d'ensenyament plurilingües reals, Escola Valenciana ha confeccionat la 'Guia de l'Ensenyament Plurilingüe'. Aquesta guia va adreçada a pares i mares, professorat i Consells Escolars Municipals i pretén ser una "eina útil" per dur a terme els tràmits administratius que es requereixen en sol·licitar la implantació d'uns estudis que puguin portar al plurilingüisme "real". 

Les consultes sobre la independència que més de 150 municipis del país celebraran el proper 13 de desembre ja han arrencat. Divendres passat es van obrir les votacions anticipades a Taradell (Osona) i, dissabte, a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Així doncs, des d'aleshores fins el dia 13, dia de la consulta, totes aquelles persones censades a aquests municipis i que el 13D no podran votar, ja ho poden fer en pròxims actes i en alguns establiments del municipi. A Taradell, el primer vot va ser el de l'historiador i sacerdot Antoni Pladevall just després de l'acte de presentació que va reunir més de 100 persones i va comptar amb la participació de Neus Català, catalana de l'any 2006 i presidenta de l'Amical de Ravensbrück.