Els nadius de les zones deprimides, empobrides i oblidades de Catalunya, ens sentim marginats i oblidats. Fins i tot, ens preguntem d'on som. I no parlo pas de dubtes conceptuals, com el de ser espanyols o catalans. Això no. Ja ho tenim clar.

El que no sabem és, si som de província, de comarca o de vegueria, o si ja només reductes, els quals encara no ha engolit el xuclador cosmopolita de la nostra capital. La gent d'aquestes zones, que són territori amb minsa representació al Parlament, mirem com s'esbatussen els diputats per acabar-nos d'esclafar. Així de clar! Si no, com s'entendria que, just a les portes d'unes eleccions, els nostres honorables desempolsin les lleis d'ordenació territorial i la electoral? Ambdues de necessitat i de màxima transcendència.

Però alerta, amics compatriotes de la Catalunya pobra i oblidada. Ho fan ara, a corre-cuita, amb l'excusa de que són projectes vitals, però en realitat el que volen és servir-se'n per a potenciar interessos personals i de partit. Es tracta de refermar i enfortir un monstre anomenat Àrea Metropolitana de Barcelona, que no fa massa anys anomenaven Corporació, i, de pas, ensabonar un electorat de 36 municipis, 3'5 milions d'habitants, 635 km quadrats i una densitat de 5000 habitants per km quadrat. Això sí! Ho han de fer ràpid, no fos cas que després de les eleccions algú es quedi sense cadira. Es tracta de dotar-se d'un bon contrapoder de la Generalitat. I heus ací el motiu de les presses del tripartit per poder aprovar allò que durant set anys han tingut oblidat. Tot i aquestes presses, però, hem tenir present que només uns forts valors patriòtics i d'autoestima en el nostre Parlament, seran allò que farà possible canviar la vergonyant llei electoral actual i posar fre al desastrós desequilibri territorial i moral d'una Catalunya empobrida i decadent. Que Déu m'escolti.