Indica publicitat
Diumenge, 25 de setembre del 2016
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 28 de juliol del 2016 | 18:50
Crònica · Afers religiosos

Catalunya confia poc en l'Església catòlica

L'Església catòlica és la quarta institució que mereix menys confiança a Catalunya (2,59) segons el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat. Les altres tres institucions són el govern espanyol (2,28), la monarquia espanyola (2,24) i la banca (2,15).

Barcelona ·

Algunes causes que provoquen la desconfiança dels catalans en l'Església són similars al que succeeix entre els europeus. L'aparell eclesiàstic té poc a veure amb la vida quotidiana de les persones i amb les seves preocupacions existencials. El llenguatge, la doctrina, la teologia especulativa, la casuística i les normes morals, els ritus, els preceptes, les devocions són incomprensibles. Idees com cel, infern, àngels, dimonis, pecat són alienes a la cultura científica i filosòfica actuals. Les preguntes sobre Déu i la fe no es plantegen o no s'hi donen resposta.

Els cristians, sense renunciar a la seva fe, poden compartir aquestes consideracions d'agnòstics i ateus.

En tot cas, la dimensió religiosa de la condició humana existeix en totes les cultures al llarg de la història. Un tipus de fe xoca amb els humanismes, però un altre tipus de fe genera progrés humà.

Persones creients o interessades en aquest afer poden preguntar-se fins a quin punt l'estructura eclesiàstica transmet el missatge evangèlic o el distorsiona. El que és substancial de l'Evangeli és un estil de vida i assumir tot el que és humà tant de caràcter personal com col·lectiu. La fe cristiana implica fer bé als altres, estimar a l'enemic, perdonar i demanar perdó, pregària i compromís, actuar amb llibertat i segons la pròpia consciència, deixar el cor i la raó oberts a la hipòtesi Déu. L'Evangeli no és una llista de normes, ni una sèrie de devocions, ni sha d'imposar per la força.

 

Els catalans, creients o no, confiïn o no en l'Església catòlica, han de reconèixer la contribució que molta gent (sacerdots, religiosos, seglars) i moltes institucions de l'Església han fet en el passat i fan avui al servei de la societat catalana i de les seves legítimes reivindicacions nacionals. Recintes com Montserrat , Caputxins de Sarrià, parròquies com Sant Medi i Sant Agustí i tants d'altres han acollit reunions clandestines de partits, sindicats obrers i universitaris, Assemblea de Catalunya contra la dictadura franquista i el règim nacionalcatòlic. Gent i institucions de l'Església han actuat i actuen a favor del benestar social, en barris d'immigració, a favor dels marginats de tot tipus, a favor de la llengua i de la cultura catalanes.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Crònica · Euskal Herria
Utilitzar el PNB contra Catalunya
Crònica · Afers religiosos
El bisbe Omella és una ferida de l'Església catalana
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació
El Grup Godó contra el diari Ara
Crònica · Seguretat
El nom fa la cosa
Crònica · Afers religiosos
L'unionisme manipula l'abat de Montserrat i menysprea la democràcia
Crònica · Informe SIC
11-S: Estratègies i contradiccions de les clavegueres de l'estat
Crònica · Col·lectiu Joan Crexell
11 de setembre: La hora de la veritat. Ferms!
Crònica · Col·lectiu Columna Macià-Companys
Miserable TV3?
Crònica · Seguretat
Els incendis forestals altra vegada!
Crònica · Cultura i mitjans de comunicació
Objectiu: destruir TV3 i Catalunya Ràdio
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat