Indica publicitat
Dimarts, 10 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 28 de abril del 2011 | 17:52
Crònica · Afers religiosos

Creu de Sant Jordi a les germanes Vedruna, precursores del seu temps

Ahir es van lliurar els guardons de la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 15 entitats catalanes, entre les què hi destaquen persones vinculades a l'Església catòlica com el monjo de Montserrat, Lluís Duch, la germana vedruna Maria Dolors Bassols o el pedagog Jordi Cots.

Tots els guardonats amb la Creu de Sant Jordi

Barcelona · També es van premiar institucions i entitats eclesials com el Col·lectiu de Dones en l'Església, la Confraria de Sant Sebastià i la congregació de germanes carmelites de la Caritat-Vedruna.

La congregació de les germanes Vedruna va ser fundada a Vic el 1826 per Joaquima de Vedruna, una vídua que es va dedicar a intentar pal·liar les mancances i les necessitats de la gent del seu temps. Centrada en un principi en el camp educatiu, va fundar una primera escola a la seva pròpia llar, el Manso Escorial de Vic. A poc a poc, la congregació es va estendre i trenta anys més tard ja treballava a 89 escoles, a més de diversos hospitals i centres assistencials.

Avui, només a Catalunya, les Vedruna són presents en 36 escoles i en molts altres àmbits d'actuació. Així, les prop de 500 germanes Vedruna existents avui a Catalunya treballen en una munió de camps. Sense abandonar l'educació i la sanitat, han sabut adaptar-se als signes dels temps i desenvolupen la seva activitat preferentment en molts àmbits "d'alliberament", tant en institucions o entitats pròpies com alienes, del món de la immigració, la marginació, les presons i l'assistència als necessitats en general. A tot el món la congregació té a hores d'ara unes dues mil germanes, desplegades en 28 països de quatre continents.

Aquesta característica d'avançar-se al seu temps continua, doncs, avui molt viva en la congregació. De fet, les germanes Vedruna ja van ser precursores en l'àmbit educatiu en ple segle XIX. Així, entre 1826 i 1854 van treballar exclusivament en l'escola pública, a més dels hospitals municipals i a les cases de la caritat. Gràcies als convenis que van subscriure amb l'administració de l'època, rebien el sou d'una mestra, però amb aquests diners hi treballaven tres germanes, per la qual cosa podien diversificar la classe en tres grups. És a dir, van crear, sense fer soroll, l'escola unitària.

El servei generós i eficaç que han fet des de fa 185 anys les carmelites-Vedruna al nostre país és inqüestionable. I des del primer moment van tenir molt clar que havien de maldar pels sectors populars, la Catalunya rural i la promoció de la dona. La seva contribució, mitjançant l'educació de milers i milers d'infants i joves i l'atenció als més necessitats, ha esdevingut un model a seguir. De la mateixa manera, en l'àmbit eclesial i en el seu compromís per Catalunya les germanes Vedruna han donat mostres d'obertura, arrelament i fidelitat al Vaticà II.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat