Indica publicitat
Diumenge, 8 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 5 de maig del 2011 | 17:13
Crònica · Afers religiosos

Fonamentalistes anticlericals

Possiblement sigui per casualitat, però la Lliga per la Laïcitat va decidir fer públic un contundent comunicat de premsa el dia de la Mare de Déu de Montserrat en què expressava el seu rebuig a "l'acte litúrgic" que es va celebrar el dia de Sant Jordi a la capella del Palau de la Generalitat, i demanava els partits que "s'abstinguin d'assistir a actes religiosos".

Barcelona · Curiosa interpretació de la laïcitat: els representants de les institucions no poden participar en una missa celebrada el dia de Sant Jordi. Aquest és el fet, encara que, eufemísticament, s'hi refereixin amb l'expressió d'acte litúrgic. Però el subconscient els va trair ja que el títol del document informàtic és Missa Sant Jordi.

No és la primera vegada que la Lliga per la Laïcitat defensa les seves posicions anticlericals i antireligioses. Fa uns anys van promoure un manifest amb 64 propostes que tenien un clar i únic objectiu: eradicar el fet religiós de la societat i de la vida pública. Propostes com la d'eliminar els símbols religiosos, la supressió de les subvencions a les activitats vinculades a la celebració de cap mena de culte o manifestació espiritual, el patrimoni artístic de l'Església ha de passar a ser públic, la supressió dels espais d'informació religiosa als mitjans de comunicació públics, racionalitzar el calendari laboral i situar els dies festius en dilluns, canviar la Setmana Santa per una setmana fixa al calendari laboral i moltes més. Una entitat que, tal com ells mateixos subratllen, té un conveni vigent amb la Generalitat i rep fons públics.

Al darrere de la Lliga per la Laïcitat, a més de vincles evidents amb la maçoneria, hi ha la Fundació Ferrer i Guàrdia i especialment un advocat peculiar, Joan Francesc Pont i Clemente, brillant orador i que també devia tenir habilitats en qüestions més mundanes, com ara determinades operacions d'enginyeria financera. En la seva etapa de president de la Fundació Quail va ser acusat de blanquejar,  pressumptament, els diners de Javier de la Rosa.

Erròniament, una part important de l'esquerra d'aquest país interpreta que, per ser progressista i socialment avançat, cal eliminar la religió de l'espai públic. Ho disfressen amb el terme de laïcitat, quan la separació entre Església i Estat, que és el significat real de laïcitat, no té res a veure amb el capteniment de la Fundació Ferrer i Guàrdia i de la Lliga per la Laïcitat. En el fons, encara que s'amaguin amb eufemismes i mitges paraules només pretenen una cosa: fer desaparèixer el fet religiós de tot arreu. Pel camí, poc els importa barrejar conceptes com el de l'autodeterminació: "Convidem els representants polítics a reflexionar per tal d'avançar conjuntament en la construcció d'una societat civil completament autodeterminada de qualsevol tipus de creença".

Hem tingut recentment altres episodis d'aquesta intolerància rància, pròpia de posicions fonamentalistes del segle XIX, en especial arran de les opinions de destacats líders d'Iniciativa per Catalunya amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona. Potser tots aquests sectors farien bé a demanar el parer de l'esquerra francesa i europea que des de fa temps han iniciat un procés autocrític de correcció dels seus apriorismes ideològics tronats. O, com a mínim, no els costaria gaire consultar a les bases cristianes del seu partit. Molts militants cristians de moviments obrers i populars, propers a les tesis polítiques d'aquests sectors, es posen les mans al cap i, sense fer soroll, abandonen el partit farts dels integrismes anticlericals dels seus dirigents.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat