Indica publicitat
Diumenge, 8 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 5 d'octubre del 2012 | 18:23
Crònica · Afers religiosos

L'episcopat català es desmarca de l'espanyol i accepta el dret a decidir

L'episcopat català s'ha desmarcat de l'episcopat espanyol i ha acceptat el dret a decidir. Ho ha dit aquesta setmana amb d'altres paraules. Ha fet servir el verb "voler" enlloc del verb "decidir", però en el fons és el mateix: "el poble decideix" o "el poble vol".

Conferència episcopal espanyola.

Barcelona · En nota feta pública el 5 d'octubre, els bisbes de Catalunya han dit: "Avui es manifesten nous reptes i aspiracions que afecten la forma política concreta de com el poble de Catalunya s'ha d'articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d'Espanya en el context europeu actual".

La manifestació significativa de l'episcopat català ha estat clara: "Defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles". Per tant, tota opció política, també el sobiranisme i l'opció independentista, és legítima segons els bisbes.

El que, en tot cas, és moralment il·legítim és aquella postura que no accepta la legitimitat de totes les opcions, encara que siguin pacífiques i democràtiques. La declaració emesa per la Conferència Episcopal Espanyola, amb data de 4 d'octubre, va caure en aquesta il·legitimitat, perquè va desqualificar les ideologies que no s'adeqüen al seu conservadorisme i espanyolisme.
L'episcopat català s'ha desmarcat ràpidament de l'episcopat espanyol. Ho ha fet, però, amb una certa por
La declaració de l'episcopat espanyol va ser durament criticada pels sectors catòlics ─i no catòlics─ de Catalunya, però també des de fora de Catalunya, per tres motius. El primer, perquè aquesta declaració dels bisbes presidits pel cardenal Antonio M. Rouco no s'ajusta a la doctrina social de l'Església sobre els drets i deures de les persones i dels pobles emanada dels textos pontificis, com l'encíclica Pau a la Terra de Joan XXIII, i dels concilis, com el Vaticà II. El segon motiu és que aquesta declaració es caracteritza per un espanyolisme exacerbat (parla de "esa Antigua nación que es España"). El tercer motiu és que els bisbes espanyols no comprenen ─i fins i tot menyspreen─ els drets nacionals de Catalunya.

L'episcopat català s'ha desmarcat ràpidament de l'episcopat espanyol. Ho ha fet, però, amb una certa por. Hi ha un fet significatiu: la nota dels bisbes catalans parla dues vegades de "poble de Catalunya" i altres dues de "societat catalana". No utiliza la paraula "nació". Aquest és un pas enrere respecte a Arrels cristianes de Catalunya, el gran document dels bisbes de Catalunya del 1985. Arrels cristianes de Catalunya parla amb tota naturalitat de "nacionalitat", "nacionalitat catalana", "identitat nacional", "realitat nacional", "nació".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat