Indica publicitat
Diumenge, 8 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 30 de desembre del 2013 | 17:18
Crònica · Afers religiosos

L'Església catalana entre el papa Francesc i la consulta

L'Església catalana (laics, sacerdots, religiosos, bisbes, teòlegs, pensadors, polítics) se situa entre el papa Francesc amb la dinàmica que ha endegat durant el 2013 i la consulta sobre el futur de Catalunya anunciada pel dia 9 de novembre del 2014.

Francesc impulsa l'actuació segons uns principis que trenquen els esquemes de poder a l'estructura eclesiàstica. Firma en l'exhortació apostòlica La joia de l'Evangeli: "No és convenient que el Papa reemplaci els episcopats locals en el discerniment de totes les problemàtiques que es plantegen en els seus territoris. En aquest sentit, percebo la necessitat d'avançar en una saludable descentralització".

Aquesta visió del papa Francesc ha d'ajudar a l'Església catalana a mantenir l'esperit renovador del concili Vaticà II i a alliberar-se del nacionalcatolicisme imposat per la Conferència Episcopal Espanyola, presidida pel cardenal Antonio Maria Rouco Varela.
L'Església, arrelada a Catalunya, no pot quedar al marge d'aquest procés sobiranista"
L'episcopat català, malgrat la seva excessiva moderació, no s'ha sumat mai als documents de l'episcopat espanyol que durant aquests darrers anys presenten la unitat d'Espanya com un bé moral que cal protegir i en contra de les legítimes aspiracions de les nacions sense Estat propi. Juan Maria Uriarte, bisbe emèrit de Sant Sebastià, acaba de declarar al Diari ARA: "M'adhereixo fonamentalment als bisbes de Cataunnya. Ells són els pastors legítims dels cristians de Catalunya. I, que jo sàpiga, cap dels bisbes catalans ha indicat que la independència sigui un mal moral".

Els bisbes, laics, sacerdots, religiosos, teòlegs, pensadors i polítics vinculats al catolicisme català hauran d'explicar la Doctrina Social de l'Església als fidels i als ciutadans en general. La Doctrina Social de l'Església catòlica que propugna i defensa els drets de les persones i dels pobles. Aquesta és, des de la llibertat i el compromís eclesial, una via cívica favorable a la democràcia, que inclou el dret i el deure del diàleg i de votar. L'Església, arrelada a Catalunya, no pot quedar al marge d'aquest procés sobiranista impulsat pel poble i pels seus legítims representants.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat