Indica publicitat
Diumenge, 8 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 23 de maig del 2011 | 17:32
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

22M: sacsejada municipal

Diversos factors han esperonat els aires de canvi al mapa polític municipal: la crisi econòmica, el moviment dels Indignats, la proximitat de les darreres autonòmiques, la batalla de Barcelona o el reordenament independentista. Una lectura dels resultats al Principat obliga a destacar els fets següents:

Clica per augmentar la imatge

Barcelona · La victòria de CiU. El triomf inapel·lable de Convergència i Unió es pot llegir en clau del cicle de les darreres autonòmiques. Afegit als bons resultats arreu del país —Girona o Reus eren feus socialistes—, la victòria a Barcelona ha estat un cop de puny sobre la taula, després de 32 anys la ciutat comtal serà governada per Xavier Trias. La conseqüència d'aquest resultat és el fet d'haver obtingut el poder a les diputacions, totes quatre passen a les mans de Convergència. Així, el partit d'Artur Mas té ara més poder que en temps de Jordi Pujol.

La desfeta del PSC. Els socialistes han perdut el poder institucional que els quedava després de la derrota a les autonòmiques. Arrossegats pel naufragi del tripartit, però també per l'atzucac en què es troba el PSOE a l'Estat, conserva ara les alcaldies del cinturó de Barcelona i la de la ciutat de Lleida com a principals bastions. El partit haurà de fer una reflexió profunda i reorientar l'estratègia sucursalista de Madrid.

El reordenament independentista. La davallada d'Esquerra ha provocat la dimissió en bloc de l'executiva del partit, cosa que no va succeir a les autonòmiques. La dimissió té més a veure, però, amb aquells resultats que amb els d'ahir diumenge. Tot i que els republicans han perdut gairebé 80.000 vots, mantenen la implantació regional i només perden 170 regidors. No obstant això, el resultat de Barcelona i el fet d'haver quedat fora del consistori a Girona són les dades més significatives de la crisi que viu el partit. I si Esquerra ha estat la creu, la cara ha estat la CUP. La força independentista i d'esquerres d'àmbit municipal consolida el seu projecte amb més d'un centenar de regidors, representació a Girona, una majoria absoluta i dues de relatives. Ara la CUP té el repte de demostrar que està a l'alçada de les circumstàncies; haurà de prendre decisions, fer pactes i en alguns casos fer política des dels Governs municipals.

L'emergència de l'espanyolisme i la xenofòbia. Els resultats d'ahir han consolidat el PP com a tercera força política en nombre de vots però no de regidors, la seva escassa implantació territorial fa que ara mateix tingui 473 regidors davant dels 1.384 d'ERC. En tot cas, el discurs proper a la xenofòbia d'alguns líders del Partit Popular i l'augment de PxC, que ha obtingut 67 regidors, fa que el discurs de l'extrema dreta sigui més viu que mai a casa nostra. La política de pactes en determinarà l'abast.

I els Indignats de Plaça Catalunya? El moviment iniciat el 15M fou el punt de mira dels mitjans de comunicació la darrera setmana de campanya. Però el pretès apoliticisme dels manifestants sembla que ha acabat convertint-se en una realitat; un primer cop d'ull als resultats no permet atribuir-los un impacte concret en les candidatures. Deixant de banda els partits, les dades de participació apunten cap a direccions oposades: l'abstenció ha disminuït un 1,15%, el vot nul s'ha triplicat i ha arribat a l'1,75% i el vot en blanc ha augmentat gairebé un punt i ha arribat al 4,10%. Els acampats remarcaran un cop més la crisi institucional de la democràcia: al Principat, més de la meitat del cens no ha votat cap candidatura.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat