Indica publicitat
Dijous, 17 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 4 de març del 2011 | 19:04
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

Gal·les ha decidit: un pas endavant

"Avui una vella nació ha assolit la majoria d'edat", aquestes han estat les paraules del primer ministre gal·lès Crawyn Jones un cop fets oficials els resultats favorables al referèndum d'ampliació de l'autonomia.

Ara fa un any els partits gal·lesos votaren per unanimitat acabar de reformar l'autogovern demanant tenir poder legislatiu en les vint matèries d'autogovern, especialment en sanitat i educació. El referèndum era la darrera peça d'un procés iniciat el 2006 arran de la llei d'ampliació de l'autogovern votada al Senned (l'Assemblea Nacional gal·lesa) que separà el poder legislatiu de l'executiu. Queda enrere un sistema d'aprovació de lleis feixuc i obsolet que feia envermellir més d'un gal·lès: el procés allargava fins a l'avorriment absolut qualsevol iniciativa legislativa. Ja fossin independentistes o unionistes tots els partits havien coincidit a assenyalar la irracionalitat del sistema que regia fins avui; el Senned tenia transferida la capacitat legislativa però aquesta era de caràcter intermitent: és a dir es transferia cas per cas. És a dir, per cada llei que volia aprovar el Parlament gal·lès calia aprovar primer les anomenades OCL, ordres de competència legislativa, que eren enviades a Londres cada vegada. Era un autogovern tutelat des de Westminster.

Així doncs, al cap de cinc anys de l'aprovació del pla d'ampliació, el poble gal·lès ha recolzat la darrera fase de la reforma en una consulta amb uns resultats agredolços. D'una banda, un 63, 5% dels vots han estat pel "Sí" i només un comtat s'ha decantat pel "No"; de l'altra, la participació ha estat només d'un 35,5%. Mentre els partidaris del "No", després de reconèixer la derrota, s'han afanyat a assenyalar la baixa participació com una mostra del desinterès de la societat gal·lesa pel seu autogovern, el primer ministre Jones culpava els mitjans de comunicació d'oferir una cobertura "penosa" a la campanya electoral. Més contundent ha estat l'antic membre del Plaid Cymru, el partit independentista, Lord Elis-Thomas que ha recordat que la Cambra dels Lords havia recomanat fer referèndums sobre "matèries fonamentals" i que en el fons aquest referèndum era part d'un preacord entre els laboristes de Cardiff i Londres, referint-se als acords del 2006.

En tot cas, Gal·les ha fet un pas endavant: podrà legislar lliurement sobre les matèries en que disposa d'autogovern. Aquest pas en part ha estat possible gràcies a l'acord de coalició que signaren el Partit Laborista i el Plaid Cymru anomenat One Wales, l'any 2007. Fou el Plaid Cymru qui forçà aleshores la condició de celebrar el referèndum si els laboristes volien assolir la majoria ja que governaven en minoria. L'acord fou criticat al seu moment des de les files laboristes ja que era vist com una concessió als nacionalistes. El cert és, però, que el Plaid Cymru busca una autonomia com l'escocesa que encara tardarà a arribar. Mentre Escòcia té poder sobre la branca judicial i capacitat impositiva, Gal·les tot just acaba d'assolir el poder legislatiu. Pas a pas, queda un llarg camí, tot just és la majoria d'edat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat