Indica publicitat
Dijous, 17 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 8 de juliol del 2011 | 15:40
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

Negociar la secessió

Els partidaris de la secessió unilateral tenen aquests dies un bon exemple a favor seu: els estats matriu acaben donant el braç a tòrcer. Si més no, aquesta és la impressió que fan les negociacions Pristina-Belgrad, que aquests dies han arribat a la cinquena ronda.

El passat mes de març, els governs de Sèrbia i Kosovo començaren un procés de converses amb la Unió Europea com a mediadora per tal de desencallar les relacions entre els dos estats després de la declaració unilateral d'independència de l'antiga província de Sèrbia el 17 de febrer del 2008.

La línia vermella que el Govern serbi no està disposat a creuar és el reconeixement del nou estat de majoria albanesa, però aquesta posició sembla més una cortina de fum envers l'electorat serbi que no pas el principi que guia les negociacions. El caramel de la UE és massa llaminer per bloquejar les relacions amb les institucions europees; d'altra banda, al Govern de Belgrad el preocupa la situació de la minoria sèrbia al nord de Kosovo amb qui vol mantenir el contacte transfronterer. Per tot això, el ministre d'Exteriors serbi, Vuk Jermeic, fa pocs dies es mostrava partidari de les negociacions i de l'estabilitat a la regió dels Balcans en una reunió de l'OSCE; alhora, però, denunciava les pressions de la UE.

La situació s'havia enrarit els darrers dies a Kosovo després que la missió internacional EULEX va confirmar la detenció de diversos membres de la comunitat sèrbia i el posterior maltractament per part de la policia kosovar. Aprofitant la conjuntura, l'oposició Sèrbia ha tensat la corda i el líder del Partit Progressista (SNS) ha acusat els negociadors de vendre part del territori i fins i tot ha insinuat que atempten contra la sobirania del país en reunir-se amb representants kosovars. Aquestes maniobres buscarien atreure l'electorat més nacionalista davant dels comicis generals, que, si no es produeix un avançament, es convocarien l'abril del 2012.

Ara bé, tots aquests entrebancs sembla ser que s'esfumen a la taula de negociació. Aquests dies, durant la cinquena ronda de negociació a Brussel·les, els temes tractats pels representants dels dos governs, B. Stefanovik i l'experta i històrica política kosovar Edita Tahiri, toquen competències en molts àmbits: electricitat, lliure circulació, passaports, duanes, patrimoni, espais culturals, etiquetatge o, fins i tot, permisos de conduir. Els acords preveuen la reciprocitat, i per tant el reconeixement, entre els dos governs per tal de facilitar el moviment de ciutadans a la frontera. Aquests pactes beneficien la minoria sèrbia de Kosovo, però a la vegada és inevitable que signifiquin un reconeixement tàcit per part del Govern de Belgrad de la sobirania del Govern de Kosovo sobre el seu territori, ja que l'administració sèrbia treballaria amb documents expedits a Pristina.

Cal recordar que l'Opinió publicada l'estiu passat per la Cort Internacional de Justícia confirmà que la secessió unilateral de Kosovo no fou contrària a la legalitat internacional. Les negociacions actuals entre els governs de Belgrad i Pristina evidencien encara més el ridícul internacional de l'Estat espanyol, que continua negant-se a reconèixer el nou estat de Kosovo tot i les recomanacions de la UE. D'altra banda, aquests acostaments entre els dos governs confirmen que les secessions unilaterals poden dur, a la llarga, a un procés de negociació entre l'estat matriu i el nou estat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat