Indica publicitat
Diumenge, 15 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 20 de abril del 2011 | 17:02
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

Qüestions derivades del fons de competitivitat

L'aixecada de camisa del nou model de finançament va camí d'adquirir dimensions antològiques; només cal fer un cop d'ull a la caixa de la Generalitat per adonar-se'n. El saldo públic del Principat continua més que mai lligat a la voluntat de Madrid.

Les finances públiques catalanes passen per un dels pitjors moments de la història i la pressió del Govern espanyolper accelerar les retallades no hi ajuda gaire.El proper 27 d'abril, la setmana vinent, hi ha reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i el Govern necessita arribar-hi amb el màxim de suport possible: la reivindicació dels diners del fons de competitivitat, uns 1.450 milions, és d'una importància cabdal. Un fons, recordem-ho, que fou creat arran del nou model de finançament del 2009 precisament per anivellar els comptes de les comunitats autònomesamb un finançament per càpita inferior a la mitjana.

La ministra Salgado, des de Washington, i el president Zapatero, des d'Albacete, afirmaven ahir que el fons no es podrà cobrar fins el 2013. Mentrestant l'Entesa Catalana de Progrés (PSC, ERC i ICV-EUiA) ha presentat al Senat una moció perquè el Govern central avanci els diners del fons tal com va fer el 2009 i el 2010. La moció podria rebre un suport majoritari, però és al Congrés on tothom hi té els ulls posats. En aquesta cambra ERC i ICV ja han tramitat una proposició no de llei similar a la moció d'Entesa. El Govern català voldria que prosperés per arribar a la reunió del proper dia 27 carregats de legitimitat. És per això que ha demanat el suport dels famosos 25 diputats socialistes que Joaquim Nadal havia insinuat que podrien trencar la disciplina de vot.

El nou episodi és interessant per diverses raons. Un cop més queda clara la supeditació total de la Generalitat en matèria financera; el teló de fons continua essent una situació d'espoli fiscal que en època de crisi és encara més dura, si és possible. D'altra banda, la polèmica ajuda al Partit Popular a preparar el terreny per a futures negociacions amb CiU, sobretot de cara al 2012; Alícia Sánchez Camacho ja ha avançat que dóna suport al Govern en la reivindicació i Esperanza Aguirre fins i tot s'ha afegit a la reivindicació dels fons de competitivitat, en aquest cas per a la Comunitat de Madrid. Cal recordar que Rajoy declarà fa pocs dies la seva voluntat de diàleg davant del pacte fiscal de CiU.

Finalment, convé prendre nota dels esdeveniments que puguin succeir la setmana vinent perquè podrien marcar el futur de la proposta estrella de CiU. Els convergents han venut el pacte fiscal com una proposta que cohesiona la societat catalana i la reivindicació del fons de competitivitat és una mena de test. Si CiU aconsegueix el suport del PSC podrà exhibir múscul unitari de cara al futur. Però els socialistes saben que podria ser el PP qui negociés el futur model de finançament a partir del 2012, després de les eleccions generals, tal com calcula Mas. El cert és, però, que a Ferraz ni els ha passat pel cap la possibilitat que els socialistes catalans votin diferent dels seus col·legues al Congrés. Mentrestant, els números vermells de la Generalitat creixen i el dret de decidir continua essent un punt llunyà d'un horitzó més aviat borrós.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat