Indica publicitat
Dimecres, 22 de maig del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 30 d'octubre del 2012 | 18:46
Crònica

Catalunya segueix necessitant un PSC nacional

Durant els inicis ─i més enllà─ de la Transició democràtica, el PSUC va ser una eina essencial per al restabliment de l'autonomia i per al manteniment de Catalunya com un sol poble, aplicant una política d'integració lingüística i nacional.

Després, aquest partit històric va entrar en decadència i descomposició. Aquell espai majoritari fou ocupat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el qual va mantenir els postulats del PSUC quant a la unitat del poble català tot i que amb moltes febleses i complexes. 

Durant anys, doncs, el PSC ha sigut una peça fonamental per a la reconstrucció nacional catalana i de la seva autonomia, tot fent una oposició correcta en l'aspecte nacional durant el pujolisme, i també quan va governar amb els tripartits amb ERC i ICV, època en què es van fer els avenços més importants no sols en la nacionalització del país sinó en la nacionalització de l'interior del PSC.

Conèixer la Generalitat, la seva força, les seves estructures, etc., va fer canviar una bona part dels socialistes, els quals només coneixien la trinxera d'alguns ajuntaments del Baix Llobregat, de l'Ajuntament de la capital de Catalunya, Barcelona, i de la Diputació de Barcelona. 

Durant set anys de tripartit, els socialistes van viure en les seves pròpies carns la incomprensió de l'Estat vers les reivindicacions catalanes ─primordialment el seu Estatut─, una experiència que va fer forat en molts dels socialistes d'alt nivell (alguns consellers i els propis presidents Maragall i Montilla). En aquell moment i després d'aquest fracàs amb Zapatero, la immensa majoria dels socialistes de Catalunya haurien justificat un cop de timó en les relacions amb el PSOE, però els Chacons, els Fernández i alguns sectors dels Blackberry van mantenir el rigor de la dependència, pensant més en les seves carreres polítiques a nivell estatal que no pas en el PSC.

Amb la derrota en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, el PSC no ha entès, una vegada més, el missatge dels ciutadans de Catalunya i no ha fet una anàlisi realista del per què de l'abandonament d'una part molt important del seu electorat i, encara més: tot plegat ha vingut acompanyat per una pèrdua de credibilitat i influència del PSC en la societat catalana.
Cal que el PSC sigui la barrera que impedeixi l'avenç de tots aquells qui volen un enfrontament entre catalans
El PSC es debat interiorment, avui dia, en vuit sectors organitzats els quals s'obstaculitzen els uns als altres, a vegades per opcions polítiques diferents però majoritàriament per canvis generacionals o personals. El PSC, però, no és conscient dels canvis en la societat catalana, primordialment en la seva societat civil i en les noves generacions, ni tampoc no és conscient de la força d'institucions com Òmnium Cultural o el moviment Assemblea Nacional Catalana (ANC) i s'hi mantené al marge.

Des del PSC tampoc no valoren els canvis que s'estan esdevenint en la direcció d'ERC i de l'independentisme en general, i encara valoren menys la política de les noves generacions de CDC i el lideratje i determinació del President Artur Mas. Això coloca el PSC en la virtualitat de no entendre què està passant a Catalunya, i així van arribar a un Onze de Setembre passat, en el qual la seva sorpresa davant un milió i mig de catalans manifestant-se va fer trontollar les estructures del propi partit, sobretot fora del búnquer del Baix Llobregat i dels seus capitans.

El PSC de Girona i Lleida s'ha revolucionat, i el de la Catalunya interior comença a perdre no sols influència sinó militància: caldria que l'aparell del PSC fos valent i expliqués els centenars i centenars de militants que s'han donat de baixa després de l'11 de setembre de 2012. 
Cal que el PSC sigui nacional i participi en el gran repte del poble català que és el seu dret a decidir
El Col·lectiu Joan Creixell no veu amb satisfacció la descomposició del PSC donat que, des del col·lectiu, som conscients de la importància de l'espai polític socialista i entenem que el seu desmembrament és perillós pel país: hi ha sectors del PSC que, per l'arrel espanyola, poden reforçar el Partit Popular i d'altres que poden reforçar els quintacolumnistes de C's. 

No cal que el PSC sigui sobiranista, però sí que és necessari que el PSC sigui nacional i que participi en el gran repte dels propers anys en el qual el poble català haurà d'exercir el seu dret a decidir. I sobretot, cal que el PSC sigui la barrera que impedeixi l'avenç de tots aquells qui volen un enfrontament entre catalans: ha de mantenir l'estratègia 'Catalunya un sol poble'.

El PSC és Antoni Balmón, Jaume Collboni, Ignasi Elena, José Montila, Joaquim Nadal, Pere Navarro, Àngel Ros i Montserrat Tura. Aquest 25 de novembre el PSC pot tenir els pitjors resultats de la seva història i cedir, conseqüentment, una part del seu espai polític a ERC, ICV, PP i C's, la qual cosa no creiem que sigui positiu pel país. El PSC requereix nous lideratges i una estratègia clara partit nacional català sense dependències de ningú.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat