Els homes i les dones de Nou Cicle, el grup del PSC inspirat entre d'altres per 'Raimon' Obiols, han mantingut en aquesta última dècada del socialisme català un perfil polÃtic baix, guiat sobretot per la prudència i la contenció com les premisses mà ximes.
El socialisme català sap, però, que en els propers anys hi haurà al seu espai polÃtic un gran terrabastall que necessà riament  els portarà cap a una refundació i redefinició del partit, un moviment que els permetrà d'incrustar el PSC en un paÃs que marxa cap al sobiranisme després del fracà s del federalisme per la manca d'interlocutors que el duguin a terme. Cal, doncs, que l'espai del socialisme es retrobi a ell mateix a través d'unes noves generacions, uns nous actors polÃtics que, esperem, estiguin desacomplexats amb el model estatalista del PSOE.
Antoni Castells, Ernest Maragall, Marina Geli, Montserrat Tura i, perquè no dir-ho també, Joaquim Nadal a pesar de la seva gran prudència, acompanyats tots ells per certes actituds de futur de José Zaragoza, configuren un nou camà dins el PSC. Una nova via que, ja ho sabem, toparà amb les dificultats i els perills dels 'Joan Ferrans' de torn... i la seva drogopendència d'Espanya i el PSOE.
Per aquest motiu, des del Col·lectiu Joan Creixell creiem que és d'una gran intel·ligència col·locar un exalcalde jove i ben vist per amplis sectors progressistes i catalanistes del paÃs com és Joan Ignasi Elena, que amb la seva coherència socialista i el seu desacomplexament catalanista pot convertir-se en el relleu necessari i lògic per a una nova etapa d'un PSC sobirà .
Cal veure què faran els joves funcionaris del PSC, sorgits d'unes JSC molt controlades per l'aparell espanyol del PSOE. Podran els catalanistes del PSC crear un partit nacional de veritat, tal i com estipulen els seus estatuts? Podran entusiasmar la seva milità ncia en un projecte que superi la dependència polÃtica espanyola i que els permeti ser actors també imprescindibles en la construcció nacional catalana?
Joan Ignasi Elena i els seus companys de Nou Cicle són també una esperança en el camà que porta a la construcció de la somiada Esquerra Nacional Catalana, la qual necessà riament ha de comptar amb ERC i ICV per a convertir-se en la gran alternativa a CiU.
Ens esperen de 4 a 8 anys de predomini polÃtic de CiU que poden ser aprofitats per crear una gran alternativa sense les equivocacions del passat. CiU i ERC són vitals per tal d'avançar en la sobirania catalana, però l'espai del PSC s'hi ha de sumar o, com a mÃnim, s'ha d'aconseguir que no s'hi posi en contra d'aquest gran projecte.