Indica publicitat
Dissabte, 8 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 26 de novembre del 2014 | 20:09
Crònica · Col·lectiu Joan Crexell

25-N: Mas en estat pur

Ahir al Fòrum davant de més de 3.000 persones i en directe pel canal 3/24 el president de la Generalitat, Artur Mas, es va dirigir a molts dels seus adeptes, a la societat, a uns centenars d'observadors plurals i a més de 200 periodistes nacionals, estatals i internacionals. Un gran èxit amb escenografia austera però espectacular. Segons diverses fonts, ni la direcció de CDC ni la d'UDC ni el propi govern sabien amb detall quin seria el plantejament de Mas.

Ahir estàvem, doncs, davant d'un polítics, president de la Generalitat en estat pur. I Mas no va defraudar els seus ni a la bona gent sobiranista del país. Una altra història, però, és la militància dels partits, la societat civil militant i el món polític en general.

El president Mas ahir va ser valent: es va enfrontar a l'establishment de CiU i dels demés partits sobiranistes. Calia?  També hi va haver ahir un gran acte de valentia poc corrent en els darrers 50 anys: Mas va advertir que el futur del país ja no es discutirà més en un despatx. Des del Col·lectiu Joan Creixell diem el despatx del Círculo Ecuestre per posar només un exemple... Un missatge de Mas als poderosos, el "pont aeri", els lobbies a l'entorn de Duran i Sánchez-Llibre, La Caixa, etc. El públic del Fòrum va entendre, doncs, un missatge contundent: això s'ha acabat.

Mas, però, va posar les seves condicionis. ¿Són aquestes acceptables, en una societat democràtica i lliure com la catalana? ¿Pot Mas imposar el full de ruta? ¿Pot amenaçar amb quedar-se al poder fins al 2016, junt amb moltes altres condicions? És la proposta de Mas, potser, un ultimatum?
Pot Mas imposar el full de ruta? Pot amenaçar amb quedar-se al poder fins al 2016? És la proposta de Mas un ultimatum?"
Tot i això, cal donar a Mas un aprovat per la seva valentia vers els poders de l'Estat, i alhora cal recordar-li que el sobiranisme té profundes arrels i que no l'ha portat ell al llarg de la història. I això l'obliga a que el president de la Generalitat trobi el consens amb totes les forces sobiranistes i que, de manera conjunta, trobin tots un full de ruta amb la participació del president mateix, les forces polítiques i la societat civil. 

Dimarts dia 2 de desembre Oriol Junqueras, en nom d'ERC, exposarà el seu full de ruta i en aquests dies les demés forces polítiques exposaran el seu projecte i posicionament. L'ANC està en ple debat, Òmnium Cultural, amb la seva idiosincràsia particular, també està fent les consultes pertinents i també voldrà dir-hi la seva. I és que tots hem de ser conscients que el 9N va ser un èxit, però que ens van faltar de 300 mil a 500 mil votants del Sí-Sí. Cal tenir molt en compte què va passar al Quebec i a Escòcia, i quines van ser les maniobres dels estat centrals d'aquests països. I sobretot: què no serà capaç de fer la metròpoli espanyola intolerant.

Ens falten vots. Hi ha buits en el mapa del sobiranisme: al cinturó industrial de Barcelona, a Tarragona i a altres indrets... Tot plegat obliga a fer un missatge que no sols sigui nacional sinó que comprengui alts continguts socials per acostar-nos als països més avançats socialment d'Europa. Tot això, sense consens, no es pot fer. 
Tot obliga a fer un missatge que no sols sigui nacional sinó que comprengui alts continguts socials. Tot això, sense consens, no es pot fer"
Artur Mas cal que no es precipiti i ha de generar confiança cap a ell --en part ho ha aconseguit-- i cap als seus companys de projecte nacional dels altres partits. Mas també ha de corregir el seu entorn de govern que, amb maneres de fer poc hàbils, ha generat desconfiances.

Mas i Junqueras i els demés dirigents del país han de retrobar-se en la confiança, ja que hi ha hagut moltes mancances i incompetències en el tema cabdal de les estructures d'estat... són una vergonya. Siguem seriosos: no n'hi ha prou amb papers escrits més o menys bé... calen hores de feina i confiança. No es pot avançar sense un Estat major plural. Cal fusionar estratègies.

Mas ha fet el seu pas, ara cal que els demés també el facin. I que siguin conscients del moment històric, potser irrepetible, que vivim. I que trobin el consens. I calen eleccions abans de les municipals. Després tot serà molt més difícil: l'espai local és molt complex i particular. Continuar amb l'agonia actual del govern fins al 2016 seria una catàstrofe i una depressió nacional.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat