Indica publicitat
Dilluns, 3 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 9 de juny del 2015 | 17:25
Crònica · Col·lectiu Joan Crexell

El 14J, una fita important per UDC i el procés

Durant els darrers 30 anys UDC s'ha casat amb CDC i ha dut a terme la política del peix al cove i de la puta i la ramoneta de Jordi Pujol, i després de Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida ha posat pals a les rodes a l'evolució de CDC cap a l'independentisme. L'equip de l'entorn de Duran i Lleida ha exercit de lobby dels interessos dels poderosos de Catalunya i Madrid.

Un important polític de la transició democràtica va dir que tots els polítics catalans haurien d'estar-se 4 anys a Madrid de parlamentaris, per saber quin pa hi donen. Però insistia: "Més de 4 anys és perillós, perquè hom s'acostuma als cops a l'esquena del poder, al negoci i als beneficis del lobby, i s'oblida de què ha anat a fer a Madrid en nom de Catalunya". 

UDC, doncs, ha patit --no el partit però sí els seus dirigents-- aquesta síndrome del poder: de tocar-lo però no exercir-lo. I moltes vegades no ha estat més que la coartada perquè Madrid pogués donar una altra imatge que no era la real. 

Aquesta funció ha durat 30 anys i sembla que els dirigents democratacristians que han exercit la política a Madrid no s'hagin adonat del gran canvi que s'ha dut a terme en la societat catalana: canvi generacional i de fartament de la política espanyola vers Catalunya.
UDC pot arrossegar una sèrie de sectors socials i persones del país encara temoroses amb el procés"
Des de fa 7 anys hi ha hagut dues UDC: la dels negocis, els lobbys, les relacions internacionals, i la dels funcionaris afavorits per aquests lobbys i col·locats a les administracions per assegurar-se'n la seva fidelitat; i per altra banda la bona gent d'UDC que està ideològicament compromesa amb els ideals d'aquell 1931i que respecten i admiren Carrasco i Formiguera --vilment afusellat pel franquisme-- i Coll Alentorn --qui va dirigir UDC en els darrers anys del franquisme i durant la transició democràtica--, per esmentar-ne tan sols dues figures històriques del partit.

A UDC, però, se li ha acabat el temps de posar pals a les rodes a la política de CDC i de vampiritzar el poder convergent. D'una vegada caldrà saber on són els suposats 5.000 militants actius demòcratacristians, i si aquests poden exercir el seu dret a vot sense pressions, i sense posar en perill la seva captació clientelar o el seu futur. El 14J és, doncs, l'inici del canvi d'UDC o el seu declivi, ja que el partit es pot dividir en dues forces polítiques: UDC i el partit de recanvi de Duran i Lleida, Construïm.

Des del Col·lectiu Joan Crexells hem tingut respectre per UDC i per Josep Antoni Duran i Lleida, un veritable professional de la política. Però ara Catalunya s'encara a l'oportunitat històrica més important dels darrers 300 anys i UDC no pot quedar-se al marge o al servei d'aquells qui han fet possible 300 anys d'opressió.
Votar NO el proper 14J és votar sí a la independència. Votar SÍ és la continuïtat de l'Espanya del PP i el PSOE"
Creiem que és molt important que dirigents com Joan Rigol, Núria de Gispert i el jove valor democratacristià independentista Antoni Castellà, junt amb més de 1.000 militants del partit, hagin aixecat UDC per a col·locar-la al costat de la gran majoria social sobiranista del país.

UDC pot arrossegar una sèrie de sectors socials i persones del país encara temoroses amb el procés. Però allò que no es pot admetre de cap de les maneres és que es digui que els votants que no estan d'acord amb la deriva sobiranista de CDC o d'Artur Mas i el sobiranisme de la societat civil siguin futurs votants de Ciutadans. Si això fos veritat, com ha dit Ramon Espadaler (frase literal: "El procés pot portar el catalanisme a votar Ciutadans"), caldria que UDC s'ho fes mirar.

El 14J UDC té una gran responsabilitat: la de no trencar la unitat cap a la independència i la de convertir-se en un pol molt important del sobiranisme per a assolir la llibertat. Votar NO el proper 14J és votar sí a la independència. Votar SÍ és la continuïtat de l'Espanya del PP i el PSOE.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat