Indica publicitat
Dilluns, 21 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 17 de novembre del 2015 | 12:13
Crònica · Col·lectiu Joan Crexell

S'han venut l'enteniment Mas i CDC?

En l'últim any, a CDC els ha funcionat l'enemic exterior. Primer va ser Junqueras i ERC, que després del 9-N i abans eren la "bèstia negra", i ara, sense mirar el pati de casa, l'enemic és la CUP.

Realment Artur Mas va ser molt hàbil agafant la planxa de surf i pujant sobre l'onada del sobiranisme impulsada per la societat civil, ERC i altres opcions independentistes. I, a nivell estrictament personal, ha sabut mantenir-se i gaudeix d'un ampli suport entre els votants de CiU i del pujolisme.

Però el que no s'ha explicat és que, com tot dirigent, Mas és, a més a més, un personatge amb arestes difícils, i que no gaudeix de la capacitat d'ampliar amb coincidència i complicitat el seu entorn. I aquesta mancança l'ha portat durant els últims anys a envoltar-se del discret Jordi Vilajoana, amic personal, i del "Rasputin" Quico Homs, que tan ben reflectit queda al "Polònia" de TV3.

Quico Homs és el veritable culpable d'allunyar el president Artur Mas d'una bona part de la classe política catalana independentista, i pitjor encara, la seva capacitat d'abducció sobre el president ha fet que Mas agafés certes dèries contra ERC, l'ANC i altres associacions i persones, restant-li a la presidència de la Generalitat suports i complicitats"


A més, Quico Homs, prepotent, ha aconseguit trencar l'herència positiva del pujolisme, destruint el que era el nucli dirigent mal anomenat el "pinyol", que representava les possibilitats de futur d'aquest partit. Tot el poder per a Homs i rodejat sempre de mediocritat perquè ningú sobresortís més que ell. Sembla que el president Artur Mas, al final, s'ha adonat que aquest personatge era la pedra a la sabata que l'impedia la bona relació amb el món sobiranista.

Per aquest motiu, Quico Homs, que és moltes coses menys un innocent, es va adonar del rebuig que tenia en el Govern, més accentuat encara al partit, i d'acord o no amb el president de la Generalitat, ha portat a terme la fugida cap a Madrid. I tant el Govern com el partit li han posat una catifa d'honor per treure-se'l de sobre.

El problema ara és per al país. Molts observadors creuen que Convergència ha perdut l'enteniment i que enviar un personatge d'aquestes característiques a Madrid, quan caldrà negociar -i molt- amb l'Estat és anar cap al fracàs.

El Col·lectiu Joan Crexell, que sempre havia demanat el vot per Convergència i per Esquerra, aquesta vegada, en les eleccions del 20-D, sols recomanarà el vot per a ERC, per honestedat. No veiem massa clar per què anem a aquestes eleccions si ens hem de desconnectar d'Espanya.

Caldria que CDC fes una reflexió interna seriosa sobre el seu futur, el seu finançament, les seves xacres del passat, la seva herència del pujolisme, en els aspectes positius i negatius, i es preguntés si realment un partit amb democratacristians, socialdemòcrates, liberals i alguns elements de dreta clàssica, té gaire sentit en el llindar d'una nova etapa política en la qual hi ha una gran revolució democràtica i nacional que necessitarà un gran canvi de formes i estructures polítiques.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat