A una crònica de fa tres setmanes explicàvem el nou dinamisme que està agafant Perpinyà, i per extensió la Catalunya del nord. Tot fa pensar que l'impacte positiu que la connexió ferroviària entre Perpinyà i Figueres, prevista per a finals d'aquest any, contribuirà a establir un vincle més fort i estable entre la Catalunya del nord dels Pirineus i la del sud.

La producció cultural és un dels àmbits on més decididament en podem sortir reforçats. A una entrevista d'ahir, Domènech Reixach, director del Teatre de l'Arxipel de Perpinyà comentava que un dels seus objectius és que "en quatre anys l'eix Barcelona-Girona-Perpinya-Montpeller-Tolosa sigui un dels pols creatius més importants d'Europa." Aquesta aposta, tan ambiciosa com factible, ha de servir per projectar amb més força la producció artística catalana (teatre, dansa, música). s un altre exemple de què, per nosaltres, el nostre món és el món. La voluntat de ser i de ser present arreu de la nostra cultura.

El bon moment i el potencial de les arts escèniques catalanes pot ser un bon exemple a seguir per altres disciplines de la nostra cultura. Un cas podria ser el del cinema. Si el projecte de llei del cinema que actualment s'està tramitant al Parlament de Catalunya s'aprova sense rebaixes pot proporcionar el marc normatiu indispensable per estimular una industria cultural pròpia. Cal recordar que la llei, a més a més de voler normalitzar la presència de la llengua, tal i com ja fan totes les democràcies amb llengües oficials que tenen un nombre de parlants igual o inferior a la llengua catalana, incideix en d'altres àmbits.

La potenciació de la indústria pròpia n'és un, però ha quedat tapat per totes les pressions exercides pels lobbys reaccionaris de sempre en contra dels articles relatius a la llengua. Si no hi ha rebaixes en el tràmit parlamentari, i els principals grups es mantenen ferms i amb un mínim sentit d'estat, la llei del cinema pot ser un revulsiu per a la indústria i per a la creació cinematogràfica pròpia. L'exemple del teatre podria ser un estímul, i de la mateixa manera que hi ha una estructura i una xarxa transfonterera per a les arts escèniques, també pot ser-hi per l'àmbit del cinema. Ara cal que tothom sigui conscient de la transcendència del moment.