La setmana passada la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedecine) i el Gremi d'Exhibidors de Catalunya van moure fitxa davant la futura llei de cinema del Govern de la Generalitat i van presentar una proposta de crear una xarxa de 53 cinemes, o més ben dit pantalles, en català.

El seu objectiu és el de pressionar i neutralitzar el debat parlamentari que aquest mes de gener hi haurà al voltant de la llei del cinema. Aquesta proposta parteix d'un cert paternalisme ja que s'afirma que és preferible "acostumar i no pas obligar". s una afirmació força cínica, sobretot després d'unes quantes dècades de democràcia i de reconeixement oficial de la llengua catalana com a llengua pròpia i oficial de Catalunya. Al llarg d'aquest temps s'ha evitat sistemàticament que la llengua catalana pogués rebre un tracte igualitari en l'àmbit del cinema. Aquesta proposta d'establir una xarxa de 53 pantalles, no deixa de ser un "tites, tites, tites" per distreure i acontentar, que arriba tard i a deshora i, a més a més, demostra que Fedecine i el Gremi d'Exhibidors no han entès res de res.

Com en les ocasions anteriors, les pressions seran fortes i constants i és possible que el tràmit parlamentari tingui els seus moments de tensió. De fet la llei del cinema serà, o hauria de ser, una llei d'una importància semblant a la llei de política lingüística i, sense cap mena de dubte, serà de les que permetrà avaluar els èxits de l'actual legislatura i del govern. Tot i això, la proposta de llei no preveu res de l'altre món, i només busca la regulació del mercat cinematogràfic en la línia dels estats democràtics europeus, on aquesta esdevé una pràctica absolutament legítima i estesa.

En un altre àmbit, no podem deixar de fer referència a la celebració de la 59a Nit de Santa Llúcia, la vetllada literària més important en llengua catalana, que va tenir lloc divendres a la nit a Terrassa. El rigor, qualitat i constància de les 59 edicions l'han convertida en un element central de la nostra cultural. D'entre els 11 premis literaris que es van atorgar, en destaca el guanyador del premi Sant Jordi, que fou Xavier Bosch, per la novel·la "Se sabrà tot". Una novel·la de ficció però amb alguns components autobiogràfics del seu pas per la direcció del diari Avui i, en general, de les pressions que envolten els mitjans de comunicació a casa nostra. Una lectura amena pels dies festius que s'acosten.