La setmana passada van tenir lloc diferents fets que ens permeten fer una reflexió en global del paper de la cultura en la nostra societat i, inevitablement, del nostre procés de construcció nacional. S'acosta Setmana Santa i en moltes poblacions del nostre país ja s'han començat a organitzar les representacions de les passions.

Les d'Esparreguera i les d'Olesa són de les que tenen una tradició més arrelada i les que mobilitzen centenars de ciutadans que durant unes setmanes fan d'actors. Aquest fenomen de cultura popular, a banda de ser força únic i especial, ens permet veure una de les cares de la cultura i de l'efecte positiu que té en el teixit social, cívic, ciutadà del país. La cultura té moltes vessants i sovint correm el risc de perdre la perspectiva global.

Per entendre'ns, podríem començar parlant de la bona notícia de la reobertura de la remodelada Fundació Tapies de Barcelona, que exhibeix un model del polèmic mitjó que havia d'ocupar l'espai central del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i que mai ho va fer. També podríem comentar que precisament el MNAC va presentar divendres el seu nou portal de col·leccions en línia, el qual permet consultar les prop de 1.900 obres exposades a les seves col·leccions. Aquest nou web és la primera fase d'un ambiciós projecte de gestió documental i de continguts que pretén que acabi incloent tot el fons digitalitzat del MNAC.

En tots aquests casos estaríem parlant de diferents peces o vessants de la nostra cultura. Totes elles són importants. Fins i tot són imprescindibles per poder construir una societat amb esperit crític, formada, conscient del nostre passat i del nostre futur i responsable. Potser per això el conseller Joan Manuel Tresserras, va afirmar divendres passat que la principal "font de discriminació" entre les persones serà la "diferent capacitat d'accedir a les fonts d'informació, coneixement i cultura" aquesta discriminació també es veurà afectada per la capacitat que tinguin les persones per "processar" aquesta informació i cultura, i "convertir-la en coneixement".

En la dura crisi econòmica que estem patint, no podem ignorar el valor afegit que aporta la cultura a la societat. Aquest factor marcarà la diferència en el desenvolupament present i futur del país. s per això que, en un moment de retallades, els pressupostos i les inversions en l'àmbit de la cultura haurien de ser considerats com a despeses estructurals, cosa que ara no succeeix. Per fer-ho, un primer pas seria demanar a les forces polítiques i socials del país un pacte per acordar els objectius de la nostra cultura, en totes les seves vessants. Segurament aquest seria un dels pactes anticrisi amb més visió de futur.