En temps de crisi (econòmica, política, social...) qualsevol gest es mira amb lupa i tot moviment corre el risc de magnificar-se. Vindria a ser com la teoria del caos, on les ales d'una papallona poden acabar provocant un huracà a l'altra punta del món.

La setmana passada vam conèixer un parell de notícies que ens poden donar pistes del llegat que ens pot deixar aquesta crisi, i dels efectes que poden tenir les decisions que ara es prenguin per a les generacions futures. Dijous passat el director general del Liceu, Joan Francesc Marco, feia unes declaracions a propòsit de la retallada dels ajuts públics a la producció del Gran Teatre del Liceu. A parer seu "la falta de recursos per produir cultura pot portar a la superficialitat i a la banalització".

Tot i que les funcions del Liceu tenen una ocupació de prop del 85%, una bona xifra, depenen dels ajuts públics i privats per poder fer quadrar els seus comptes. Dos dies després de les advertències de Joan Francesc Marco, vam conèixer la notícia que segons un estudi realitzat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, els hàbits de lectura entre els joves catalans tenen una tendència a la baixa. En comparació amb un estudi realitzat el 2004 hi ha un descens del 10% en els hàbits de lectura. A mesura que els joves creixen perden l'interès per la lectura i llegeixen més aviat per obligació.

En un moment de contenció i reducció de la despesa pública, que previsiblement durarà uns quants anys, és important que ens plantegem com abordar les prioritats estratègiques del país en l'àmbit de la cultura. Cal optar per polítiques amb una àmplia repercussió social, com per exemple les que puguin incentivar la millora dels hàbits de lectura de la població en general, i dels joves sobretot? O bé, per contra, cal mantenir el suport a produccions culturals "d'alta cultura" o "elitistes", com a la millor manera de tenir una presència internacional i per estimular la creació a casa nostra?

Mantenir els equilibris pressupostaris és una tasca ja de per si molt complicada, en temps de crisi és pràcticament impossible. Ara bé, cal obrir el debat i prendre algunes decisions. Fer una mica de tot pot ser la millor manera per no aconseguir cap dels objectius: ni alta cultura ni cultura popular. Si volem una societat catalana preparada, formada, culta i lúcida hem de fer una aposta estratègica clara, i això passa per fer polítiques que arribin al conjunt de la societat, sense caure en la banalitat, però sense deixar-se enlluernar per l'elitisme.