Quan es va fer públic l'escà ndol dels directius de Caixa GalÃcia, que s'havien autoatorgat plans de pensions per imports milionaris, tots vam pensar que això, a Catalunya, era impossible que passés.
Els directius de les nostres caixes són persones honestes, i això és cert, malgrat que fins la setmana passada, que el Banc d'Espanya va aprovar una nova normativa, desconeixÃem el seus sous i retribucions extra.
Certament, el sou d'un director general d'una caixa és alt, i si bé els presidents no tenen sou perquè es considera un cà rrec honorÃfic, algunes entitats, especialment CatalunyaCaixa, han consolidat el sistema de dietes molt suculentes per a presidència. Ara, però, tots sabrem què cobra tothom en una entitat. Però el cas és que fa un parell de setmanes, Caixa Penedès va deshonrar el nostre sistema de caixes d'estalvi. L'antic director i fins ara president de Caixa Pendès, Ricard Pagès, i el director general, Manuel Troyano, dimitien dels seus cà rrecs a finals de novembre després que se sabés que els dos, conjuntament amb dos exdirectius més, s'havien autoatorgat un pla de jubilació conjunt de més de 20 milions.
El més greu és que l'actitud deshonesta i vergonyant de Pagès i els seus acòlits està conduint la societat catalana a pensar que tots els directius de caixes són uns lladres
A banda de Pagès i Troyano, l'exdirector general, Joan Caellas, i l'exdirector de recursos humans, Jaume Jorba, també gaudeixen del mateix pla de pensions milionari. Caixa Penedès, integrada al grup bancari liderat Mare Nostrum -conjuntament amb Cajamurcia, Caja Granada i Sa Nostra-, va rebre conjuntament amb els seus socis per valor de 916 milions d'euros del Fons de Reestructuració Ordenada Bancà ria. De fet, quan Caixa Penedès va decidir integrar-se en un SIP espanyol, els seus directius ja van mostrar que vetllaven més pels seus interessos personals que no pas pels d'una entitat molt arrelada al territori. Va triar l'opció de no anar al costat de la resta de caixes -com també Laietana, que forma part d'una altra SIP espanyola- i desvincular-se, de fet, del seu territori històric.
El més greu de tot és que l'actitud deshonesta i vergonyant de Pagès i els seus acòlits està conduint part de la societat catalana a pensar que tots els directius de les nostres caixes són també uns lladres. El cas de Caixa Penedès és un escà ndol intolerable al nostre paÃs, i la societat vilafranquina hauria de castigar durament l'entitat. Però alhora, cal fer un nou esforç de confiança en allò que queda del nostre sistema. I fins a dia d'avui, no hi ha proves d'immoralitats com aquesta.
