Quan la catalana Gas Natural va fer pública la seva voluntat de fer-se amb el control de l'elèctrica espanyola Endesa, es va encetar una campanya medià tica i polÃtica d'atac ferotge a Catalunya. De cap manera una empresa catalana podia controlar-ne una d'espanyola.
De fet, l'aleshores presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, va sentenciar: "antes alemanya que catalana", referint-se a que preferia que Endesa quedés a mans de l'alemanya EON que de Gas Natural. Finalment, l'Endesa de Manuel Pizarro va ser comprada per una companya italiana. I tots contents. Aleshores, aquella operació va ser dirigida pel PP espanyol a l'oposició i el madrileny -Endesa estava presidida per Manuel Pizarro-, i ara, amb el PP a la Moncloa, es produeix una nova ofensiva espanyolitzadora. En aquest cas, val a dir-ho, amb el vist-i-plau de l'empresa catalana en qüestió. Es tracta de La Caixa, presidida per Isidre Fainé, Ãntim amic de Rodrigo Rato, president del grup Bankia.
Des de fa setmanes que corre la informació que La Caixa es quedarà amb BFA-Bankia, a instà ncies del Banc d'Espanya, una operació que donaria lloc a la primera entitat financera de l'estat espanyol. Sobre el paper, seria una fusió, però a la prà ctica seria una absorció, és a dir, que el grup català assumiria els actius del grup Bankia, això sÃ, amb garanties del BdE pel que fa als actius més tòxics -els immobiliaris- del grup liderat per Caja Madrid. La sintonia entre els dos banquers, Rato i Fainé, facilitaria molt la feina, i de fet, fonts del sector confirmen que les converses fa setmanes que duren.
En aquest procés, el president espanyol, Mariano Rajoy, hi tindria un paper clau, essent conscient que necessita una entitat molt forta per tranquil·litzar els mercats, i ara per ara aquesta entitat, la més solvent per sobre dels bancs, és La Caixa. Però La Caixa és una entitat catalana, potser només a ulls dels mercats, perquè la mateixa entitat fa gala de la seva espanyolitat -recordem que va patrocinar la selecció espanyola de futbol- sempre que pot, excusant-se per aquesta molèstia que pugui causar. I si bé és cert que la seva seu social i fiscal és a Catalunya, el grup està cada vegada més integrat en la dinà mica econòmica de la Metròpoli.
En el tauler del sistema financer espanyol encara hi ha altres fitxes pendents de moviment. És el cas d'Unnim i de Catalunya Caixa. Pel que fa a la primera entitat, sembla que el BdE està pensant en el Banco Popular-Pastor, i per a Catalunya Caixa, el seu comprador seria el BBVA. D'aquesta manera, el BdE i el govern espanyol tindrien contents alguns dels principals bancs espanyols, si bé el Santander, el més gran, quedaria sense tros del pastÃs. Diuen algunes veus del sector que el Santander ja va tenir el seu premi quan José LuÃs RodrÃguez Zapatero va indultar Alfredo Sáenz, el seu vicepresident, el qual havia estat condemnat per diversos delictes comesos disset anys enrere des d'aquesta entitat financera.