Indica publicitat
Divendres, 6 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 23 de maig del 2011 | 16:58
Crònica · Esport i Ciutadania

Lliçons de favoritisme

El barcelonisme viu els dies previs a la final de Wembley contrariat amb el rol de gran favorit davant el Manchester United. El vestidor, en canvi, viu més tranquil en aquest paper.

Barcelona · El joc del Barça, el propi discurs de Guardiola, la seva concepció i filosofia de joc només s'expliquen des del paper de favorit. I això es veu molt clar en els principis de joc que Cruyff va implantar i Guardiola ha perfeccionat. Tenir la pilota, fer més gols que el rival, jugar en camp contrari… totes aquestes premisses tenen molt a veure amb ser i sentir-se millor que el rival. La màxima cruyffista, i clau primera del guardiolisme de "si tu tens la pilota, el rival no", amaga un punt de partida molt clar. Tu ets millor que el contrari. Per això, el vestidor d'aquest Barça se sent més còmode jugant com a favorit. Amb el reconeixement públic de la seva superioritat, els és molt més fàcil d'expressar el discurs que ja tenen arrelat i que exhibeixen a cada partit. Són on volien.

Aquest estat anímic amb que el vestidor afronta el partit, contrasta amb el sentir de (part) de la culerada. Patidors de mena, el culer forjat en la derrota, en llepar-se les ferides abans d'hora per estalviar-se eternes frustracions, veu aquest rol de favorit com un motiu més per a la catàstrofe. I això té una explicació històrica. De fet en són tres: Berna, l'any 61 contra el Benfica, Sevilla el 86 contra l'Steaua de Bucarest i la tragèdia grega d'Atenes contra el Milan del 94. Són les tres finals europees on el Barça ha tingut un clar i incontestable rol de favorit. Tres derrotes tan dures que han guiat la mentalitat d'una o dues generacions culers. Amenaçada i cohibida per aquestes frustracions, l'afició viu aquest paper de primer candidat com un mal presagi per al futur.

A més, s'empara en la final de Roma de fa dos anys contra el mateix rival per evidenciar la negativitat de partir com a elegit.  El Barça, aleshores, no era el favorit i va passar la mà per la cara al Manchester United. No era el favorit, d'acord, però si que era millor. I aquell partit va servir per confirmar-ho. I va servir també perquè ara, dos anys després, els diables vermells visquin pensant com aturar el Barça, tractant d'aprendre dels errors comesos. Però, en el fons, són conscients que aquest Barça té la situació on volia. La pilota, el domini, el guió, és blaugrana, i són els anglesos qui l'han de capgirar. Ho sap Guardiola, ho sap Ferguson, ho saben els jugadors. Només dubten (alguns) aficionats del Barça. Només dubten aquells que asseguren haver après la lliçó de les derrotes. Com si de les victòries no se'n pogués aprendre.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Notícia · Cultura
L'Agència Catalana de Turisme i el FC Barcelona realitzen un vídeo conjunt per promocionar Catalunya arreu del món
La fotografia ·
Les entitats de la societat civil exigeixen que la UEFA respecti el dret a exhibir estelades
Crònica · Esport i Ciutadania
El partit de l'era Guardiola
Crònica · Esport i Ciutadania
Tram crucial
Crònica · Esport i Ciutadania
Pitjor impossible
Crònica · Esport i Ciutadania
Conseqüències i interpretacions
Crònica · Esport i Ciutadania
Factor Busquets
Crònica · Esport i Ciutadania
El millor antídot
Crònica · Esport i Ciutadania
Poc a poc i amb bona lletra
Crònica · Esport i Ciutadania
El petit més gran
Indica publicitat