El duel entre el Barça i el refundat Atlético de Madrid per la Supercopa, va ser el partit amb més assistents de la història Asobal. Un èxit, 12 espectadors, per a un esport referent a Catalunya i la resta de l'estat, però que no atravessa el seu millor moment.
L'ambient a Vistalegre, seu on l'Atlético jugarà els seus partits, va ser d'aquells que es recordaran molt de temps. Gran notÃcia. Va ser una reivindicació en majúscules de l'handbol. Un cop de puny sobre la taula quan les pistes estaven més buides que mai. Una festa a l'alçada de la història que aquest esport mereix.
Malauradament, l'unic que no hi va ser, fou el Barça. I aquest és un altre replantejament que cal fer-se. Un dels capitants blaugranes, Victor Tomà s, deia al final del partit que allò havia estat com jugar "contra 10 o 12" a diferència dels set que hi ha a pista. I és que sÃ, és fantà stic veure 12.000 persones vibrant amb un partit d'handbol, però potser caldria preguntar-se si hipotecar la Supercopa no és un peatge massa car. Tot i que ja se sap, en qüestió de peatges, els catalans sempre tenim les de perdre.
Les institucions han d'anar davant, no darrere
Per últim, remarcar la necessitat de les grans institucions als moment delicats. L'Atlético de Madrid, disfressat de Ciudad Real, ha aparegut per sostenir la bandera de l'handbol espanyol, i l'aposta, de moment, ha sortit bé. I aquesta és una altra lliçó que els catalans encara no hem après. Com deia LluÃs Llach: "si volem ser per caminar, i caminar per poder ser..." les institucions han d'anar davant, no darrere. L'Atlético ha fet un pas endavant que l'handbol agraeix.
