Indica publicitat
Dimecres, 11 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 19 de gener del 2012 | 15:52
Crònica · Euskal Herria

I que en la mort et persegueixin les nostres memòries…

Fraga ha mort com Franco, al llit i orgullós de la feina feta. L'antic ministre de la dictadura ha deixat aquesta vida sense penedir-se dels crims que es van cometre durant el règim de terror que es va instaurar a Espanya el 1939, gràcies al cop d'Estat d'uns militars que van rebre l'ajut de Hitler i Mussolini.

Bilbo · El pare-fundador de la dreta actual ha abandonat aquest món entre lloances. Les múltiples biografies oficials que s'han fet públiques aquests dies el fan aparèixer com un polític que ja era demòcrata en temps de Franco i que maldava per portar la llibertat a Espanya sense desordres. Passen de puntetes o directament oculten l'autoritarisme de què va fer gala sempre, i eviten recordar que aquest artífex de la Transició i també pare de la Constitució va seure en  consells de ministres on es signaven penes de mort. S'oblida que Fraga va votar contra els Estatuts d'Autonomia, que s'oposava a que el Partit Comunista de Santiago Carrillo fos legalitzat i que era un ferm partidari de la guerra bruta contra ETA. Tampoc va condemnar mai el franquisme i es va permetre el luxe d'elogiar la figura i l'obra del dictador.

El Poder pretén que aquest fidel servidor de l'Estat passi a la història com un gran intel·lectual de la cosa pública, quan en realitat la seva carrera política està marcada per la violència i tacada de sang. Els bascos no poden oblidar-ho. Fraga i Euskal Herria van mantenir una relació basada en la sang. I no sols perquè una part de la família del polític gallec és del País Basc francès –Iribarne era el seu segon cognom–, sinó perquè com a ministre de Governació la policia i els paramilitars feixistes van fer i desfer seguint la seva màxima aleshores de "la calle es mía".
Fraga no va ser mai jutjat per aquestes dues operacions de càstig a Vitòria i a Montejurra
Vitòria, 3 de març de1976: una brutal càrrega dels "grisos" contra una assemblea pacífica de treballadors en vaga acaba amb cinc obrers morts a trets. Montejurra, Navarra, 9 de maig de 1976: mercenaris italians i argentins, en complicitat amb la Guàrdia Civil, ataquen a seguidors del pretendent Carlos Hugo, representant del carlisme "roig" que feia nosa al carlisme ultradretà. Dos morts i desenes de ferits. Fraga no va ser mai jutjat per aquestes dues operacions de càstig. D'aquella època també és aquesta sentència sobre la bandera basca: "Antes de legalizar la ikurriña tendrán que pasar por encima de mi cadáver". I més recent aquesta altra: "El vascuence es una lengua muerta".

Llengua que parlen, per cert, els seus cosins basc-francesos, amb els quals no podia tocar temes polítics perquè són abertzales. L'assassinat dels cinc treballadors de Vitòria inspirà a Lluís Llach la famosa cançó-denúncia "Campanades a morts" on una de les seves estrofes diu: "Assassins de raons, assassins de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies, i que en la mort us persegueixin les nostres memòries".

Que així sia per a un home que quan algú l'insultava dient-li "feixista", Fraga responia: "¡A mucha honra, gracias!".

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat