Indica publicitat
Divendres, 6 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 19 de maig del 2011 | 16:04
Crònica · Euskal Herria

Les vasco-espanyoles també fan campanya

En el llibre "Las españolas", publicat el 1974, l'escriptor Franscisco Umbral va arribar a catalogar fins a 65 tipus de dona, però dins del capítol dedicat a les "españolazas" va oblidar-se d'un subgènere, els de les "basco-espanyoles" –potser perquè encara no havien fet acte de presència en l'escena política.

Regina Otaola, alcaldessa de Litzartza

Bilbo · Segons definició d'Umbral, "las españolazas o superespañolas, son las españolas por excelencia y antonomasia, más españolazas que nadie. La españolaza es una española con sobresaliente, una mujer que ha nacido doblemente racial, con la peineta puesta y el clavel en la boca. La españolaza es una mezcla de Agustina de Aragón, Manolita Malasaña, Isabel la Católica y Lola Flores". Ho diu amb admiració un especialista en la matèria nascut a Valladolid.

Una d'aquestes dones amb ànima de folklòrica i clavell a la boca és la biscaïna Rosa Díez. La diputada d'Unión Progreso y Democracia ha intentat aquests dies de campanya electoral convèncer els bascos que la modernitat passa per Espanya i que això de l'Estat de les autonomies és un invent massa car que ha acabat derivant en disset regnes de taifes. Sense complexes, l'antiga militant del PSOE ha demanat el vot deixant clar que "no és dolent ser centralista i em 'refanfinfla' que m'ho diguin".

Regina Otaola, del PP, és un altre exemple de dona hispana. Fa quatre anys es va convertir en l'alcaldessa de Litzartza (sense viure en el municipi, perquè ella és d'Elgoibar, com Arnaldo Otegi) gràcies a la Llei de Partits. La població guipuscoana és un bastió de l'esquerra abertzale, però com que els tribunals espanyols van il·legalitzar la llista independentista, resulta que Otaola va ser la única candidata que s'hi va presentar i accedí a l'alcaldia amb el vot de 27 veïns, d'un total de 643 habitants.

Davant la indignació del poble, la primera mesura que adoptà Otaola va ser retirar de l'ajuntament les fotos dels presos d'ETA i col·locar la bandera espanyola. I sense despentinar-se, quatre anys després de la tupinada a les urnes, explica que "a la gent se li ha de donar llibertat i la llibertat comença aplicant la legalitat". Ella, amb el suport d'una minoria de veïns, ha imposat la legalitat espanyola a la majoria absoluta que conformen els abertzales de Litzartza. I és clar, guanyar així unes eleccions i governar tota una legislatura sense oposició produeix un gran plaer: "Hem estat quatre anys encantats –assegura– perquè hem sigut lliures, sense coaccions".

Otaola es queda a l'atur a partir del 22 de maig. Bildu guanyarà les eleccions a Litzartza, però se'n va molt satisfeta. Imposar la democràcia espanyola als abertzales rebels no té preu: "L'experiència m'ha servit per millorar com a persona perquè he superat moltes mancances que tenia. He après a moure'm en aquesta vida d'una manera molt més positiva i amb una altra visió". Als veïns de Litzartza però, com diria Rosa Díez, els 'refanfinflen' els complexes personals d'Otaola, només desitgen perdre-la de vista per sempre i despenjar la bandera espanyola de la plaça de la vila.

Sota les sigles de Bildu l'esquerra abertzale proscrita recuperarà el poder municipal perdut des del 2003 arran les successives il·legalitzacions sofertes. Incapaces d'assumir la tossuda realitat, després d'anys d'enganyar-se al solitari, dones com Maite Pagazaurtundua –presidenta de la Fundació Víctimes del Terrorisme– s'inquieta davant l'escenari polític immediat: "La societat basca viu una mena de síndrome d'Estocolm després de dècades de terrorisme. Molta gent té tantes ganes de deixar de patir que gaire bé vol que a ETA li surti bé de qualsevol manera l'abandó de les armes. Conec la realitat del què passa a Euskadi. El País Basc necessita una catarsi". Traduït: els bascos necessiten viure en un Estat més centralista i reclosos en una gran Litzartza autonòmica. El futur però, va en sentit contrari i el temps de les castisses espanyoles d'Umbral toca a la fi. Un nou temps polític és a punt de començar.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat