Indica publicitat
Dimecres, 30 de juliol del 2014
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 17 de novembre del 2011 | 15:32
Crònica · Euskal Herria

Merenga francesa per a Yolanda Barcina

L'Audiència Nacional processa a tres activistes anti-Tren d'Alta Velocitat que van estampar uns pastissos contra la presidenta de Navarra, Yolanda Barcina. Afronten penes que poden arribar fins als sis anys de presó.

Yolanda Barcina, en el moment de rebre el pastís a la cara.

Bilbo · Barcina presidia el passat 27 d'octubre a Toulouse una reunió del Comitè de Treball dels Pirineus quan, de sobte, tres joves van irrompre a la sala i, sense que ningú els impedís el pas, es plantaren davant la responsable d'UPN i li esclafaren al cap i a la cara tres pastissos. La representant de la dreta regionalista navarresa va quedar empastifada de merenga, mentre els agressors cridaven consignes contra el traçat d'Alta Velocitat. La qüestió dels pastissos ha acabat en mans d'un tribunal d'excepció, com és l'Audiència Nacional. El jutge Santiago Pedraz assumeix els criteris de la fiscalia i acusa als tres activistes de la plataforma Mugitu! "d'atemptat contra l'autoritat".

L'advocat dels joves troba desproporcionada aquesta acusació i critica que Pedraz  qualifiqui de "delicte" el que no és més que una "falta". La "dolça" protesta arribava set dies després que ETA anunciés el cessament definitiu de la seva activitat armada i la dreta va aprofitar "l'atac" dels pastissos per carregar contra Amaiur, ja que la candidatura independentista es va negar a condemnar l'acció de protesta.
La presidenta navarresa és una política que ha prosperat gràcies al seu antibasquisme
Davant el jutge, Barcina ha declarat que "els cops de pastís em van fer mal a causa de la duresa de la merenga francesa", i per aquesta raó espera que es faci justícia i que els tres anti-TAV acabin a presó. La merenga francesa –l'arma del delicte– està feta amb clares d'ou batudes a punt de neu, sucre i cuita al forn.

La presidenta navarresa és una política que ha prosperat gràcies al seu antibasquisme. Va néixer a Burgos, però quan era una nena els seus pares es traslladaren a la població biscaïna i obrera de Portugalete. Asseguren que va coquetejar amb el PNB i, amb 17 anys, va fer les maletes i marxà a Pamplona a estudiar farmàcia. I allí ha fet la seva carrera política en les files de l'espanyolista UPN, fins convertir-se en presidenta del partit i de la comunitat foral, en substitució de Miguel Sanz.

En contra de l'opinió del seu antecessor, ha recuperat la col·laboració política amb el PP navarrès –sorgit d'una escissió d'UPN– en un intent de frenar l'ascens electoral d'Amaiur en aquesta comunitat. Durant la campanya electoral ha reclamat a Mariano Rajoy que, en cas d'arribar a la presidència espanyola, elimini la Disposició Transitòria Quarta de la Constitució, que obre la porta a fusionar Navarra amb Euskadi si una majoria dels navarresos així ho decidís en referèndum. Petició que Rajoy ha assumit.

Els més aferrissats defensors de la Constitució es disposen a modificar-la per blindar-se davant d'una futura hegemonia sobiranista, resultat del procés de pau pendent d'iniciar-se. A falta de kale borroka, de còctels molotov, de contenidors incendiats, d'atemptats d'ETA, la dreta i una de les seves muses, Yolanda Barcina, aprofita qualsevol cosa, el que sigui –també uns pastissos– per impedir que l'independentisme basc pugui fer realitat el seu projecte de manera pacífica i democràtica.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya  Dept. de Cultura i Mitjans de Comunicaci Diputaci de Barcelona