Les eleccions del 20-N deixen en els territoris bascos una fotografia preocupant per als interessos espanyols: les forces abertzales s'imposen, per primer cop, a les constitucionalistes en el conjunt d'Euskal Herria.
Bilbo ·
La desactivació d'ETA només afavoreix electoralment a l'independentisme basc, ni populars ni socialistes aconsegueixen fer rendible el procés de pau que encara, per cert, no ha començat. Per iniciar el camà de la pau cal la implicació del govern espanyol, i Mariano Rajoy no sembla gens interessat en endinsar-se en un territori ple d'incerteses per a un PP que tem enfrontar-se a l'agenda basca per totes les contradiccions internes que això li pot comportar.
A més, el lideratge del bloc abertzale complica les coses al futur president espanyol. A Euskadi i Navarra, el PNB, Amaiur i Geroa Bai van obtenir el passat 20 de novembre 699.556 vots, front els 663.450 del PSOE, PP i UPN. Els números però, enganyen. En la qüestió territorial socialistes i populars integren un bloc homogeni: defensen la unitat d'Espanya i neguen als bascos el dret d'autodeterminació. En canvi, el bloc abertzale està dividit en dos pols ben diferenciats. D'una banda tenim un pol independentista integrat per l'esquerra abertzale, Aralar i Eusko Alkartasuna –Amaiur– i de l'altre un PNB que lluita aferrissadament per mantenir la seva hegemonia polÃtica en l'à mbit del nacionalisme basc.
La gran batalla entre PNB i Amaiur es plantejarà en les pròximes eleccions autonòmiques basques
La primera prova de foc, els comicis espanyols, ha acabat en empat. Amaiur i el PNB s'han intercanviat cops, però no hi hagut KO. Els sobiranistes han guanyat en escons i el PNB en número de vots. Amaiur no ha aconseguit el sorpasso perquè el PNB ha resistit força bé. La gran batalla entre aquestes dues opcions es plantejarà en les pròximes eleccions autonòmiques basques. No comparteixen programa i les diferències que els separen no són de matÃs.
Les forces d'Amaiur treballen a favor de la creació d'un Estat basc independent a Europa, d'una Euskal Herria reunificada que se separi d'Espanya i França. El PNB busca l'encaix d'Euskadi a Espanya. Un encaix "amable" dins d'una Espanya que reconegui la seva plurinacionalitat interna. Pel que fa a Navarra, com que els penabistes són minoritaris en aquest territori, formen part de Geroa Bai, una plataforma liderada per Uxue Barkos, que defensa els interessos de Navarra i que es caracteritza per ser anti-esquerra abertzale. La confrontació electoral entre aquestes dues opcions ha de servir per clarificar les coses en el camp del nacionalisme basc. Els ciutadans abertzales hauran d'escollir els pròxim anys entre aquests dos models: independència total o encaix amable.
La direcció penabista conspira contra Joseba Egibar, hereu de Xabier Arzalluz
El sobiranisme d'Amaiur només creixerà a costa d'esgarrapar milers de vots al PNB, i la formació d'Iñigo Urkullu ja es prepara per rebutjar l'escomesa. De moment, la direcció penabista conspira contra Joseba Egibar, el president del partit a Guipúscoa, on Amaiur ha aconseguit uns excel·lents resultats en les dues últimes cites electorals. Egibar, amb un discurs sobiranista i hereu de Xabier Arzalluz, és una peça incòmode per a Urkullu i per a la seva proposta d'oferir "cobertura" a Mariano Rajoy en la qüestió basca. En un moment que l'independentisme basc creix, el PNB prefereix desdibuixar el seu perfil abertzale i dóna prioritat a la gestió institucional per sobre del discurs identitari. El pols està servit i els bascos tindran la última paraula.
