"Catalunya és una colònia". Amb aquesta frase clara i contundent el monjo de l'abadia de Montserrat, Marc Taxonera, ha explicat a la filla i a la neta del que fou director del prestigiós diari francès Le Monde, André Fontaine, la situació actual del nostre paÃs.
Colònia és un "territori sotmès al domini polÃtic, militar i econòmic d'una potència forana", segons definició del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. I això ens porta a l'imperialisme com a "propensió polÃtica a l'extensió del domini, a la preponderà ncia d'una nació", segons el mateix diccionari.
El fet és que, divendres de la setmana passada, l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya va donar el seu Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista ─amb una menció honorÃfica a Le Monde─, a André Fontaine, ex-director del mateix diari i ex-cap de polÃtica internacional de Le Monde quan es va publicar la històrica entrevista, el 14 de novembre del 1963, a l'abat Aureli Maria Escarré.
Fontaine està molt delicat de salut i van venir la seva filla i la seva neta a recollir el premi. De la mateixa manera, diumenge eren rebudes a Montserrat per Marc Texonera, un dels monjos més propers a l'abat Escarré quan van produir-se aquells fets que van marcar la vida polÃtica de Catalunya i van causar un gran rebombori a tot l'Estat espanyol.
El 1963 Escarré afirmava: "Catalunya és una nació entre les nacionalitats espanyoles"
Durant el franquisme, el monestir de Montserrat va adquirir, per a gran part del poble català , catòlics o no, una significació extrareligiosa de sÃmbol i defensa de la identitat col·lectiva del poble, negada per la dictadura. L'abat Aureli Maria Escarré va concedir el novembre del 1963 una entrevista al corresponsal de Le Monde a Madrid, Jose Antonio Novais, organitzada per Josep Benet i Albert Manent, que va ser publicada el dia 14 d'aquell mes.
Sota el tÃtol El règim espanyol es diu cristià , però no obeeix als principis bà sics del cristianisme, l'abat Aureli Maria Escarré deixava clar a l'entrevista que el franquisme era una dictadura, que "la primera subversió que existeix a Espanya és la del govern", i alhora denunciava la manca de llibertats i l'opressió cap a Catalunya. L'abat afirmava: "Catalunya és una nació entre les nacionalitats espanyoles". Aquesta denúncia del règim va tenir ressò mundial i va trencar el silenci còmplice d'una jerarquia eclesial partidà ria del règim.
Les paraules d'Escarré l'inscriuen en la llarga llista d'homes i dones de la nostra terra que, com Pau Casals, han explicat quines són les aspiracions de Catalunya"
Taxonera, tot i la seva avançada edat (va nà ixer el 1919), recorda perfectament les gestions de Manent i Benet, la visita de Fontaine al monestir ─qui tenia por que l'abat, després de la publicació de l'entrevista, es retractés de les seves paraules─, i de Novais. Aquest monjo no té pels a la llengua i explica com veu la situació actual al nostre paÃs. Amb una certa ironia, Taxonera calcula que l'agafarà una mica gran la independència de Catalunya, d'aquà a uns dotze anys ─si es compleix la predicció de Deulofeu, l'inventor de la matemà tica de la història.
L'any vinent es compliran els cinquanta anys d'aquella entrevista i les conseqüències que va suposar per a la vida polÃtica catalana. Les paraules d'Escarré l'inscriuen en la llarga llista d'homes i dones de la nostra terra que, com Pau Casals davant les Nacions Unides, han explicat quines són les aspiracions de Catalunya i del seu poble. Montserrat i monjos com Taxonera continuen fidels al seu poble. Podem dir el mateix de gran part dels bisbes i dirigents polÃtics actuals?
