Ciò che credo, editat per Rizzoli, és l'últim llibre del teòleg catòlic suís Hans Küng publicat el passat dia 7. El diari de Roma La Repubblica titula un extracte d'aquesta obra "La meva batalla de cristià contra una església antimoderna". L'autor considera que els temes difícils, des del punt de vista ètic, com l'avortament, la recerca sobre cèl·lules mare o la fi de la vida no han de tenir respostes dictades pel fanatisme religiós. Aquest teòleg expressa el seu malestar perquè sempre es fa servir Déu per anar contra la ciència moderna. Va passar amb Galileu, amb Darwin i avui dia amb tot el que afecta la moral sexual (contra la píndola, contra els preservatius, contra la inseminació artificial, contra la recerca científica amb cèl·lules mare...).

Tot plegat ha enverinat les relacions entre religió i ciència. I la conseqüència és que moltes persones, davant tants decrets romans i pamflets protestants, rebutgen la fe en una autoritat, en la Bíblia, en una Església que apareix com irracional, antifilosòfica i hostil a la ciència. Molts creients d'avui dia entenen perfectament que la paraula Déu no juga cap paper en la ciència si aquesta ha de mantenir la precisió i la exactitud dels seus mètodes. Com a demòcrata convençut li molesta que es reclami a Déu per oposar-se a la "democràcia moderna". Avui dia és impensable una tutela política i religiosa per part de l'Església, com durant l'"Ancien Regim", però als ambients fonamentalistes cristians i musulmans l'odi contra l'Il·luminisme sempre està present i l'eslògan de la Revolució Francesa, "Llibertat, igualtat, fraternitat", és vist de manera negativa.

Interferències polítiques
"A l'àmbit de la meva Església, la catòlica -escriu Küng- no sols els seguidors de Lefebvre, reaccionaris i tradicionalistes, sinó molts prelats del Vaticà prefereixen recordar les condemnes eclesiàstiques contra el liberalisme i el socialisme de finals del vuit-cents i delegar les decisions sobre la veritat en totes les qüestions referents a la fe i la moral en un magisteri eclesiàstic... En aquest esperit antimodern, la Roma papal encara pensa en poder exercir una pressió sobre governs i parlaments elegits democràticament per tal que les seves decisions obeeixin la moral catòlico-romana".

Diu el teòleg, també, que quan veu els miracles aprovats en els últims temps, amb esperit medieval, i veu quines canonitzacions tiren endavant, fent passar per fets històrics antigues llegendes; quan veu com s'afavoreixen determinats pelegrinatges i com la gent devota és presa per estúpida, és llavors quan Küng es pregunta: "En quina cosa crec?". La seva resposta és que no hi creu  en tot això, i que ningú mai no el podrà convèncer, que això forma part substancial de la fe en el Déu dels cristians. Explica Küng que la seva espiritualitat està més relacionada amb la racionalitat que amb la sensibilitat, i que mai ha volgut creure sense més, sinó entendre la seva fe.