Els intensos moviments migratoris de les últimes dècades estan produint efectes polítics palpables a diversos estats del continent europeu.

Acabem de veure el 12% de vots de l'extrema dreta francesa, el Front Nacional, a la primera volta de les recents eleccions regionals. Itàlia està a punt de celebrar eleccions regionals amb un partit, la Lega Nord, que centra part del seu discurs polític en el rebuig a la immigració.


A Holanda hi ha eleccions legislatives en un breu plaç i tothom tem que el Partit de la Llibertat, antiimmigració, quedi com el segon més votat. Vents de tempesta política travessen el continent degut als problemes i recels que suscita una forta i accelerada allau immigratòria. La preocupació més gran que aixeca el fenomen immigratori és la que produeixen els immigrants musulmans. Des del 2005 està circulant una paraula nova que vehicula un concepte nou.

La paraula és Euràbia, síntesi de Europa i Aràbia. La inventora i divulgadora de l'expressió i concepte és una jueva nascuda a Egipte el 1933, Giselle Littman, autora d'assajos sobre el declivi del cristianisme a terres de l'Islam (Euràbia, Lindau, 2005, i El declivi de la cristiandat sota l'Islam, Lindau, 2009). Ha pronunciat discursos davant el Congrés nordamericà, a la Comissió de les Nacions Unides pels Drets Humans i al Parlament Europeu. El seu discurs sorgeix a partir de la constatació que, des de fa uns anys, l'Orient Mitjà s'està buidant de cristians mentre Europa s'està omplint de musulmans.

Segons la Comissió Europea, pels pròxims cinquanta anys s'espera l'arribada al nostre continent d'altres cinquanta milions d'immigrants musulmans. La població europea envelleix i disminueix en nombre, i alhora creix la immigració, en gran part musulmana. També es disparen les alarmes i sorgeixen les pors -i els qui les aprofiten políticament. Cal sumar-hi l'evidència que mostra la crisi econòmica actual, la qual fa palesa el desplaçament de la balança del poder econòmic mundial del continent europeu a l'asiàtic.

Parlem, doncs, del declivi europeu, de la desaparició del cristianisme, del creixement i extensió de l'Islam. La prestigiosa revista nordamericana Newsweek ha dedicat la seva portada al concepte Euràbia, una Europa sotmesa a la influència de l'Islam, per negar-lo. Les repetides notícies d'atemptats fallits contra interessos occidentals, les morts freqüents de cristians a diversos estats africans i de l'Orient Mitjà, la polèmica sobre els minarets a Suïssa i sobre el vel a França, omplen la nostra actualitat.

La djihad contra els cristians
Giselle Littman, que fa servir el pseudònim de Bat Ye'or (Filla del Nil, en hebreu), afirma que l'Islam és la causa del declivi del cristianisme i recentment ha fet una crida a cristians i hebreus a no lluitar entre ells per tal de no fer el joc als djihadistes, els extremistes islamistes partidaris de la lluita armada. Per a ella, els factors que porten a la desaparició de les comunitats cristianes a l'Orient Mitjà són múltiples: des de la imposició de la xària (llei islàmica) a les conversions forçades, passant per les matances a ciutats i zones agràries.

Les guerres tribals entre musulmans i entre xiites i sunnites, com en el cas de l'Iraq, també han repercutit en contra seva. "La pirateria aèria i marítima -diu Littman- el segrest d'ostatges, les amenaces terroristes, formen part de la tradició de tretze segles de djihad, quan els cristians i hebreus europeus eren víctimes, a les costes de la Mediterrània, d'agressions i assassinats, i quan eren capturats pels mercats d'esclaus".

"La djihad és una ideologia que uneix religió, llei i política. Regula el comportament dels musulmans amb els no musulmans, tant en temps de guerra com de treva, com de submissió" ha continuat Littman. "La djihad contra els infidels -explica l'autora a la recent entrevista al diari milanès Corriere della Sera- és una guerra permanent que pot ser combatuda amb mitjans militars o pacífics: proselitisme, propaganda, corrupció. La treva és un estat de no-guerra, mai una vertadera pau. Un exemple n'és el terrorisme internacional que avui dia imposa a Occident un estat de por constant i la desorganització de la vida normal".

Segons explica aquesta assagista, "el món, per a l'Islam, es divideix en els territoris de dar al-islam, regits per la llei islàmica, i els dar al-harb, els no-musulmans o territoris de la guerra, destinats a passar sota la jurisdicció islàmica amb la guerra o amb la conversió dels seus habitants". Hi ha una altre possibilitat, segons l'autora, que el territori sigui deixat en pau relativa a condició que l'Islam pugui desenvolupar-se. "La pau sols s'assoleix amb la submissió o la conversió. Les altres religions no tenen aquesta visió imperialista", afirma finalment Littman.