La campanya ha arribat prà cticament al seu equador i pareix anar encara a mig gas. Els partits han reduït el nombre d'actes, segurament per donar una imatge d'austeritat en època de crisi i per contrarestar els casos de corrupció que han donat una imatge pèssima de la classe polÃtica.
Palma ·
A això s'hi afegeix un cert desà nim de l'esquerra, especialment del PSOE, assetjat pel descrèdit del govern espanyol. Per altra banda, els partits petits intenten aixecar una mica el cap i resistir l'onada bipartidista que marca, cada vegada més, les campanyes electorals. No hi ajuda la frivolitat amb què els mitjans de comunicació cobreixen la campanya, més pendents de les formes que dels continguts. La degradació del periodisme és un dels cà ncers de la democrà cia i això queda demostrat amb la manca de crÃtica que exerceix la professió davant propostes clarament demagògiques i irrealitzables d'alguns partits polÃtics.
El PP, especialment és un expert en la matèria, i encara és l'hora que algun mitjà desmunti la buidor i la simplor dels seus missatges, de l'estil de "nosaltres volem acabar amb l'atur i tornar al creixement econòmic" o "volem que el turisme sigui el motor de la nostra economia". La banalitat duita a l'extrem. El PP està fent una campanya plana, sense estridències i també sense fer cap proposta compromesa. La finalitat és ben clara: evitar fer o dir res que mobilitzi els votants d'esquerres. El PP considera que el 80% dels seus votants estan mobilitzats i planteja la campanya com a una successió de discursos amables que diuen el que els ciutadans volen sentir. Això exclou, evidentment, els debats, com demostra la comèdia atiada els darrers dies per la cúpula del PP. L'única candidata que ha assistit a algun debat – que hagi debatut ja és una altra cosa- és la candidata al Consell de Mallorca, Maria Salom. El candidat a Palma, Mateu Isern, sembla desaparegut; i el candidat al Parlament, Bauzá, embulla la troca tot el que pot amb el cara a cara amb Antich i amb el debat amb tots els partits. Tot amb l'objectiu d'evitar fer-ne cap dels dos.
Si res no canvia, la inèrcia afavoreix un PP que ha deixat enrere les seves polèmiques sobre la Llei de Normalització LingüÃstica i el decret de mÃnims. Però que no dubtarà en derogar-los sense cap mirament si treu majoria absoluta. Que hagi assegurat tot el contrari no vol dir res: el PP està acostumat a no complir les seves promeses. I les ordres de Madrid diuen que s'ha d'exterminar el català . L'esquerra, per la seva banda, només pot evitar una victòria del PP si aconsegueix mobilitzar les seves forces. I això passa per fer servir tota l'artilleria pesada, la defensa de l'Estat del Benestar i de la regeneració democrà tica davant un PP que ha protagonitzat casos de corrupció gravÃssims. Tot plegat, en un ambient de crisi que desgasta els governs i que afavoreix les forces conservadores. I amb unes administracions públiques greument endeutades.