Indica publicitat
Dijous, 25 d'abril del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 11 de març del 2011 | 15:54
Crònica · Illes Balears
Macià Calafat

La llengua a les Balears, una situació complexa

Els indicadors marquen un retrocés del coneixement i l'ús de la llengua, tot i que també posen de relleu l'efectivitat de les campanyes per promoure el català

Manifestació a Palma en defensa de la llengua

Aquest dimecres es varen fer públics els resultats del tercer mòdul de l'enquesta realitzada íntegrament pel Govern sobre usos lingüístics a les Illes Balears. L'estudi ofereix dades sobre el coneixement, els usos i les actituds de la ciutadania envers la llengua catalana. Les darreres dades de què es disposaven sobre els usos lingüístics de les Illes Balears corresponien a l'enquesta lingüística que va encarregar la Direcció General de Política Lingüística l'any 2003. Ara, en el marc de l'Enquesta Social de les Illes Balears 2010 que va dur a terme l'Ibestat, la Direcció General hi va incloure un qüestionari per conèixer la situació de la llengua catalana set anys més tard d'aquella i fer una radiografia actual, d'una banda, dels coneixements i, d'altra costat, dels usos de la llengua catalana entre ciutadans i ciutadanes balears.

Pel que fa als resultats de l'enquesta sobre el coneixement de la llengua, les dades globals de coneixement en el conjunt de l'arxipèlag mostren que el 85% de la població entén la llengua catalana; el 63'4% la parla; el 70'8% la llegeix i el 47'9% l'escriu. Aquestes dades es poden comparar amb les de l'any 2003 i es constata com, globalment, hi ha una davallada de prop de deu punts en les xifres de coneixement del català, excepte en l'expressió escrita que, en el conjunt de les Balears, es manté.

S'ha de destacar que es mantenen entre la població nascuda a l'àrea lingüística les capacitats d'entendre, parlar i llegir i augmenta la capacitat d'escriure. Entre els ciutadans que provenen de fora de l'àrea lingüística disminueixen un 13% les capacitats d'entendre, parlar i llegir, tot i que la disminució és mínima en la capacitat d'escriure.
Els resultats obliguen les institucions a augmentar els esforços per a arribar a la plena normalitat
Per habilitats, el descens més important es dóna a la capacitat de parlar el català, especialment a la Badia de Palma i a Menorca. Pel que fa a la capacitat d'escriure, augmenta en totes les unitats territorials excepte a la Badia de Palma, on també resulta més baixa que la dada del 2003.

Tanmateix, encara que les dades globals mostrin un descens generalitzat del coneixement, si es desglossen els resultats segons l'origen apareixen unes dades de coneixement molt més acostades a les de l'any 2003. Per exemple, en desglossar les dades per grups d'edat quinquennal, les dades mostren que més del 90% de la població amb edat compresa entre 15 i 19 anys té un coneixement ple del català, és a dir, que l'entén, el parla, el llegeix i l'escriu. Aquests resultats es confronten amb els resultats de la franja de 30 a 34 anys, el grup d'edat amb el percentatge de coneixements més baixos.

Pel que fa l'ús de la llengua, es va demanar a les persones entrevistades si parlaven català habitualment i es va oferir un ventall de respostes perquè, a grans trets, expressessin l'ús habitual que feien de la llengua i, també, les motivacions, causes i límits d'aquest ús. En sumar les dues respostes afirmatives se supera amb escreix el 50% a totes les àrees territorials excepte a dues: Badia de Palma i Eivissa. Entre les motivacions que trien els enquestats per no usar el català, la majoria es decanta per la manca de coneixement suficient de la llengua. Respecte de l'any 2003, els resultats del 2010 reflecteixen que hi ha una tendència a l'augment o al manteniment de l'ús global del català, en contrast amb les xifres obtingudes en les preguntes de coneixement.

Si es comparen les dades de 2010 amb les de les persones que declaraven el 2003 que el català és la seva llengua habitual apareix un petit increment en l'ús de la llengua en totes les unitats territorials, excepte a Menorca. Si se sumassin els que declaraven que tant castellà com català eren la llengua habitual, llavors ens trobaríem am un petit descens global, més acusat també a Menorca, i amb un increment a Eivissa i Formentera.

Els resultats de l'enquesta també mostren que els percentatges de persones que saben parlar el català i les que el fan servir de forma habitual no mantenen una relació constant, sinó que passa d'una diferència mínima entre la població més gran a una diferència de més de trenta punts entre la població més jove. Aquesta diferència sembla que es relaciona, doncs, amb els factors externs que en condicionarien l'ús, els quals mantenen una variació força paral·lela a la variació que trobam entre coneixement i ús.

Els resultats de l'enquesta han provocat el posicionament de l'Obra Cultural Balear. En  una primera anàlisi dels seus resultats, l'entitat constata que la tendència de fons és a la baixa en la majoria d'indicadors i, per tant, queda palesat, doncs, un retrocés del coneixement i l'ús de la llengua.

Tot i així, hi ha alguns indicadors que demostren que la tasca feta a través de campanyes, cursos i en general de l'acció a favor de la llengua catalana feta per les institucions i la societat civil té resultats positius en el manteniment dels nivells d'ús i coneixement entre la població autòctona. La qual cosa demostra que la feina feta té repercussions positives. A partir d'aquí, l'Obra Cultural Balear, considera que s'ha de continuar i accelerar el procés de normalització lingüística. Els resultats de l'enquesta obliguen les institucions a augmentar els esforços per a arribar a la plena normalitat.

L'OCB demana que es facin públiques les dades sobre el grau d'aplicació del Decret de Mínims a l'ensenyament, ja que resulta evident que hi ha centres que no l'apliquen. Cal, també, que s'acceleri l'aplicació del Pla de Normalització Lingüística elaborat pel Consell Social de la Llengua i que es multipliquin, des de les institucions públiques, els missatges favorables a l'aprenentatge i l'ús del català.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat