Indica publicitat
Dijous, 12 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 7 de juny del 2012 | 16:25
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Autonomistes i independentistes a Sibèria

Els moviments reivindicatius existeixen arreu del món. La crisi ha potenciat tots els de caire econòmico-social però també, de retop, els de tipus identitari o els que, són una barreja de reivindicacions econòmiques, socials, culturals i polítiques. Aquest és el cas de Sibèria, un territori d'11milions de quilòmetres quadrats: dues terceres parts de Rússia.

La universitat estatal russa d'Irkutsk (ciutat siberiana) ha publicat recentment un estudi titulat "Sibèria dins de l'economia mundial" i a partir d'aquest seminari el moviment Alternativa Regional de Sibèria (ARS, ex Exèrcit d'Alliberament de Sibèria) ha avaluat la viabilitat econòmica d'una Sibèria independent a través d'un article que ha estat reproduït a diversos mitjans de comunicació. El resultat: ha esclatat una tempesta política.

La universitat en qüestió i els seus professors han estat acusats de separatistes i els dirigents universitaris han estat interrogats pels serveis secrets i pel Ministeri d'Educació rus. Així mateix, s'ha investigat quina educació reben els estudiants d'aquest centre universitari i quines idees tenen.

L'ARS va ser creada el 1998 i el seu líder és Mikhail Kulekhov, que afirma que "Sant Petersburg, Novgorod, Riazan, Kazan, Krasnodar, Briansk i fins i tot Moscou tenen el seu propi separatisme...Per a nosaltres (el moviment ARS) el centre federal és un invasor i un explotador".
El descontent social ha portat fins a la creació de nous grups socials com la Unió de la Potència Siberiana, que té com a objectiu la independència
Kulekhov diu que tots els problemes que pateix Sibèria procedeixen de la política federal (Rússia és una federació), des de les privatitzacions fins a les pràctiques dels holdings passant per l'estructura dels municipis i la prohibició a la població local de pescar al llac Baikal, així com la supressió de la flota del riu Lena, del tancament de quinze fàbriques a Irkustk, etc. "A la seva època, explica Kulekhov, l'Horda d'Or (mongols) imposava un tribut del 10 % sobre les riqueses russes. ¿Com hem de qualificar, ara, un poder que ens en pren el 70%?".

Ciutadania russa, nacionalitat siberiana
Les queixes que expressa aquest dirigent opositor siberià són compartides per molta gent com s'ha vist en la recent campanya "Jo sóc un siberià", amb motiu del cens general de la població russa del 2010. El promotor de la campanya, Dmitri Verkhoturov, afirma que 4,1 milions de persones van declarar-se de nacionalitat siberiana (a Rússia, la ciutadania és la mateixa per a tothom, però aquesta, alhora, és compatible amb l'existència de nombroses nacionalitats).

L'agència nacional d'estadístiques, tanmateix, ha dit que sols 400.000 persones es van declarar de nacionalitat siberiana. El descontent social ha portat fins a la creació de nous moviments o grups polítics com la Unió de la Potència Siberiana, sorgida el passat mes d'abril i que té com a objectiu la independència.

El seu líder, Alexandre Budnikov, diu: "No es pot negar que Moscou extreu les matèries primeres de Sibèria; som el cor de Rússia i se'ns explota com a esclaus... Hem de decidir si som amos de la nostra terra o servidors dels funcionaris públics de Moscou i Sant Petersburg. Els nacionalistes russos ens consideren com si fóssim asiàtics". De moment, aquest grup demana una confederació.

Lluita social, lluita política
També des dels moviments socials sorgeixen iniciatives polítiques i noves figures opositores al règim actual, com Evgueni Mitrofanov, que encapçala la Fundació de defensa dels drets dels consumidors, o Alexandre Bakaev, que dirigeix l'Associació de propietaris i inversos estafats, o d'Artiom Loskutov, cineasta. Aquests dirigents socials han filmat una pel·lícula documental titulada "Petroli a canvi de res", amb la qual denuncien l'espoli dels ingressos de l'indústria local, la manca de transports entre ciutats, etc.
Aquests problemes van acompanyats per un descens de la població, que marxa a la busca de feines millor remunerades
Aquests, recentment, també han creat un moviment nacional-cultural: Llibertat siberiana. Amb aquest, els dirigents socials pretenen canalitzar el seu rebuig al separatisme però també el seu suport a la igualtat, i es proclamen patriotes siberians. Aquest moviment té el suport d'alguns empresaris locals, descontents amb la política de Moscou.

Davant d'aquesta ebullició política i social, el poder rús acusa autonomistes i independentistes de voler oferir Sibèria al Japó o a la Xina, segons informa el setmanari rús Kommersant-Vlast. El fet és que, a més a més dels moviments esmentats, hi havia una "columna siberiana" amb la bandera de Sibèria (blanca i verda) a les manifestacions celebrades amb motiu dels comicis presidencials i legislatius.

Aquesta "columna siberiana" demanava unes eleccions honestes i netes a la ciutat siberiana de Novossibirsk , amb un eslògan copiat del nacionalisme basc: "La democràcia és el dret del poble a l'autodeterminació". En aquesta ciutat siberiana, el partit Rússia Unida, actualment al poder, sols va obtenir el 27% dels vots (a Moscou va treure el 49%) a les últimes eleccions legislatives.

Aquests problemes econòmics, socials i politics van acompanyats per un descens pronunciat de la població, que marxa de Sibèria a la busca de feines més ben pagades a Moscou i altres ciutats russes. Aquest buidatge humà de les enormes extensions siberianes manté viu el fantasma d'una futura ocupació d'aquests territoris per milions de xinesos en busca d'espai i de treball.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat