Indica publicitat
Dimarts, 22 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 19 de juliol del 2012 | 18:37
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

El botxí de Damasc aguanta l'empenta popular

El poder militar del règim baasista de la família Assad de Síria no pot deturar l'ofensiva popular en contra seva. Es lluita als carrers de la capital, Damasc, on ha estat mort el ministre de Defensa i ferit el d'Interior.

Els blindats salten pels aires i es multipliquen les desercions, però els militars fidels al règim aguanten i es preparen per fer servir l'armament pesant i, segurament, l'armament químic. El poble sirià va començar a mobilitzar-se fa més d'un any, demanant llibertat i democràcia. Milions de persones van sortir als carrers de les ciutats i pobles cridant contra la dictadura de la família Assad. La resposta del règim va ser l'intent d'ofegar amb sang aquelles protestes. Trets contra crits.

Després de desenes de milers de morts civils, la gent continua manifestant-se però ha sorgit i s'ha organitzat una milícia popular, l'Exèrcit Lliure de Síria (ELS), formada en part per desertors de l'exèrcit, la qual ha respost a la violència del règim amb la violència del poble armat. Les forces armades sirianes no donenb a l'abast a reprimir, i grans parts del país han estat alliberades. Es lluita als barris de les grans ciutats (Homs, Hama, Deraa, Damasc, etc.). Fins i tot han estat retirades unitats de la frontera amb Israel per enviar-les a matar opositors.
Un eventual col·lapse militar seria la fi de la família Assad i el seu poder"
Sense les forces armades el règim ja s'hauria enfonsat. Per tant, un eventual col·lapse militar seria la fi de la família Assad i el seu poder. L'evolució de la situació, de moment, és favorable a l'oposició popular ja que creix el territori controlat per l'ELS, augmenta la seva potència i eficàcia militar mentre s'incrementen les pèrdues i les defeccions a les forces armades.

Un exèrcit confessional
Aquest exèrcit al servei de la família Assad està dirigit de manera gairebé exclusiva per comandament alauites, la branca religiosa xiita a la que pertanyen els Assad i que constitueix una minoria (no supera el 10%) dins d'una població majoritàriament sunnita. En cas de no poder deturar l'ELS, les forces armades podrien desfer-se o revoltar-se contra el règim una part d'elles o retirar-se a les muntanyes del nordoest, on viuen la majoria dels alauites, per crear un bastió.

La dictadura dels Assad té el suport de l'Iran dels aiatollahs xiites, el del partit-milícia libanès xiita Hezbollah i la Rússia del president Putin li manté el subministrament d'armes. L'ELS rep ajut dels règims sunnites de l'Aràbia Saudita i Qatar i la Turquia governada pels islamistes moderats sunnites li serveix com a base de suport. Occident fa pressió política perquè la família Assad deixi el poder i es trobi una sortida política.

La intensitat i extensió de la lluita va creixent amb el pas del temps i s'ha passat de combats intermitents a una lluita diària en diversos fronts. L'exèrcit té l'avantatge de l'organització i la potència de foc, però l'ELS té el suport de la majoria de la població i això multiplica l'eficàcia de la seva lluita en àrees urbanes i rurals i les seves files no paren d'augmentar mentre reben més i millor armament.
Un any després, encara no és gens clar que les forces armades del règim puguin destruir un ESL cada dia més fort i nombrós"
Encara pot ser pitjor
Les línies de comunicació són un punt dèbil de les forces armades, tal com demostra l'elevat nombre de vehicles militars destruïts al llarg de totes les carreteres del país. Les unitats de l'ESL es poden desplaçar per tot el país sense gaire inconvenients. La resistència popular ha obligat a enviar regiments blindats de reforç a les ciutats d'Alep i Deir Ezzor, i a Damasc lluita la Guàrdia Republicana, és a dir, la guàrdia pretoriana del règim.

Un any després de l'inici dels combats encara no és gens clar que les forces armades del règim puguin destruir un ESL cada dia més fort, més ben armat i més nombrós. Però aguanten perquè el nucli militar alauita no s'ha esquerdat, es manté unit. Així mateix, l'exèrcit fa servir blindats, artilleria, helicòpters però no ha desplegat tota la potència de foc de la seva artilleria, no ha tret al camp de batalla els canons més pesants i destructius ni els llença-missils múltiples ni ha empleat els seus 275 avions destinats a atacs terrestres, i manté intacte un enorme arsenal d'armament químic.

La bogeria del president Assad i família no sembla tenir límit i el poble sirià pot continuar sent aniquilat davant la mirada impassible dels grans poder internacionals. Una cosa semblant ja va passar fa dècades quan al veí Iraq el dictador Saddam Hussein ─per cert, també baasista─ va acabar amb la població de una ciutat amb un bombardeig amb armes químiques (la ciutat kurda d'Halabja). Però si el règim cau la comunitat alauita i els seus aliats poden veure com se'ls hi aplica la mateixa llei que ara apliquen ells.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat