Indica publicitat
Dilluns, 16 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 28 de abril del 2011 | 19:42
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

El pes creixent de l'extrema dreta i els populismes condicionen el funcionament de la UE

L'onada de populisme polític que sacseja Europa i la força de l'extrema dreta a diversos estats europeus està portant els partits de dreta clàssics a adoptar l'agenda política d'aquestes formacions i condiciona el funcionament de la UE, les màximes instancies de la qual tenen majoria de governs i diputats o representants de dretes.

La força creixent d'aquestes forces polítiques extremistes i populistes a gran part dels estats membres de la UE es nota en el debat sobre el pressupost europeu, ja que aquestes formacions, en general, són xenòfobes i antieuropeistes i, per tant, contràries a reforçar el pressupost comunitari i a adoptar noves polítiques comunes o ampliar les existents. Per començar, el govern britànic, format per una coalició de conservadors i liberals, vol una política de rigor pressupostari. Cal recordar que a les últimes eleccions al Parlament Europeu l'extrema dreta britànica, antieuropeista, va obtenir una quarta part dels vots.

Una altra batalla afectada per aquesta puixança dels extremistes i populismes és la crisi de l'euro, ja que la moneda única és un dels cavalls de batalla dels contraris a la construcció europea perquè suposa per ells una pèrdua de sobirania. La crisi està obligant a una major solidaritat financera entre els estats més rics i els més pobres de la UE però el creixement de les forces extremistes i populistes a Holanda, Àustria i Finlàndia, per exemple, és un fre a aquesta política de defensa conjunta de l'euro. La mateixa cancellera alemanya, Angela Merkel, cristianodemòcrata, té el fre posat a una major cooperació financera degut a la por a veure sorgir una força populista en el seu país, que encara enyora la fortalesa del marc i mira de reüll l'euro. Té al seu cantó els governs de dreta d'Holanda, Àustria i Finlàndia, on creix la força electoral de populistes i extremistes.

La dreta clàssica contaminada pel populisme
A les eleccions pel Parlament Europeu del 2009 l'extrema dreta va superar el 5% dels vots a la meitat dels estats membres de la UE i el 10% en vuit d'ells, tant a l'Est com a l'Oest i més al Nord que al Sud. Dins del Parlament Europeu els diputats d'aquestes formacions són marginals però les seves idees i propostes polítiques s'estan imposant en fer-les seves els partits de dretes. Si bé els partits d'extrema dreta no participen en els governs (amb l'única excepció de Itàlia amb la Lliga Nord) controlen des de fora a diversos governs de dreta que estan en minoria en els seus respectius parlaments, com són els casos d'Holanda, Dinamarca i Finlàndia. En altres estats, com França i Àustria,  el seu creixement, segons els sondejos, serà espectacular a les pròximes eleccions legislatives nacionals. El resultat és que la dreta clàssica ha situat en primer pla de la seva agenda política els temes de populistes i extremistes com són la immigració, el paper que ha de jugar l'Islam a les societats europees, el futur de l'euro i la mateixa construcció europea.

A França les enquestes actuals sobre les eleccions presidencials del 2012 coincideixen en que la candidata de l'extrema dreta, Marine Le Pen, passarà a la segona volta i això ha portat a que l'actual president, Nicolas Sarkozy, situï el tema de la immigració com a prioritari i com a problema d'abast europeu, demanant la revisió dels acords de Schengen i bloquejant qualsevol decisió sobre una possible ampliació de la UE fins desprès dels comicis presidencials. També ha deturat l'ingrés de Romania i Bulgaria dins l'espai Schengen i s'ha enfrontat amb Itàlia per l'onada d'immigrants procedents de Tunísia. En aquest últim tema el ministre italià de l'Interior, Roberto Maroni, dirigent de la Lliga Nord, s'ha preguntat en públic sobre la conveniència que Itàlia estigui dins de la UE si no pot repartir els immigrants tunisians per tot l'espai comunitari.

Desprès de Finlàndia, Àustria
Si la setmana passada vèiem la força electoral que ha adquirit el populisme a Finlàndia en els últims comicis, ara l'atenció s'ha centrat a Àustria on les enquestes afirmen que si actualment se celebressin les eleccions legislatives, previstes pel 2013, els dos partits populistes i extremistes obtindrien prop del 30% dels vots i un d'ells, el liberal FPO, que en realitat és d'extrema dreta, quedaria segon amb prop del 25%, per darrera dels socialdemòcrates del SPO, amb el 28%, i davant dels cristianodemòcrates de l'OVP, amb el 22%. Un partit escindit del FPO, també d'extrema dreta, el BZO, treuria el 6%. Aquests partits extremistes i populistes centren el seu programa en la lluita contra la immigració i l'Islam.

En el cas de Suïssa, que no forma part de la UE, se celebren eleccions legislatives federals d'aquí a sis mesos i el partit més votat als anteriors comicis, la Unió Democràtica de Centre (UDC), que forma part de la família europea d'extremistes i populistes, proposa reduir la immigració al 0,2% de la població (actualment Suïssa té 7,6 milions d'habitants). Aquest sostre d'immigrants ara està situat en l'1%. A les eleccions cantonals del passat dia 10 d'abril a la Suïssa de parla italiana el partit populista Lega va obtenir el 30% dels vots i ha amenaçat de "fer tornar a casa seva" a 13.000 treballadors italians, acusats de fer pujar la taxa d'atur al cantó de Lugano. En el cas suís l'onada populista i extremista influeix no sols en els partits de la dreta clàssica sinó que va més enllà donat que l'associació Ecologia i Població prepara una iniciativa popular per fer adoptar el sostre del 0,2% d'immigrants per tal de reduir l'impacte mediambiental del creixement demogràfic. El tema de la immigració s'ha convertit, doncs, en una preocupació central fins i tot per part important de l'electorat d'esquerra que el lliga amb l'augment del preu dels lloguers o la baixada dels salaris, degut a la concurrència de la ma d'obra estrangera.

És evident que la Unió Europea no travessa el seu millor moment i més que tirar endavant el repte es troba en no fer marxa enrere, tal com volen forces polítiques cada vegada més importants i poderoses.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat