Indica publicitat
Diumenge, 20 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 24 de maig del 2012 | 17:01
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Eleccions a l'Egipte, un Estat militaritzat

Egipte celebra avui el segon dia consecutiu d'eleccions presidencials del que serà la primera volta, ja que no està clar que cap dels tretze candidats obtingui la majoria absoluta. Els dos més votats passaran a una segona i definitiva volta electoral. Són les primeres eleccions presidencials lliures d'aquest país mil·lenari.

Eleccions a l'Egipte 2012.

Les dades d'ahir reflecteixen una elevada participació en els comicis presidencials i els corresponsals han constatat un elevat interès en la població durant la campanya electoral.

Les últimes enquestes donaven tres favorits per quedar en els primers llocs i passar a una segona volta. Un d'ells, l'islamista Abdel M. Abdul Fotuh, qui representa el corrent liberal, oberturista, dels Germans Musulmans, i els altres dos, l'exsecretari general de la Lliga Àrab Amr Mussa i l'exprimer ministre i general Ahmed Xafik, qui són la continuació del règim existent fins ara, de manera més o menys dissimulada.

Sigui qui sigui el guanyador, el futur president es trobarà amb un Estat dominat pels militars i amb problemes de tota mena. Cal recordar que Egipte des de l'època dels primers faraons ─fa uns cinc mil anys─ juga un paper de primer ordre a la zona de l'Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica. Per això, aquestes primeres eleccions lliures presidencials tenen una gran transcendència. Els seus resultats afectaran més enllà de les seves fronteres.

L'Egipte actual pateix greus problemes polítics, econòmics i religiosos i la situació social és greu, amb una part important de la seva nombrosa població sotmesa a la pobresa. Hi ha una casta, la dels militars d'alta graduació ─és a dir, els generals─, que no tenen cap d'aquests problemes. No sols tenen el poder militar sinó que fins ara han controlat el poder polític i han tingut a les seves mans sectors sencers i estratègics del poder econòmic.

Els generals ocupen tots els poders
Els generals egipcis, una vegada jubilats de les forces armades, passen a ocupar llocs de direcció en l'aparell de l'Estat o en el món econòmic, des de governador provincial o alcalde d'una ciutat fins a director d'una empresa estatal, inclosos ports i companyies petroleres. No és exagerat afirmar que l'Egipte actual és un Estat en mans dels generals. Cap dels candidats presidencials ha gosat explicar què pensa fer al respecte. La pregunta clau és si un president civil serà capaç de desmilitaritzar el país, després de seixanta anys de domini dels generals.
A l'Egipte, els militars també controlen el procés electoral
L'ocupació de les funcions civils pels generals jubilats va començar als anys 60, durant la presidència del president coronel Nasser. Als anys 70, el president general Sadat va posar fre a aquesta política però va estendre's de nou amb la presidència del general Mubarak, sobretot a partir de l'any 2000. Per tal d'assegurar-se el suport dels militars a què el succeís el seu fill a la presidència, Mubarak va nomenar a tort i a dret generals a tota mena de funcions administratives i econòmiques.

A partir del moment en què la revolta popular va foragitar del poder a Mubarak, el Consell Suprem de les Forces Armades, que va assumir el poder, ha seguit nomenant generals jubilats per ocupar nombrosos càrrecs civils. Cada vegada en són més. És el mateix Estat qui organitza cursos accelerats sobre gestió i administració, pels generals jubilats destinats a ocupar càrrecs civils. Alguns dels sectors administrats per generals jubilats són els de les empreses petroleres, les constructores, les químiques, el sector del ciment, les agroalimentàries, transports públics, turisme, etc.

Control de les urnes
Egipte, doncs, té la seva economia i la seva administració civil militaritzades. I aquest procés ha arribat fins al poder judicial, ja que el president del Tribunal Suprem Constitucional és un antic jutge dels tribunals militars i resulta que aquest personatge ocupa el càrrec de responsable de l'Alta Comissió per a l'elecció presidencial. Per tant, els militars també controlen el procés electoral.

Amb aquest panorama no és estrany que l'onada de privatitzacions iniciada per l'anterior govern hagi quedat deturada per l'alt comandament militar, que evita així que els generals jubilats siguin desplaçats de càrrecs força lucratius per homes de negocis capaços de fer-se amb el control de les empreses fins ara estatals.

Si les urnes escullen com a president l'exprimer ministre general Xafik, el més probable és que els canvis no afectin de manera essencial el poder dels militars, ja que suposen la continuïtat del règim anrterior. Si l'elegit és Amr Mussa, aquest pactarà les reformes amb el poder militar perquè durant tota la seva vida ha format part del règim militar i de la seva corrupció, tot i que durant la campanya ha intentat marcar distàncies. Se li pot aplicar la frase de què "cal que tot canviï perquè res no canviï".

Ara bé, si el nou president fos Abdel M. Abul Fotuh, podria forjar-se un nou Egipte. Cal recordar que aquest exdirigent dels Germans Musulmans va ser expulsat d'aquesta poderosa organització integrista quan van fer-se amb el poder intern els més conservadors i tradicionalistes. Fotuh, durant la campanya, ha assolit el suport dels sectors islamistes més oberturistes junt amb els dels salafistes (integristes més radicals) i el de sectors laics i pro-occidentals. Un poti-poti que vet a saber on pot conduir el país en cas de victòria.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat