Indica publicitat
Dimecres, 29 de gener del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 4 d'octubre del 2012 | 16:50
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Espanya perd la batalla de la comunicació

Un dels fronts de batalla entre Espanya i Catalunya ─en el procés de la segona cap a la independència─ és la comunicació. Del resultat d'aquest combat informatiu depèn la creació d'una opinió pública favorable o desfavorable en el nostre context europeu, occidental i mundial.

I en democràcia la força de l'opinió pública dicta en gran mesura les postures dels respectius governs. De moment, Espanya està perdent aquesta batalla perquè la veu de Catalunya i dels catalans és present als principals mitjans de comunicació internacionals.

El control de les comunicacions és bàsic per a qualsevol política de rentat de cervell col·lectiu i, per això, les democràcies es defineixen per la pluralitat i diversitat dels mitjans de comunicació. Però hi ha governants d'estats democràtics que han intentat i intenten posar portes al camp, controlar els fluxos informatius, com va ser el cas recent de Berlusconi a Itàlia.

A l'Estat espanyol fins fa molt poc la pràctica totalitat de les informacions que anaven a parar als mitjans de comunicació internacionals procedien dels corresponsals establerts a Madrid i aquests generalment reproduïen els enfocaments informatius dels mitjans de comunicació espanyols ubicats a Madrid, el que s'anomena la brunete mediàtica, que expressa i alimenta de manera constant el nacionalisme espanyol. Com a conseqüència la imatge que s'ha anat creant del nacionalisme català (i basc) a l'estranger era negativa, condicionada com estava per la brunete mediàtica.
Mantenir l'aventatge actual en comunicació és bàsic per obligar els poders fàctics espanyols a passar de l'amenaça a la negociació"
Es dona el cas que el principal diari francès d'esquerres, Liberation, que dóna suport a totes les causes dels pobles oprimits arreu del món ─des dels tibetans fins els quebequesos─, en arribar a Catalunya ha donat sistemàticament la imatge de la brunete mediàtica: un nacionalisme egoista, gens solidari i sense raó de ser. És un exemple que podriem repetir amb una llarga llista de publicacions de tot el món. L'Estat espanyol controlava, per tant, la informació referent a Catalunya, que sortia a l'àmbit internacional. En conseqüència, era el bo de la pel·lícula mentre que als catalans nacionalistes els hi tocava el paper de dolents, garrepes, insolidaris, etc.

Tres fracassos d'Espanya
Ara les coses han canviat, sinó de manera radical sí de manera accentuada. La manifestació del 11 de setembre passat va ser-ne el punt d'inflexió. Queda com exemple per a la història que, mentre la BBC britànica obria els seus informatius amb aquesta notícia, la televisió oficial espanyola la situava en cinquè lloc. No era la primera vegada que un govern espanyol, del PP, intentava controlar, tergiversar o amagar la informació. Recordem el cap de govern Aznar i el patètic ministre Acebes culpant ETA de l'11-M. O quan el ministre Mayor Oreja va imposar la seva teoria que tot el que era cultura basca i en basc tenia relació amb ETA, i va tancar el diari Egunkaria. En ambdós casos van fracassar.

Mentre el govern espanyol feia veure que ignorava el que passava a Catalunya, a tot el món es fixaven en l'enorme manifestació d'un milió i mig de persones demanant independència. Primer fracàs d'Espanya: els espanyols estaven convençuts que no passava res, mentre la resta del món s'assabentava de les aspiracions catalanes. La informació no es va poder amagar ni manipular a nivell internacional. El 'problema' català ha passat de ser un afer domèstic a ser un afer internacional.

Governs i opinions públiques s'interessen per Catalunya i els catalans
No és que les informacions que ara surten amb un ritme desconegut fins ara per la seva freqüència sobre Catalunya siguin totes favorables, però sí que la postura del govern espanyol el deixa retratat quan s'oposa a què els catalans votin el seu futur i quan no reconeix l'existència d'un poble català. I, sobretot, les informacions sobre les reivindicacions dels catalans han arribat a primera pàgina de diaris tan prestigiosos i influents com Financial Times, entre d'altres. Segon fracàs d'Espanya: el "problema" català ha passat de ser un afer domèstic a ser un afer internacional. Governs i opinions públiques s'interessen per Catalunya i els catalans.

Interès a tot el món
El tercer aspecte a destacar es que degut al desprestigi polític i econòmic d'Espanya, que està seguint el camí de Grècia, els governs de tot el món ja no en tenen prou amb l'informació que els hi arriba sobre el tema a través dels canals oficials. Busquen una major informació, més fiable, més independent. Un company periodista català em comentava l'altra dia que un govern asiàtic li ha demanat un informe sobre el que està passant a Catalunya i sobre el que pot passar.

No sols és Europa i Amèrica que tenen interès per nosaltres, sinó tot el món. Aquest és el tercer fracàs d'Espanya: ningú no es creu el que diu el govern espanyol i, fins i tot a nivell oficial, dubten de la informació que els hi arriba de Madrid.

Mantenir l'aventatge actual en aquest front de batalla és bàsic per obligar els poders fàctics espanyols a passar de l'insult i l'amenaça a la negociació i els pactes en el procés cap a la construcció de l'Estat propi...

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat