Els mitjans de comunicació no podien parlar d'organització armada, ni de grup independentista, ni res de res, sols hi havia una opció: la banda terrorista.

La lluita contra ETA va tenir un component que sovint s'oblida, el de la ideologia, el del llenguatge políticament correcte que desqualificava d'entrada l'adversari. Aquest factor va contribuir, i molt, a l'aïllament social dels partidaris d'ETA, sobretot, a les societats espanyola i catalana. I no sols no era possible "entendre" o intentar justificar aquesta organització, sinó que tampoc quedava espai per situar-se en l'equidistància, en la neutralitat.

En una experiència personal viscuda quan treballava en un diari català i democràtic, un company periodista va ser acomiadat de manera fulminant perquè va escriure l'"organització independentista basca", evitant l'ortodòxia de la "banda terrorista". El director, català i democràtic, després de preguntar si tenia algun "endoll" (no fos que tingués connexió amb algú amb poder) el va foragitar del diari.

El futur del poble basc, com el de tots els altres pobles del món, ha d'estar i estarà en mans del poble basc

Els poders fàctics, inclosos els mitjans de comunicació, van actuar conjuntament en la lluita contra del grup armat basc. El tancament de files no va ser sols dels partits polítics, de les institucions, del món financer, dels sectors empresarials, d'una gran part de la societat civil, sinó també dels mitjans de comunicació. La societat no rebia un missatge plural, una informació àmpliament contrastada, sols hi havia una direcció. Les excepcions podien comptar-se amb els dits d'una mà.

Delinqüents i assassins
El llenguatge "políticament correcte" ha estat un dels elements que va fer possible l'aïllament social del grup armat, ja que era percebut no com una organització política (la seva finalitat sempre ha estat la lluita per la independència d'un Euskadi socialista) sinó com una "banda", és a dir, un grup de delinqüents. A més a més, se li afegia l'adjectiu "terrorista", és a dir, criminals, perillosos, assassins de gent innocent. El Marroc ha fet sempre el mateix aplicat al Front Polisario, és a dir, els sahrauís que lluiten per la independència del Sàhara Occidental.

El silenci definitiu de les armes és motiu d'alegria per a tothom, excepte pels sectors més ultres, perquè obre el camí a una via política democràtica en què cada vegada serà més difícil ignorar les aspiracions del poble basc expressades a les urnes, sense morts, sense violència, sense coaccions, amb llibertat per a tots. El futur del poble basc, com el de tots els altres pobles del món, ha d'estar i estarà en mans del poble basc. Hem d'acostumar-nos a pensar que el nostre marc polític present no és sols l'Estat espanyol, sinó una Unió Europea (UE) que, tot i que actualment trontolli per efecte de la crisi, té com un dels seus principis bàsics la democràcia i el respecte als pobles que expressen la seva voluntat política a través de les urnes.