Indica publicitat
Dissabte, 14 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 8 de juny del 2011 | 16:10
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Extrema dreta: aïllament o integració en el sistema de poder

L'actualitat política catalana, centrada en la política de pactes derivada de les recents eleccions municipals, planteja un fet bàsic i transcendental: s'ha d'aïllar l'extrema dreta.

Se l'ha de deixar sense oxigen o bé integrar-la: obrir-li algunes portes per tal que entri dins del sistema polític i adapti les seves doctrines extremistes al sistema democràtic. En definitiva, rebaixar-li el verí que inocula a la societat.

Dins del nostre àmbit europeu aquest dilema s'ha plantejat en diverses ocasions a estats diferents. Les respostes han estat variades però hi ha una realitat que ha esdevingut permanent: una vegada instal·lada en el panorama polític, l'extrema dreta s'hi queda, no desapareix. I, de la mateixa manera que parlem d'extrema dreta, podem referir-nos als populismes, amb qui comparteixen un seguit de trets característics. Són formacions polítiques que, durant les últimes dècades, s'han instal·lat de manera permanent en l'escenari europeu, alterant el joc tradicional dreta-esquerra.

A les eleccions catalanes de l'any passat, l'extrema dreta va estar prop d'entrar al nostre parlament, però els 75.000 vots obtinguts li van ser insuficients per saltar la barrera d'accés. Ara, a les recents eleccions municipals, ha arribat als 65.000 vots i la seva presència s'ha desplegat per part del territori català. Li cal sumar el populisme d'una fracció extremista del Partit Popular, personificada pel candidat a l'alcaldia de Badalona. I, de sobte, tothom es formula la pregunta de Lenin: què fer?

El cas francès
Si mirem els nostres veïns del Nord, els francesos, podem recordar que, durant la presidència del socialista François Mitterrand, davant d'un problema semblant el president va optar per la maniobra a curt termini i mirar de debilitar els seus enemics polítics, la dreta, per tal d'assentar així el seu domini.

El sistema electoral francès és a dues voltes. A la primera es presenta tothom que ho desitgi però a la segona sols passen els qui han tret més del 10% dels vots, que normalment són dos o tres candidats (a no ser que un candidat hagi tret el 50% més un vot a la primera volta). És aquí quan entra en joc la política d'aliances i desistiments. L'extrema dreta, el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, treia bons resultats a la primera volta però sistemàticament era escombrat a la segona. Un partit amb un percentatge de vots superior al 10% es quedava sense cap diputat.

Mitterrand va canviar la llei electoral fent-la proporcional, per obrir les portes de la representació parlamentària al Front Nacional i, així, dividir i debilitar la dreta clàssica, és a dir, el seu rival. La maniobra li va sortir bé però encara que després es va tornar al sistema de dues voltes, el Front Nacional s'ha quedat amb una presència constant i forta, que es mou entre uns mínims del 8% i uns màxims del 22%. La seva ideologia, centrada en un programa polític que té com eixos bàsics la seguretat (llei i ordre, mà dura amb els delinqüents estrangers) i la immigració (expulsió dels sense papers, no més immigrants), condiciona totes les campanyes electorals, tant les de la dreta com les de l'esquerra i, sobretot, en èpoques de crisi i atur elevat.

L'exemple d'Àustria
Un altre cas podria ser el d'Àustria on els cristianodemòcrates van arribar a fer un govern de coalició amb l'extrema dreta del Partit Liberal de Haider. La Unió Europea (UE) va expressar el seu rebuig a aquesta política d'integració de l'extrema dreta dins del sistema democràtic. Anys després d'aquella experiència, l'extrema dreta austríaca continua present a l'escena política però fora del govern, amb una força considerable, superior al 20%. La víctima han estat aquells qui els van obrir les portes, ja que actualment els cristianodemòcrates han passat de ser la primera o segona força política del país a ser-ne la tercera, i estan en plena davallada.

En definitiva, tenim una situació difícil de gestionar i molt delicada. Malament si els aïllem perquè poden recollir el desànim i el desencís de molta gent que els pot veure com una alternativa vàlida a un sistema que consideren insatisfactori. Malament si els integrem perquè amb les portes obertes es beneficiaran del sistema amb el què volen acabar. Per desgràcia, han arribat per quedar-s'hi i són un factor capaç de condicionar el discurs polític de tota la societat. I, en el nostre cas, l'extrema dreta i el populisme té les seves fonts ideològiques en el nacionalisme espanyol més extremista, és a dir, el més anticatalà possible.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat