Indica publicitat
Dijous, 5 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 20 de abril del 2011 | 16:16
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Finlàndia, última etapa de l'onada populista

Durant les últimes dècades, el procés de globalització i l'evolució de la Unió Europea ens està portant una onada de populisme que recorre el nostre continent i que ara acaba de manifestar-se amb força a les eleccions de diumenge passat a Finlàndia.

El líder dels Vertaders Finlandesos, Timo Soini

Un partit populista que fa quatre anys havia tret cinc escons (de 200) i el 4% dels vots, els Vertaders Finlandesos, ha quedat ara a tocar del guanyador i empatat amb el segon partit més important. El seu programa és antieuropeu, antiimmigració i s'oposa a que la UE salvi Portugal de la fallida.

Els populismes, doncs, que els últims anys floreixen i prosperen a les democràcies europees tenen un seguit de trets en comú com són la seva postura antieuropeista i una actitud xenòfoba dirigida contra els immigrants, amanit amb dosis de proteccionisme i nacionalisme. Poden ser de dretes -la majoria ho són- però també n'hi ha d'esquerres. De fet, poden compartir aspectes tant de dreta com esquerra (avançats en temes socials i conservadors en temes de moral i costums).

Seguint aquest fil, es calcula que al continent europeu tenim 27 partits populistes de dretes en divuit estats però sols dos d'ells (la Lliga Nord italiana, amb el 8,5% dels vots, i Unió Democràtica de Centre Suïssa, amb el 29%) formen part de governs. Ara bé, alguns donen suport al govern de dretes des de fora, com el Partit de la Llibertat holandès (15,5% dels vots) o el Partit del Poble danès. En catorze estats europeus tenen representació parlamentària. Un exemple de populisme d'esquerra és el partit eslovac de Robert Fico, exclòs del Partit Socialista Europeu per haver governat en aliança amb l'extrema dreta.

Argumentari compartit
Tots aquests populismes tenen el mateix discurs ideològic d'invocar la representació del poble davant una classe política corrompuda i allunyada de la gent, venuda a la globalització i indiferent als valors nacionals; preconitzen la democràcia directa front la representativa i ataquen la immigració, desqualificant el multiculturalisme i sobrevalorant l'amenaça de l'islamisme i la influència de la religió musulmana. Es declaren, també, defensors del nivell de vida, l'ocupació i un seguit de valors que consideren amenaçats per la globalització, la Unió Europea i la immigració, així com un seguit de conquestes que veuen en perill degut al creixement de la població musulmana, com són la igualtat entre homes i dones, el laïcisme i el respecte per les inclinacions sexuals. Amb aquest argumentari atreuen part important de la classe treballadora i una part de les classes mitges.

Els líders populistes acostumen a ser joves, o relativament joves, dinàmics, carismàtics, bon oradors, trenquen esquemes i eviten fer manifestacions racistes, que els situarien a l'extrema dreta i perdrien, per tant, atractiu popular. Alguns partits sorgits de l'extrema dreta, com els Demòcrates de Suècia, han fet el camí fins al populisme, que els hi permès entrar al Parlament a les últimes eleccions de setembre passat. Aquesta sembla voler ser, també, l'evolució del Front Nacional francès de la mà de la seva nova líder, Marine Le Pen. El problema és que aquests partits populistes "contaminen" la resta de partits, ja que quan obtenen resultats per sobre del 15% dels vots imposen la seva agenda de temes (immigració, multiculturalisme,...) a la política del seu país, i porten els partits de dreta a fer la concurrència en el seu terreny. Només cal veure quins són els temes de l'actualitat política ara mateix a França (immigració, burka), on el president Sarkozy intenta frenar el creixement que els sondejos donen al Front Nacional.

No al salvament de Portugal
En el cas finlandès, els Vertaders Finlandesos han trencat l'equilibri existent des de fa dècades entre tres partits que es tornaven el poder: el conservador Unió Nacional, el de Centre i el Socialdemòcrata. Fins ara, els centristes governaven Finlàndia, però aquesta setmana han guanyat els conservadors amb el 20,4% dels vots (44 escons), seguits dels socialdemòcrates amb el 19,1% (42 escons) i els Vertaders Finlandesos amb el 19% (39 escons), mentre que els centristes s'han quedat amb el 15,8% (35 escons). En el nou parlament també hi seran altres quatre petits partits (Aliança d'Esquerra amb 14 escons, Verds amb 10, Partit del Poble Suec amb 9 i Cristianodemòcrata amb 6).

Durant la campanya electoral, el líder dels Vertaders Finlandesos, Timo Soini, de 48 anys, va fer bandera perquè Finlàndia no participi en el rescat financer de Portugal dient que els finlandesos no tenen per què pagar pels errors comesos per altres. Els conservadors són favorables a ajudar Portugal i els socialdemòcrates hi posen condicions. Una frase del líder populista és : "La llet de la vaca finlandesa ha de restar a Finlàndia i no ser enviada a l'estranger com una caritat". En saber el resultat de les eleccions ha dit que "aquesta votació ha estat un referèndum sobre la política europea".

Cal recordar que per aprovar el paquet de salvament de l'economia portuguesa es precís el vot dels disset estats membres de l'eurozona. I Finlàndia és l'únic estat de la zona euro on els préstecs acordats pel Fons Europeu d'Estabilitat Financera han de ser aprovats pel parlament. Per Soini, la crisi portuguesa "confirma el que sempre he dit, que la Unió Europea no funciona". Durant la campanya electoral els populistes van dir que amb els diners que s'havien destinat al salvament financer de Grècia s'hauria pogut construir 20.000 habitatges.

Una UE desballestada
Si finalment els Vertaders Finlandesos entren en la nova coalició de govern, aquests acabarien éssent un problema més per a la malmesa Unió Europea, que no s'aclareix a fer front als problemes i veu com se li obren noves vies d'aigua en el vaixell comunitari sacsejat per les tempestes internacionals i sense un pilotatge clar. El partit populista finlandès s'oposa a l'euro i voldria renegociar un seguit d'acords amb la UE, començant pels referents a l'immigració. Segons Soini, el que "molesta la gent és que no aprenguin la llengua i visquin a costa dels altres". Però aquesta actitud resulta sorprenent en un estat que sols té un 3% de població immigrada (155.000 persones sobre un total de 5.300.000). Vivim temps difícils i el paraigües de la UE, que durant dècades ha proporcionat estabilitat i prosperitat, està esquerdat i envellit.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat