Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 11 d'octubre del 2012 | 19:13
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

La decisió de que Catalunya continuï dins de la UE passa per París i Berlín

En el debat actual sobre les conseqüències de la independència de Catalunya un dels punts centrals és la continuació o la sortida de Catalunya de la Unió Europea (UE). El govern espanyol dóna per feta la sortida així com el seu veto a l'ingrés: forma part del paquet d'amenaces.

La realitat es que l'última paraula la tindran els governs de París i Berlín, no pas el de Madrid.

En els tractats que regulen la Unió Europea hi ha un munt de regles i acords acumulats al llarg dels anys (des del 1956) però no estan previstes un seguit de situacions, és a dir, no hi ha res escrit quant a moltes temàtiques, d'entre les quals es troba la divisió d'un Estat membre. Una altra situació va ser l'annexió, per part d'un Estat membre, d'un Estat no membre (cas de la RFA i la RDA). Per tant, els qui diuen que la independència de Catalunya suposa la seva sortida automàtica de la UE, menteixen. No se sap què pot passar.

La teoria oficial del govern espanyol, proclamada urbi et orbi, és que la separació vol dir sortir de la UE i de l'euro, i negociar, de zero, el seu ingrés. Seguidament ve l'amenaça: aquella que afirma que Espanya posaria el veto a Catalunya (l'admissió d'un nou membre de la UE ha de ser aprovada per unanimitat dels actuals membres) i que, per tant, Catalunya quedaria fora de la UE i l'euro per sempre.
La UE tindrà un greu problema per resoldre, ja que podria ser que el cas català no sigui l'únic"
Aquesta és la visió del govern espanyol però el raonament podria ser diferent i podria passa que, si un Estat membre es divideix en dos, els dos hagin de negociar l'adaptació a les regles i tractats sense necessitat que tots dos ─o un d'ells─ surtin de la UE. Sigui com sigui, Espanya haurà de negociar amb quants seients es queda al Parlament Europeu, quants comissaris a la Comissió Europea, etc., degut al seu menor pes demogràfic sense Catalunya. I Catalunya, en cas de continuar dins de la UE, hauria de fer el mateix.

El govern espanyol dóna per fet que la seva teoria és l'única vàlida i ha demanat a les instàncies dirigents de la UE que ho confirmin. Amb aquest pas, l'estaat espanyol converteix un afer domèstic en un afer de dimensió europea. En el moment en què Catalunya sigui independent (si hi arriba) la UE tindrà un greu problema per resoldre, ja que podria ser que el cas català no sigui l'únic. A curt o mig termini podrien presentar-se casos semblants d'Escòcia, Flandes i Euskadi. El que està clar és que la decisió correspon a la UE, no al govern de Madrid (o de Londres o de Brussel·les).

Paris i Berlín tenen l'última paraula
Com que la decisió de la continuïtat o no de Catalunya (i Espanya) a la UE depèn de la UE (formada per vint-i-set membres que, a partir del 1 de gener de l'any vinent, seran vint-i-vuit amb l'ingrés de Croàcia) cal veure quins són els mecanismes de decisió i, sobretot, quina és la correlació de forces existent. La història de la construcció europea ens dóna la evidència que és l'eix franco-alemany qui té a les seves mans les regnes del dia a dia i del ritme d'avenç del conjunt europeu.
Per a la UE, la Constitució espanyola no és la Bíblia i tots tenen clar que la seva legitimitat ve de les urnes"
Tots són iguals però uns més que altres. A ulls de les instàncies dirigents, tots els membres tenen els mateixos drets i deures, però està clar que sense l'acord franco-alemany no es fa res d'important. El govern espanyol pot dir el que vulgui però les decisions, en última instància, estan a mans dels governs de Paris i Berlín. Els dirigents europeus no estan per trencaments ni revolucions (excepte si són al Tercer Món), però la majoria són prou intel·ligents per veure que no poden deixar enquistat un problema com seria l'ofegament de les aspiracions independentistes expressades democràticament pel poble català. Per a la UE, la Constitució espanyola no és la Bíblia i tots tenen clar que la seva legitimitat ve de les urnes.

Hi ha un altra factor que veurem aparèixer en les pròximes setmanes ja que tot indica que, passades els eleccions gallegues i basques (21 d'octubre), Espanya demanarà el rescat a la UE. Això vol dir que l'economia i la banca espanyoles estaran sota control dels "homes de negre", és a dir, els enviats per la Comissió Europea, el BCE (Banc Central Europeu) i FMI (Fons Monetari Internacional). Sense sobirania econòmica ni bancària poc poder polític li quedarà al govern espanyol, com no sigui seguir escanyant el poble amb nous impostos.
Les condicions bàsiques són: seguir les regles de la democràcia i la legalitat internacional i mantenir-nos ferms en les nostres aspiracions"
Una finestra d'oportunitat
Les pressions del govern de Berlín li van fer canviar al cap de govern socialista, Rodríguez Zapatero, la Constitució en deu dies. Amb una Espanya rescatada i que segueix enfonsant-se econòmicament, segons previsions del FMI, els governs de París i Berlín poden imposar a Madrid el què vulguin. Allò que ara Madrid nega als catalans, de cap manera podrà negar-ho als poders europeus, que estan tapant els enormes forats financers deixats pel mal govern de dretes i esquerres espanyoles.

Que el govern espanyol rebutgi l'existència d'un poble català i el seu dret a l'autodeterminació no implica que sigui compartit per la resta de governants i pobles europeus, començant per francesos i alemanys. Res no està escrit. La dimensió internacional i la batalla de la comunicació són cabdals per poder saltar la paret (els poders fàctics) de què ens parlava el president Pujol per poder seguir fent el nostre camí. Les condicions bàsiques són: seguir les regles de la democràcia i la legalitat internacional i mantenir-se ferms en les nostres aspiracions, passi el que passi.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat