Indica publicitat
Dimecres, 23 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 4 de desembre del 2013 | 18:31
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

La guerra de Síria i els tres mesos de segrest de Marc Marginedas

Avui fa tres mesos de segrest del periodista català Marc Marginedas a Síria. Els autors, el grup islamista Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (amb la paraula Llevant volen dir Síria), no han efectuat fins ara cap petició de rescat ni de cap mena. Des d'aquest article i des d'aquest periòdic digital li enviem la nostra solidaritat. 

Marc Marginedas, a la redacció d'El Periódico.

El 4 de setembre el periodista Marc Marginedas, enviat pel seu diari (El Periódico) a cobrir l'informació de la guerra de Síria va ser capturat, prop de la ciutat d'Hama, per un grup armat de l'organització radical Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant. Aquesta formació político-militar acusa el Marc, igual com a la trentena d'altres periodistes i el prop d'un centenar d'occidentals que manté segrestats, de ser espies. Com que fins ara no ha demanat ni diners ni armes ni res, no se sap què vol fer amb els segrestats.

L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant fa anys que està implantat a l'Iraq i és l'autor de la pràctica totalitat --o la gran majoria-- d'atemptats en aquell país. Es nodreix dels fanàtics islamistes de la comunitat sunnita, minoritària a l'Iraq, que ataca sistemàticament la comunitat xiita, majoritària. Les seves bombes causen centenars de morts cada mes. L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant és l'enemic número u del govern de majoria xiita de Bagdad.

Quan fa dos anys i mig va començar la guerra de Síria, aquest grup armat va enviar-ne d'altres a lluitar contra el règim alauita encapçalat per la família Al-Assad. Els alauites, que són minoria a Síria però dominen l'Estat (administració, forces armades, economia...), són una branca dels xiites. La revolta popular contra la dictadura siriana en un primer moment va ser pacífica però la ferotge repressió del règim va portar a la rebel·lió armada que actualment està formada per una infinitat de grups i organitzacions laiques i islamistes.

La patent d'Al Qaeda
L'organització radical islamista que va capturar el periodista català (l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant) era considerada com la branca iraquiana d'Al Qaeda però en els últims temps el líder actual del famós grup creat pel saudita Bin Laden, l'egipci Al Zawahiri, l'ha desautoritzat, l'ha rebutjat, com a membre associat d'Al Qaeda i ha atorgat aquesta representació al grup político-militar Front Al-Nusra, que també lluita a Síria contra el règim alauita.
L'acord històric entre el règim iranià i les grans potències sobre el programa nuclear dels aiatollahs de Teheran pot facilitar el camí cap a solucions"
Marc Marginedas va entrar a Síria, com tots els periodistes, des de la frontera de Turquia. El govern islamista moderat turc dóna suport i refugi a la rebel·lió siriana. I Marc va entrar en territori sirià de la mà de l'Exèrcit Sirià Lliure, que és la principal de les organitzacions armades laiques, formada i dirigida en bona part per militars desertors del règim dels Al-Assad. Però els diversos grups armats es disputen el control dels territoris alliberats i s'enfronten entre ells.

Fa dues setmanes les tropes del Front Al-Nusra, ara aliades d'Al Qaeda, van atacar i conquerir part dels territoris que havien estat alliberats per les milícies kurdes, els Comitès de Protecció del Poble. A Síria hi viu una minoria de dos milions de kurds, és a dir, una població no àrab, que en esclatar la revolta va alliberar els territoris i ciutats on són majoria.

Repercussions del conflicte
Dins de la guerra civil siriana entre el règim alauita i els revoltats hi ha altres guerres civils a menor escala entre les diverses faccions armades del rebels. Volen ocupar el màxim de territori perquè en el cas dels extremistes islamistes la seva intenció es crear un califat que els retorni a la prosperitat, unitat i puixança de segles passats. Alguns dels mapes d'aquest futur califat situen les fronteres occidentals per sobre de la ciutat espanyola de Toledo, recordant els vuit segles de presencia dels musulmans a Al-Andalus.

Actualment a la Unió Europea hi viuen uns 19 milions de musulmans i les minories islamistes existents entre aquesta població han enviat, segons el setmanari francès Le Point, uns 2.000 combatents a la guerra de Síria. Un estudi britànic diu que des del 2011 han anat a lluitar a Síria ciutadans musulmans de catorze estats europeus.

A les últimes setmanes la guerra civil siriana ha mostrat el seu potencial de desestabilització a la volàtil regió en esclatar bombes en el Líban dirigides tant contra la comunitat xiita libanesa com contra l'ambaixada de l'Iran. Perquè a Síria també estan lluitant uns tres o quatre mil milicians d'Hezbol·lah (Partit de Déu), xiites, en favor del règim alauita de la família Al-Assad. Mentre que el règim iranià es considerat el padrí d'Hezbol·lah i també protector dels Al-Assad.

L'ONU, els Estats Units i Rússia tenien prevista, pel 22 de gener, la celebració d'una conferència de pau que encara preparen, on hi han de ser presents, a més a més de les grans potències, els dos bàndols en el conflicte a Síria, i també l'Iran. L'acord històric assolit el passat 24 de novembre entre el règim iranià i les grans potències sobre el programa nuclear dels aiatollahs de Teheran pot facilitar el camí cap a possibles solucions.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat