Indica publicitat
Dissabte, 24 d'agost del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 9 de desembre del 2013 | 19:04
Crònica · Internacional
Jordi Vàzquez
Editor de 'Help Catalonia' i autor d''El moviment nacional escocès'

L'apropament entre Turquia i els kurds de l'Iraq: més que una amistat

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), liderat pel clan Barzani, és la principal força del Kurdistan iraquià. La seva línia política és conservadora tradicionalista, concretament es defineix com a "no ideològic, conservador i secular".

Els Barzani van encapçalar les diferents revoltes contra els règims nacionalistes àrabs d'Iraq aconseguint, als anys noranta, una regió autònoma que governen des d'aleshores.

Un dels objectius del PDK ha estat crear partits germans a d'altres zones de Kurdistan. Se'n van sortir a Iran i a Síria; fins i tot tenen una mena de filial al Líban. El cas de Turquia és diferent. Tot i que l'any 1965 va fundar-se el Turkiye-Kurdistani Demokrat Partisi (T-KDP), el seu cabdill, Faik Bucak fou assassinat l'any després i la formació no va tenir cap pes polític. Ha estat el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) el qui ha dut el pes de la resistència kurda a Turquia.

Dissabte 16 de novembre Massoud Barzani va visitar la principal ciutat kurda de Turquia, Amed (Diyarbakir en turc) essent rebut pel màxim mandatari de la República turca. Preparat amb molta cura, aquest esdeveniment ha volgut ser la culminació d'un apropament entre Ankara, capital turca, i Arbela, capital del KRG (Govern Regional del Kurdistan iraquià). Barzani, president del KRG, cerca el reconeixement d'un Estat clau en la política regional mentre Turquia accedeix a acceptar als kurds iraquians com a actor polític de facto. Malgrat que l'estat turc va provar d'evitar la formació d'un govern kurd al veí Iraq durant els anys noranta la política de fets consumats ha dut al govern turc a fer un gir radical. Tayyip Erdogan va pronunciar la paraula tabú "Kurdistan" per referir-se a la regió autònoma d'Iraq en la recepció a Barzani. És la primera vegada que un dignatari turc pronuncia un mot prohibit per dècades.
La solució que sembla que han pactat Turquia i el PDK és crear un nou partit kurd a Turquia per fer oposició al PKK"
Òbviament hi ha un rerefons econòmic com acostuma a passar en geopolítica. El KRG vol vendre les seves reserves petrolieres en el mercat internacional sense la intercessió del govern de Bagdad. Essent independent en aquest terreny li suposarà donar un pas més cap a la somiada sobirania. Calia trobar compradors i Turquia és la veïna directa. Ankara vol deixar de dependre d'aliats incòmodes i cerca (de fet ja el té) un paper determinant en el conflicte de Síria. El petroli kurd és un element fonamental en aquesta via. I d'aquí als fets. Dies després de rebre al president kurd, Massoud Barzani, Tayyip Erdogan es reunia amb Nerchivan Barzani, primer ministre del KRG. Com es pot comprovar cal dir-se Barzani per tenir pes al govern kurd d'Iraq. L'acord definitiu suposa que el gener de 2014 es posarà en marxa l'oleoducte de 220 quilòmetres entre el Kurdistan iraquià i Turquia. La xifra definitiva de l'acord són 300.000 barrils per dia (bpd) que seran exportats. No és una xifra menor si tenim en compte que Iraq exporta 2.500.000 bpd a Turquia mensualment.

En aquest escenari hi ha un element que distorsiona: els kurds de Turquia i concretament la lluita del PKK que manté bases guerrilleres al Kurdistan iraquià tot i estar en alto el foc unilateral des del 21 de marc d'enguany. El partit BDP (Partit de la Pau i la Democràcia) és hegemònic al Kurdistan turc i ha estat acusat de tenir vincles amb l'il•legal PKK. Paral•lelament els kurds de Síria van declarar una autonomia unilateral el passat 12 de novembre. Ho va fer el PYD (Partit de la Unió Democràtica) formalment vinculat al PKK. Immediatament Turquia i el KRG van mostrar la seva frontal oposició. L'ascens del PYD ha deixat fora de joc al PDK de Barzani que tradicionalment havia controlat les diferents formacions kurdes de Síria amb partits satèl·lits com el KDPS, KDPPS o les faccions Yekîti o Azadi. El PYD ha emergit des de la seva fundació, l'any 2003, com una força innovadora i profundament implicada en la societat mentre els grups propers al PDK han mostrat una fesonomia intel·lectual i polititzada d'elits allunyada de la població.

La solució que sembla que han pactat Turquia i el PDK és crear un nou partit kurd a Turquia per fer oposició al PKK. Mentre fins ara cap partit turc podia usar la paraula Kurdistan (i cinc han estat il•legalitzats) la nova formació vol presentar-se explícitament com a kurda. És en aquest sentit que han sorgit grups com la Plataforma Democràtica Kurda, presidida per Sertac Bucak, amb el lema prou explícit de "Rebaz a Barzani" (En la via de Barzani). També hi ha Iniciativa Azadi, islamista moderada, o Dyaloga Nu. Els rumors creixents que Barzani vol llençar un partit apunten a que antics dirigents kurds com la diputada Leyla Zana o l'ex comandant del PKK, Nizamettin Tas hi formarien part. De fet ja existeix aquest partit. L'anomenat Partit Democràtic del Kurdistan-Nord (PDK-Bakur) ique l'abril de 2013 va aprovar en la seva desena convenció endegar els procediments per la seva legalització. El PDK-Bakur no deixa de ser l'hereu del TKDP fundat l'any 1965 i que va canviar el seu nom.

L'aposta no deixa de ser arriscada. El BDP té un suport més que notable entre la població i totes les formacions kurdes que li han volgut fer ombra han quedat en evidència. És el cas del Partit de la Llibertat i els Drets (HAKPAR) o el Partit de la Democràcia Participativa (KADEP) que obtenen menys del 0,03 % dels vots que aconsegueix el BDP. Però Turquia reclama a Barzani un esforç polític per afeblir el nacionalisme kurd als seus rocaforts, allà on fins ara, per la via armada o electoral no ha penetrat. La creació d'un partit finançat des d'Ankara i Arbela al mateix temps i que reivindici la bona gestió dels Barzani a Iraq pot ser atractiva per molts kurds. Especialment quan l'alternativa és resistir una ferotge repressió de l'Estat turc sense més suport, com diuen els kurds, que "les muntanyes."

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat