Aquest és un canvi polític profund que afecta el conjunt de pobles del sud de la Mediterrània. L'Europa de la UE està lluitant per la seva supervivència, fent front als repetits atacs dels mercats que amenacen la mateixa existència de l'euro, sota el lideratge de Merkozy (la suma de Merkel i Sarkozy) i no presta l'atenció deguda al fenomen que està transformant el paisatge del Magrib (Marroc, Algèria i Tunísia), Líbia i Egipte, és a dir,  el nord d'Àfrica o sud de la Mediterrània.  

Dels cinc estats que conformen l'espai geogràfic dels nostres veïns del Sud, la "primavera àrab" ha tombat ─ha fet caure─ el règim de tres estats (Tunísia, Egipte i Líbia) i ha obligat a modificar la Constitució d'un quart (Marroc). Aquestes sacsejades polítiques han obert la porta del poder polític a una força político-religiosa que és l'integrisme musulmà i que té com a base doctrinal que la política ha d'estar impregnada, dirigida i inspirada per la religió, és a dir, per l'Alcorà i la "xaria" (llei islàmica).

Les primeres eleccions lliures celebrades a Tunísia el passat mes d'octubre han donat una victòria per majoria relativa (41%) als integristes del partit Ennahda que ara estan en posició de força per redactar la nova Constitució que donarà pas a unes eleccions legislatives i presidencials en un pròxim futur. Els partits d'esquerres i els liberals han estat derrotats per les urnes.

Marroc: govern dels integristes
El passat dia 25 de novembre era el torn del Marroc. Després de modificar la Constitució per iniciativa del mateix monarca, que així volia tallar d'arrel el moviment contestatari de la joventut iniciat el passat 20 de febrer, es feien unes eleccions legislatives (boicotejades per l'oposició a la monarquia absolutista) que han estat guanyades, també per majoria relativa, pels integristes del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (nom copiat i calcat del partit integrista que governa Turquia). El nou govern estarà dirigit pel líder d'aquesta formació.

Cal aclarir que l'integrisme islàmic té diferents manifestacions i,  en el cas del Marroc, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) se situa dins del marc legal de la monarquia alauita mentre que el moviment islamista Justícia i Benestar, del xeic Yassine, contrari a la monarquia, no està legalitzat i, per tant, està al marge de l'actual procés polític. De totes maneres, aquesta és la primera vegada que un partit islamista arriba al govern ─tot i que la realitat del poder és a mans del rei.

Egipte: els Germans Musulmans cap el poder
A Egipte des de fa uns dies s'està vivint una segona part de la revolució que va foragitar del poder al dictador general Mubarak. Les maniobres dels militars per seguir dirigint el país han portat la gent altra vegada als carrers demanant que marxin als quarters i deixin el poder als civils. S'ha iniciat un llarg procés electoral per elegir un parlament democràtic i tots els indicis assenyalen una victòria, relativa, dels integristes dels Germans Musulmans que es presenten amb el nom de Partit de la Llibertat i la Justícia.

No és el mateix l'integrisme totalitari i reaccionari que governa l'Iran que el modernista i democràtic de Turquia

El partit dels Germans Musulmans dirigeix una coalició anomenada Aliança Democràtica on hi ha grups nacionalistes, liberals, centristes i independents. Dins de les llistes d'aquesta coalició el 8% dels candidats són coptes (cristians ortodoxos) i un altra 8% són dones. L'eslògan dels Germans Musulmans és: "L'Islam és la solució". L'actual direcció està a mans dels conservadors ja que l'any passat van ser eliminats els més oberturistes, partidaris d'adaptar-se al món modern. Han patit escissions internes a les seves organitzacions de dones i joves.

A la Líbia post-gadafista els integristes són un component fort i important dins del govern de transició mentre que a l'Algèria del president Buteflika, on el poder és a mans dels militars, hi ha els islamistes "domesticats" del Moviment de la Societat per la Pau (MSP), que estan representats en el parlament i en el govern, i els il·legals del Front Islàmic de Salvació (FIS).

Una vegada instal·lats en el poder tots aquests partits integristes que dominaran el sud de la Mediterrània podrem veure la seva capacitat d'adaptació al segle XXI i com porten a la pràctica la seva ideologia político-religiosa. No és el mateix l'integrisme totalitari i reaccionari que governa l'Iran o la franja de Gaza que el modernista i democràtic de Turquia.