Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de novembre del 2013 | 19:19
Crònica · Internacional

Mali, una finestra a l'esperança

El mes vinent farà ja un any des de que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va autoritzar el desplegament d'una missió internacional de recolzament a Mali mitjançant la Resolució 2085 (2012) per així contribuir a la reconstrucció de la capacitat de les Forces de Defensa i de Seguretat de Mali i a la recuperació de les zones del país controlades per grups armats terroristes i extremistes islamistes.

Marc Costa · Fins aleshores, Mali era un més de la resta de països de l'Àfrica subsahariana que lluitava per assolir un cert desenvolupament econòmic amb un sistema polític més o menys democràtic, fins que el 2012 una revolta dels tuaregs, agrupats sota les sigles del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad (MNAA), va prendre el control del nord del país que va fer trontollar l'estabilitat del país. Posteriorment, l'exèrcit malià, en resposta a la inacció del govern a aquesta revolta separatista del MNAA, va dur a terme un cop d'Estat contra l'aleshores president Amani Toumani Touré i instaurant un Govern de Transició.

El problema fou que la rebel·lió es va escampar ràpidament i, aprofitant el caos existent, de seguida van arribar al nord del país diferents grups armats islamistes que no van fer més que empitjorar la situació. En un principi, aquests grups es van associar amb el moviment rebel tuareg, però ràpidament els van desplaçar i van acabar imposant la seva pròpia agenda en aquella zona. Segons un informe del Consell de Seguretat, destaquen almenys quatre grups terroristes islamistes operant al nord de Mali: els salafistes d'Al Qaeda en el Magreb Islàmic (AQMI), Ansar Dine (una facció de l'AQMI integrada principalment per terroristes subsaharians), el Moviment per a la Unitat i la Gihad en l'Àfrica Occidental (MUGAO, una escissió de l'AQMI responsable de la majoria de segrestos d'occidentals en la zona) i, finalment, la secta islamista nigeriana de Boko Haram.

Aquests quatre grups han anat formant un condomini gihadista en la zona i han anat imposant per la força i per la violència les seves pròpies normes salafistes de comportament, obligant a una observança fonamentalista de la sharia o de la llei islàmica en contraposició de l'Islam sufista més tolerant i pacífic que existia en la regió fins aleshores. Així mateix, poc a poc, aquests grups gihadistes forans han anat expulsant als tuaregs de les zones inicialment controlades per aquests per així poder estendre allà la violència i la criminalitat i convertir-les en terrenys propicis per al terrorisme i la inestabilitat.

Per aquest motiu, amb anterioritat a l'autorització del desplegament de la missió internacional a Mali, el mateix Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 2071 (2012) en la qual expressava la seva preocupació per la situació en el nord d'aquell país per la rebel•lió tuareg i per la posterior entrada en el conflicte de tots aquests grups armats islamistes, destacant la necessitat de donar ràpidament una resposta per preservar l'estabilitat en tota la regió de Sahel, invitant a la comunitat internacional a proporcionar a les Forces Armades i de Seguretat de Mali l'assistència i els coneixements especialitzats necessaris per restablir la pau i la seguretat en el país.

A tal efecte, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va establir la denominada Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA) mitjançant la Resolució 2100 (2013) per poder prestar el recolzament necessari al procés polític establert en el full de ruta acordat per la comunitat internacional amb el Govern de Transició i portar a terme les tasques d'estabilització relacionades amb la seguretat del país. La MINUSMA va assumir els poders de la Missió Internacional de Recolzament a Mali amb Lideratge Africà (AFISMA, per les sigles en anglès), una missió que es va dur a terme amb anterioritat conduïda per les forces armades dels països de la Comunitat d'Estats d'Àfrica Occidental (CEAO).

Paral·lelament, des de principis d'aquest any, els francesos, amb amplis interessos econòmics i geoestratègics en aquell país i a petició del Govern de Transició, van decidir actuar unilateralment i van dur a terme la famosa Operació Serval per combatre de manera més activa als grups gihadistes, amb el recolzament dels contingents nigerians i txadians de l'AFISMA. D'aquesta manera, França, sense dubte, ha estat el país que més activament s'ha involucrat en el conflicte malià, enviant diversos avions i més de 4.000 soldats per participar de manera directa en la guerra contra aquests grups armats al nord del país.

La Unió Europea, com a part també de la comunitat internacional, mitjançant la Decisió 2013/34/PESC del Consell de 17 de gener de 2013 va decidir dur a terme també una missió de formació militar denominada EUTM Mali amb l'objectiu de proporcionar en el sud del país, formació i assessorament en matèria militar a les legítimes forces armades d'aquell país per així ajudar a restaurar la seva capacitat militar que li permeti restablir la integritat territorial de Mali i reduir l'amenaça plantejada per aquells grups terroristes. En qualsevol cas, es va acordar que l'EUTM Mali, en cap cas, no participaria en operacions de combat. D'aquesta manera, en el marc d'aquesta missió d'ensinistrament, la Unió Europea va decidir enviar 518 militars de 22 països europeus, 110 dels quals espanyols, sent l'Estat espanyol el país europeu, després de França, que ha enviat cap aquell país un major nombre d'efectius. Per la seva part, l'OTAN, mostrant novament la seva crisi existencial des de la fi de la Guerra Freda, va decidir no intervenir militarment en la zona, recolzant, des de la distància, l'operació militar francesa i els esforços de la comunitat internacional per aplicar l'esmentada Resolució 2085 (2012) de les Nacions Unides, tot i manifestar la seva preocupació per la situació de Mali.

Òbviament, la situació del nord de Mali suposa una important amenaça terrorista per a la comunitat internacional i, especialment, per als països del sud d'Europa, com ara França i Europa, per la seva proximitat geogràfica. El Govern de Transició sortint del cop d'Estat de l'any passat està mancat de legitimitat per la manera en que va accedir al govern i és del tot improbable que Mali es pugui treure de sobre aquest control gihadista sense l'ajuda de la comunitat internacional, de manera que cal eliminar qualsevol possibilitat de que aquest país esdevingui un altre Estat fallit de la zona del Sahel, ja que constituiria una seriosa amenaça per a la ja prou fràgil estabilitat política d'aquella zona.

Les operacions militars franceses i africanes dutes a terme juntament amb l'exèrcit malià en la zona septentrional del país han millorat considerablement la situació de seguretat d'aquell país, restablint el control estatal en la majoria de les principals ciutats del nord del país. Però, tot i aquests avenços, continuen existint greus problemes de seguretat en el país, principalment per les contínues activitats terroristes d'aquells grups gihadistes.

Tanmateix, la crisi de Mali no es solucionarà únicament per la via militar, eradicant definitivament el gihadisme del nord del país. Cal també una acció diplomàtica, restaurant la democràcia efectiva en el país, i una acció d'assistència humanitària, atenent les necessitats de totes les comunitats nacionals que formen part d'aquest país, sense excepció, incloent especialment la comunitat tuareg, la gran perjudicada pel curs dels esdeveniments i que poden convertir-se un actor clau per derrotar els grups gihadistes de la zona septentrional del país.

De fet, les eleccions presidencials celebrades els mesos de juliol i agost d'enguany, amb la victòria d'Ibrahim Boubacar Keita, van suposar el primer pas per restaurar la democràcia a Mali i per dotar a aquest país d'un govern legítim sorgit de les urnes. Tot i l'existència d'algunes irregularitats, les eleccions es van celebrar pacíficament i amb certa normalitat, assolint una alta participació electoral, tot i estar immers el país en aquest greu conflicte intern. I, les eleccions legislatives que s'han celebrat aquest cap de setmana constituiran, sens dubte, el segon pas d'aquesta restauració democràtica i completaran la renovació democràtica de les institucions malianes. En qualsevol cas, estem davant una finestra a l'esperança per al conflicte malià.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Opinió · Seguretat
Una política de defensa?
Opinió · Nació Digital
Respecte, dignitat i seguretat per a la nostra policia
Opinió · Política catalana
Quin paper tindran els Mossos?
Opinió · Seguretat
Tenim un problema amb la nostra policia
Opinió · Política
La democràcia ha mort
Opinió · Política catalana
Mossos i referèndum.
Opinió · Política catalana
Per què hem de tornar a ser molts aquest 11S?
Crònica · Seguretat
La seguretat nacional, l'assignatura pendent
Opinió · Política
Per què ens escandalitzem?
Opinió · Política catalana
Ara (altra vegada) un referèndum?
Indica publicitat