Indica publicitat
Dissabte, 14 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 20 de juliol del 2011 | 18:09
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Murdoch i els seus titelles PPP (Premsa, Polítics, Policia)

Un dels poders fàctics mundials amb capacitat per desfigurar i condicionar la democràcia, els mitjans de comunicació, està tocat en la figura de Rupert Murdoch. Aquest australià és l'home més poderós de tot el món en el sector dels mitjans de comunicació.

Rupert Murdoch i Rebekah Brooks

Barcelona · En destapar-se, durant les darreres setmanes, les seves males arts professionals i empresarials, Murdoch arrossega polítics i policies a l'avenc del descrèdit.

El gruix de la tempesta desfermada en els últims temps se centra a la Gran Bretanya i afecta les màximes autoritats del món de la política i també la cúpula dirigent de la policia. Però els tentacles de l'imperi Murdoch arriben fins el cor del poder dels Estats Units i s'estenen arreu del món, des de la Xina dels mandarins comunistes fins al seu país natal, Austràlia, on controla el 70% dels mitjans de comunicació. L'estat espanyol no se'n lliura: Murdoch compta amb el servei (basat en un sou esplèndid) de l'excap de govern José Maria Aznar i la seva forta influència en el principal partit de l'oposició, el PP, així com dins del món empresarial (Endesa).

Les primeres víctimes de les pràctiques delinqüents i antidemocràtiques de la màxima autoritat mundial dels mitjans de comunicació són els propis mitjans de comunicació. El desprestigi, la merda que els hi ha caigut a sobre per culpa d'aquest home, és enorme. En els casos britànic i nord-americà estem parlant bàsicament de la premsa i la televisió. L'origen de l'escàndol han estat les escoltes telefòniques il·legals practicades pel setmanari britànic News of the World a tothom qui li semblava ─un rotatiu, no cal dir-ho, propietat de Murdoch. Les escoltes s'exercien per tal d'obtenir informació i per poder publicar notícies i reportatges exclusius que fessin créixer els seus ingressos, o per disposar de dossiers secrets i poder fer, així, xantatge a qui fos (família reial, polítics, policies, artistes, etc.).

Les tres P
Només faltava aquest episodi per donar la raó als qui diuen que tot allò que escriuen els diaris (i, en general, allò que publiquen els mitjans de comunicació) és mentida i manipulació. És una evidència existent en un ampli sector de mitjans de comunicació sensacionalistes, mentiders, manipuladors..., però també és una realitat que existeix una premsa (i, en general, uns mitjans de comunicació) seriosos, de prestigi, que verifiquen les informacions i reportatges que publiquen. En el cas britànic ha estat el diari The Guardian qui, des de fa anys, seguia el tema i qui finalment ha denunciat les pràctiques il·legals. La democràcia es atacada de manera constant pels poders fàctics però disposa de medis de defensa.  

La segona víctima ha estat la classe política. Les pràctiques il·legals i antidemocràtiques de l'imperi Murdoch semblen donar la raó als qui diuen que tots els polítics són iguals, que normalment vol dir que són uns xoriços. Han quedat al descobert les íntimes relacions existents entre l'"emperador" de la comunicació i els màxims dirigents polítics britànics, tant conservadors com laboristes.  Aquesta és l'àmpliament difosa teoria que defensa que els polítics els elegeix el poble però serveixen als poderosos, als poders fàctics. Si això fos veritat al cent per cent, la democràcia no seria més que una comèdia, una màscara per fer més presentable el govern d'uns incontrolables, unes persones que no depenen del vot popular sinó del gruix del seu compte corrent. Tanmateix, també en el món de la política i en democràcia hi ha gent honrada.

La tercera víctima ha estat una institució de prestigi mundial, Scotland Yard, és a dir, la policia britànica, posada sempre com a exemple. Ara l'exemple ha deixat de ser positiu per passar a ser negatiu, ja que ha sortit a la llum pública la corrupció existent dins seu, els suborns, les pressions perquè no s'investiguéssin determinats temes o perquè els tanqués sense més, mirant cap a una altra banda. Han dimitit els seus dos màxims responsables, coincidint en el temps amb l'espectacle a casa nostra d'un president de comunitat autònoma enganxat a la cadira malgrat estar inculpat en afers de corrupció.


Exigència de regeneració democràtica
Murdoch està tocat però no ha caigut perquè es massa ric, massa poderós, massa influent. Però l'escàndol hauria de servir per trobar les energies necessàries per regenerar les nostres democràcies. En primer lloc, perquè la gent deixi de comprar els diaris, setmanaris i mitjans de comunicació sensacionalistes, mentiders i manipuladors, i refermi així la seva confiança en la premsa i mitjans de comunicació seriosos i de prestigi.

En segon lloc, perquè el sistema democràtic permeti elegir no sols els partits sinó les persones que ens han de representar, per poder demanar comptes, i perquè la casta dels polítics deixi d'acumular privilegis de tota mena (econòmics, socials...).

En tercer lloc, perquè les institucions (en aquest cas la policia) estiguin dirigides i formades per persones amb dignitat, amb sentit de servei a la col·lectivitat que els hi paga el seu sou. En definitiva, volem una democràcia amb una configuració, uns tallafocs, que evitin que els xoriços arriben a dalt de infestant el sistema de dalt a baix, i exigim que els polítics elegits estiguin obligats a defensar els interessos de la població en general i no els dels individus que integren el que anomenem els poders fàctics. És una il·lusió? No, és una exigència democràtica.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat