Indica publicitat
Dimecres, 20 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 27 de juliol del 2011 | 15:55
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Noruega, víctima de la ideologia extremista

El drama d'Oslo és, de fet, el dels pobles escandinaus (Noruega, Suècia, Finlàndia, Islàndia i Dinamarca). És una mostra més del perill que comporta l'extensió i propagació de les ideologies extremistes, lligades a l'onada de populisme polític que travessa Europa amb forta intensitat en els últims temps.

Sortida massiva al carrer.
Els noruegs van mostrar la seva repulsa a l'atemptat perpetrat per un extremista islamòfob.

L'actuació de l'ultradretà noruec Anders Behring Breivik és un reflex de la mateixa bogeria que ha portat Al Qaida a matar a milers de persones en nom de Déu. El totalitarisme ideològic, amb un fort component de religió i unes gotes de la teoria del xoc de civilitzacions, creen monstres com Breivik. La crisi econòmica, els forts índexs d'immigració a les societats europees i la fallida de l'estat del benestar són algunes de les bases del caldo de cultiu en el que prosperen els extremismes i els populismes.

Les últimes eleccions legislatives celebrades en un estat escandinau van ser el passat mes d'abril a Finlàndia, produint-se un fort avenç del partit dels Vertaders Finlandesos, tenyit amb fortes dosis de populisme i extremisme, quedant molt a prop, en nombre de vots, del primer partit del país. Va ser una nova senyal d'alarma (veure articles publicats a Tribuna Catalana els dies 20 i 28 d'abril) desprès d'anys de progressos polítics d'aquestes forces en el nostre continent, que fins i tot han arrelat a casa nostra tal com es va veure a les últimes eleccions autonòmiques catalanes  i municipals.

La pendent fatal dels populismes
El fenomen de l'extremisme i populisme afecta a la major part d'estats europeus, tant del Nord com del Sud, tant de l'Est com de l'Oest. El passat mes d'abril Dominique Reynié, politòleg, va publicar el llibre "Populismes: la pente fatal" (Editorial Plon) on fa un repàs complert als vint-i-set partits populistes europeus establerts en divuit estats. L'autor afirma que l'esquerra s'ha debilitat (actualment a la UE sols hi ha dos governs d'esquerra: Xipre i l'Estat espanyol) ja que una part creixent de l'electorat popular s'ha passat de l'esquerra a la dreta populista i extremista.
Aquest fenomen ja va passar en els anys trenta. I ja sabem quin va ser el final
La tesi d'aquest autor és que estem davant d'un nou tipus de populisme, basat en la defensa d'un patrimoni material (el nivell de vida) i un d'immaterial (l'estil de vida). Aquest nou populisme prospera amb la crisi econòmica i la immigració, quan l'atur i la precarietat fan disminuir el poder de compra i ofereixen un futur negre, sense perspectives, a milions d'europeus. En un continent descristianitzat, sense religió, han desembarcat a les últimes dècades milions d'immigrants musulmans practicants i això   causa un fort neguit.

El populisme progressa tant en els estats rics com en els més desfavorits, tant en els de tradició catòlica com  protestant o ortodoxa. La xenofòbia, la por a l'Islam, el temor davant del futur que ens espera (personal i col·lectiu), el rebuig del multiculturalisme, etc.  s'han estès arreu del continent. Es fa difícil d'establir en alguns casos la frontera entre el nou populisme i la nova extrema dreta ja que comparteixen un seguit de temes essencials a les seves doctrines i postures polítiques. El nacionalisme, la xenofòbia, l'autoritarisme, la desqualificació de la classe dirigent i dels mitjans de comunicació, l'atracció vers aquestes doctrines de les classes populars, no són nous. Ja va passar en els anys trenta (segle XX), a continuació de la crisi econòmica mundial. I ja sabem quin va ser el final.

La força electoral del populisme
Per lluitar contra el terrorisme i l'extremisme no n'hi ha prou amb fer recular l'atur i tornar a posar en marxa l'economia productiva sinó que cal també una ferotge lluita ideològica, que comença a les escoles, inculcant valors de convivència i no d'exclusió. El joc dels partits en el sistema democràtic tendeix a deixar espai a aquests nous partits extremistes i populistes en la mesura que demostren ser forts, donant-los d'alguna manera una certa legitimitat (Finlàndia, 19% el Partit dels Vertaders Finlandesos; Holanda, 15% el Partit de la llibertat; Hongria, 17% el Jobbik; Àustria 15% el Partit de la Llibertat: Suïssa, 29% la Unió Democràtica de  Centre; França, 18% el Front Nacional; Bèlgica, 8% el Vlaams Belang; Dinamarca, 14% el Partit del Poble; Noruega,  23% el Partit del Progrés; Suècia, 6% els Demòcrates de Suècia; Bulgària 9% el Ataka; Letònia, 15% la Unió Nacional,...). Amb polítiques d'aïllament o d'integració en el sistema no se soluciona el problema sinó amb una denuncia constant de cap a on porten aquestes doctrines, aquestes ideologies. I amb una regeneració imprescindible del sistema democràtic.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat