Però no està de més intentar conèixer una mica més a fons, més enllà dels clixés, que és i significa Qatar avui dia a l'Orient Mitjà. Qatar té projecció mundial a partir de dos riqueses: el gas i la cadena de televisió Al-Jazira, complementades per una diplomàcia activa que es fa amb tothom i una dona, l'esposa del xeic o monarca, que brilla per la seva modernitat i glamur i dóna prestigi al petit país (més petit i molt menys poblat que Catalunya).

El paper més destacat de Qatar al món econòmic és la seva tercera posició en la llista de països exportadors de gas natural a tot el món, els diners del qual ingressa i administra de manera prou assenyada, efectuant inversions en tota mena de sectors industrials i de serveis del món occidental. Entre d'altres, Qatar té una part apreciable del capital de les empreses automobilístiques alemanyes Volkswagen i Porsche, és propietari dels cèlebres magatzems Harrod's de Londres, ha comprat bancs a Bèlgica, Luxemburg i Grècia, i s'ha fet amb el control de clubs de futbol com el Màlaga, el Racing, el Getafe, el Paris Saint-Germain i el Manchester City, segons informa la premsa àrab.

Al-Jazira defensa les revoltes populars del món àrab que demanen llibertat i democràcia però Qatar no s'aplica aquestes receptes

El protagonisme de Qatar en el món de la comunicació té un nom: Al-Jazira, la cadena de televisió amb major audiència i influència al món àrab i musulmà. Va ser creada per l'actual emir, Hamad Al-Thani el 1996, un any després de fer-se amb el poder en fer fora el seu pare. S'ha convertit en una televisió de referència tot i les crítiques d'estar influenciada pels islamistes i de parlar amb gran llibertat del què passa realment al món àrab i musulmà, excepte a Qatar (no es pot mossegar la mà que et peixa).

Diplomàcia clàssica i diplomàcia femenina
La diplomàcia del petit país li dona un pes molt més gran del que objectivament podria tenir perquè ha estat capaç d'establir bones relacions amb tothom, és a dir, amb els seus dos poderosos i enfrontats veïns, l'Aràbia Saudita i l'Iran. I al seu territori hi ha una important base militar dels Estats Units que vigila tota l'àrea petroliera del golf Aràbic (pels àrabs) o Pèrsic (pels perses o iranians).

Aquesta flexibilitat li permet fer de mitjancer en diversos dels múltiples conflictes de la zona. Tampoc es priva d'intervencions militars, com a les illes veïnes de Bahrein, on hi va enviar tropes junt amb l'Aràbia Saudita per salvar el règim actual front a la revolta popular que demanava llibertat i democràcia. O a Líbia, on va fer participar la seva aviació en les operacions de l'OTAN contra el règim de Gaddafi.

L'operació de patrocini de la samarreta del Barça forma part de la seva estratègia mundial d'acreditar una marca de prestigi, Qatar, a través del futbol

La dona del xeic o emir, Mozah, també s'ha fet el seu espai propi en el món de la imatge i la modernitat. En un món àrab on el pes creixent de la religió comporta que es titlli de feminisme qualsevol intent de prohibir el matrimoni de les nenes o la lluita pel dret a vot de les dones (pecat, corrupció, decadència, infiltració estrangera), la dona del xeic, Mozah bint Nasser Al- Missned apareix en públic al cantó del seu marit quan visita l'Elisi lluint la seva bellesa i les seves joies (recordem que al món àrab la religió està convertint les dones en invisibles).

La voluntat de Mozah de fer reformes topa amb els conservadors, que no volen enviar les seves filles a la universitat perquè temen que es quedin solteres. L'acusen d'un gust desmesurat pel luxe (ha comprat l'empresa francesa de bolsos i accessoris de luxe Le Tanneur i quan està a Paris fa desfilar al seu hotel els creadors de moda).

Al-Jazira defensa la llibertat, amb excepcions
Al-Jazira defensa les revoltes populars del món àrab (exclosa la veïna Bahrein) que demanen llibertat i democràcia però Qatar no s'aplica aquestes receptes. El règim és una monarquia absolutista, com tots els de la península aràbiga (Aràbia Saudita, Kuwait, Emirats Àrabs Units, Bahrein i Oman), excepte Iemen, que és una república. La diferència és la seva obertura vers el món occidental i la voluntat modernista de l'emir i senyora, sense que es qüestionin les bases del seu poder.

A Qatar governa la dinastia dels al-Thani, de la mateixa manera que a l'Aràbia Saudita la dels al-Saud, a Bahrein la dels al-Jalifa i a Kuwait la dels al-Sabah. L'operació de patrocini de la samarreta del Barça forma part de la seva estratègia mundial d'acreditar una marca de prestigi, Qatar, en aquesta ocasió a través del futbol i d'un dels més importants equips del món.