Indica publicitat
Dimecres, 30 de juliol del 2014
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 29 de desembre del 2011 | 17:43
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

Tanquem un any difícil, comencem un de pitjor

L'any 2011 té moltes possibilitats de passar a la Història com el de les revolucions democràtiques del món àrab i el de la crisi del deute i de l'euro que han posat en perill el procés de construcció europea.

Aquest any que acaba va començar amb la caiguda de dos dictadures del món àrab, la de Tunísia, el gener, i la d'Egipte, el febrer. El president general Ben Ali i la seva família de cleptòmans van córrer a refugiar-se sota la túnica dels saudites quan centenars de milers de tunisians van sortir als carrers i places per dir que ja en tenien prou. El president general Mubarak i família van ser detinguts per les forces armades després que milions d'egipcis es manifestessin al crit de "Fot el camp" o, dit més diplomàticament, "Marxa".  

A Líbia el rebuig popular al dictador, coronel Gaddafi i família, va desembocar en una guerra civil ja que aquest va decidir morir matant. França, Gran Bretanya i els Estats Units van proporcionar la cobertura aèria necessària perquè les milícies anti-gaddafistes guanyessin la guerra a l'exèrcit de mercenaris del règim i el mes d'octubre el dictador era linxat. Al Iemen el dictador, el general Ali Abdallah Saleh, va acabar marxant a buscar el refugi dels saudites després de mesos de resistència i a Síria el dictador president Assad i família practiquen una matança de manifestants que ha durat gairebé tot l'any, amb més de cinc mil morts i un avenç constant cap a la guerra civil.

A finals d'any l'eufòria i l'alegria per aquestes revolucions que semblaven desmentir que el món àrab i musulmà sigui incapaç de viure en democràcia s'apagaven ràpidament ja que les peticions populars de llibertat i democràcia en passar per les urnes (Tunísia, Marroc, Egipte) donaven la victòria i el govern als islamistes, és a dir, els integristes musulmans. Les dictadures han donat pas a unes democràcies on manen els islamistes, que tenen com a consigna: "L'Islam és la solució". El 2012 servirà per veure si l'onada islamista sorgida de les urnes adopta una via iraniana khomeinista o com la d'Hamas a la franja de Gaza o bé el model a seguir és la Turquia de l'islamista moderat Erdogan.
Mentre Europa s'enfonsa, a la resta del món es manté un fort creixement econòmic que abasta els continents americà, africà i asiàtic
A altres parts del món també hem assistit a avenços democràtics com és el cas de Birmània o el de Costa d'Ivori. En el primer cas una dictadura militar ha iniciat el camí cap a la democràcia mentre que en el segon el mes d'abril el dictador Gbagbo era derrocat per la força de les armes, després d'una breu guerra civil en la qual va intervenir França per restablir un règim democràtic.

De Fukushima a Bin Laden
Un altre dels esdeveniments que passarà a la Història va ser el sisme i el tsunami que van afectar el Japó el mes de març causant una catàstrofe nuclear de grans dimensions en quedar fora de control quatre centrals nuclears a Fukushima.

L'esdeveniment que va omplir milions de pàgines de la premsa del cor va ser el casori del príncep William de la Gran Bretanya el mes d'abril. I una de les noticies més importants de l'any va ser el mes de maig quan el president nord-americà Obama va dir: "Ja el tenim", referint-se a l'eliminació per un escamot de les forces especials del líder terrorista d'Al Qaeda, Ossama Bin Laden, en el seu amagatall del Pakistan. Era el cervell dels atemptats de 11 de setembre del 2001 que van destruir les Torres Bessones de Nova York i una part del Pentàgon, a Washington. A finals d'any els Estats Units retiraven el seu últim soldat de l'Iraq però mantenien 100.000 en la guerra de l'Afganistan.

En el capítol dels escàndols politics i sexuals va destacar el del francès Dominique Strauss-Kahn, màxim dirigent del FMI, que va ser detingut a Nova York el 14 de maig per suposada violació d'una cambrera de l'hotel on s'hostatjava. Posteriorment el van deixar anar i la justícia no va acceptar les acusacions. També va saltar a les pàgines de l'actualitat el poderós empresari dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch quan el mes de juny va fer-se públic que algunes publicacions d'aquest milionari havien espiat per telèfon a la família reial britànica i a un seguit de personalitats del món polític i social, i havien subornat dirigents de la policia, és a dir, havien fet tot el que no s'havia de fer.

El mes de juliol el món centrava la seva atenció en la pacífica Noruega on un ximple va fer explotar un cotxe bomba al centre d'Oslo i a continuació va fer una matança de joves en una illa pròxima. Una vegada més, els focus van girar-se cap a l'extrema dreta, que en els últims anys i aprofitant la crisi ha anat creixent per tot Europa. A la Gran Bretanya a l'estiu es produïen un seguit de revoltes a les grans ciutats que van commocionar l'opinió pública una vegada vistes les imatges de destrucció vandàlica a diverses ciutats com Londres, Bristol, Birmingham, Liverpool i Manchester.

Les giragonses de la crisi europea
A la tardor, l'escenari europeu va ocupar el primer pla ja que la crisi del deute i de l'euro van agreujar-se fins a l'extrem de fer témer per la mateixa continuïtat de la Unió Europea. Una vegada més el detonant va ser Grècia i els seus problemes econòmics, socials i polítics que van portar a la destitució del primer ministre Papandreu, després d'haver anunciat i renunciat a fer un referèndum sobre les reformes imposades per la crisi.

Papandreu era foragitat a l'octubre i al mes següent era el torn del primer ministre italià, Berlusconi. També se'l va fer fora del govern, sense eleccions per entremig, degut a la desconfiança dels mercats en la seva gestió de la crisi. En ambdós casos van ser nomenats "tècnics" amb l'encàrrec d'adoptar mesures severes per reduir els dèficits. Però la crisi europea va continuar el desembre quan a la cimera destinada a trobar una sortida conjunta a la crisi, els britànics van oposar-se a fer nous passos en favor de la unió econòmica i monetària i van quedar marginats de la decisió comunitària.

A les portes orientals d'Europa, la Rússia de Putin entrava en crisi política degut a unes eleccions legislatives manipulades de manera matussera en favor del règim putinià. Desenes de milers de russos van respondre amb manifestacions mai vistes per la seva magnitud en l'última dècada. I a l'aïllada Corea del Nord el règim comunista dinàstic situava en el poder a la tercera generació de la família regnant. El fundador va ser Kim Il Sung, el va succeir el seu fill Kim Jong Il, que en morir el desembre, havia designat com a successor al seu fill Kim Jong Un.

Ha estat un any farcit de fets destacats on han destacat les primaveres àrabs que han portat a una tardor islamista i la crisi del deute dels estats del sud d'Europa i de l'euro que ha anat donant voltes durant tot l'any i s'ha agreujat a partir de la tardor fent caure governs democràtics i causant una divisió interna a la Unió Europea, amb la decisió britànica de vetar l'acord de una major unió monetària, fiscal i pressupostaria de la UE. No ham d'oblidar que mentre Europa s'enfonsa en la seva crisi a la resta del món, començant pels estats emergents, es manté un fort creixement econòmic que abasta el conjunt dels continents americà, africà i asiàtic. No trigarem gaire a veure les conseqüències d'aquests canvis en l'ordre mundial.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya  Dept. de Cultura i Mitjans de Comunicaci Diputaci de Barcelona